Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 25 de desembre del 2015

ELS NENS DEL MÓN VOLEM LA PAU

El món és la casa de més de set mil milions de persones, nosaltres els infants i joves representem la meitat dels habitants del planeta, ben aviat si ens deixen viure i no ens maten en alguna guerra, serem els hereus d'aquesta terra, n'haurem de tenir cura, intentar guarir-la per tal de què quan sigui l'hora, la puguem llegar als nostres fills.
 
Demanem als dirigents del món que es comprometin a destruir les seves armes, les bombes... Tot això és un joc de bojos i no fa més que empènyer cap a les guerres, nosaltres volem la PAU, tenim moltes ganes de viure.
 
Quan fem el pessebre no hi posem soldats, ni tampoc canons que escupen metralla, ni bombes que cauen causant moltes morts.
 
Al nostre pessebre hi volem gent de pau com els humils pastors de les contrades, gent de cor senzill que l'Infant espera.
 
Si el món fos un pessebre com el que sempre fem, FELIÇ tothom viuria i plens d'amor diríem:
 
QUE AQUEST NADAL ENS PORTI LA PAU.
SÓC INVISIBLE, però estic al teu costat

Pot ser un conte per adults per saber-lo transmetre als infants i joves.
 
Sóc el cap de personal d'una gran empresa. Tinc una escola d'àngels i la meva missió és enviar-los a la terra per fer costat a tots els humans, el meu nom és "L'ÀNGEL DE LA GUARDA", de ben segur n'heu sentit parlar veritat?

Els humans viviu molt atabalats, si dediquéssiu uns minuts cada dia a pensar en com ha anat el dia, en les coses positives i les negatives, segurament trobaríeu moments que heu sortit d'algún entrebanc i no sabeu ni com ni perquè. Podeu estar segurs que allà hi ha intervingut un dels meus treballadors.
 
Feu-ne la prova, confieu en el vostre àngel i expliqueu-ho als menuts, ni ells ni vosaltres  sentireu mai la seva veu, però SI per mitjà de la veu del COR, de vegades us deixem algun missatge al contestador i no l'escolteu o no en feu cas.
 
Bé, me'n torno al meu despatx, allà hi tinc molta feina. Us puc dir que a la meva empresa no hi ha cap ERO, no sobren treballadors, al contrari encara me'n falten.
 
I ensenyeu als nens i nenes aquesta petita oració:  ÀNGEL DE LA GUARDA DOLÇA COMPANYIA, NO EM DEIXEU MAI SOLA DE NIT NI DE DIA.
 
Penseu en moments especials de les vostres vides, com s'han solucionat.
Fins i tot podeu mirar el programa de TV3 d'aquella "JOSEFIN", és un àngel.
Com ella us podeu trobar amb personatges que us poden ajudar, si més no a PENSAR.
 
 
UN ANY MÉS TORNA EL NADAL

Dies de l'any que tots ens adrecem als altres per mitjà de felicitacions, de correus, algunes trucades, però en general missatges curts que el vent se'ls emporta:  com "BONES FESTES, BONS DESITJOS PEL NOU ANY, PAU I AMOR... boniques paraules, però...
 
Què esta passant al món?  Aquest nadó que avui a nascut, quan vegi els telediaris es deprimirà, si que algunes imatges de generositat, d'estimació, però... més que res, guerres, desplaçats, camps de refugiats,  infants que el mar engoleix, corrupció, poca entesa entre partits polítics, uns que s'insulten als altres, sembla que tots hem perdut el nord, que tot ho fem malament, bé que deuen haver-hi coses positives veritat? 
 
Desconectem una estona i centrem-nos en aquests pensaments, ens fem una entrevista personal i pensem en aquestes frases de MAHATMA GANDHI:
 
NO POTS DONAR LA MÀ AMB EL PUNY TANCAT.
TENIM MASSES HOMES DE CIÈNCIA I POCS HOMES DE DÉU.
VIU SENZILLAMENT PERQUÈ ELS ALTRES SENZILLAMENT PUGUIN VIURE.
 
Tot seguit entraré uns temes més i podràs seguir fent-te l'entrevista.
 
QUE SIGUIS MOLT FELIÇ.