Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 30 de desembre del 2013

ÚLTIM DIUMENGE DE L'ANY     DIA DE LA FAMÍLIA

No entraré en religions, ni en regles del PP sobre l'avortament, ni en anticonceptius (Allà la consciència de cadascú) (Però amb seny, posar un fill al món no és un joc). Però per parlar del DIA DE LA FAMÍLIA  és una més de les festivitats relacionades amb la religió catòlica i és que la majoria de festes que celebrem hi tenen a veure.
 
La família és el primer lloc on els fills aprenen lliçons de vida, on s'aprèn a estimar, el sentiment més important de tot ésser humà. El primer que un nadó necessita és l'amor d'uns pares, quants infants mancats d'estimació els costa parlar, caminar i més endavant poden arribar a ser joves amb problemes.
 
Parelles casades per l'església, pel civil... quan decidiu tenir un fill, el primer i més important és cultivar l'estimació, la convivència, ells aprendran de vosaltres, sou el seu exemple, a falta d'estimació els cors es refreden, s'endureixen.
 
Per a ells sou els seus mestres de vida. No passar per l'església no ha de ser motiu per desacreditar el nom de família, tota parella que busca un fill, fins i tot en adopció, ha de pensar que la família es la base i el pal de paller de la societat.
 
Tota família té els seus problemes, ara si, pensant en les festes de Nadal, podem veure que Josep i Maria en van tenir molts de problemes. Van haver de donar llum a un infant com uns dels "sense sostre", en el lloc més senzill i humil. El que avui celebrem "dia de la família" representa la fugida amb el nou nat en braços i amb el mitjà d'aquell temps "un burriquet" perquè el malvat rei Herodes el volia matar.
 
Per algun de nosaltres l'arribada d'un fill ha estat tant difícil com a ells?
 
SIGUEU UNS BONS PARES                   FILLS ESTIMEU ALS PARES

diumenge, 22 de desembre del 2013

UN ALTRE NADAL

Festa grossa dalt del cel, el fill de l'amo se'n ve a passar un temps a la terra, es converteix en un nou nat, no li preparen gens d'equipatge, arriba en la més gran pobresa i nosaltres ho celebrem amb masses riqueses, (tot i la crisi que ens omple la boca).
 
Avui per exemple tothom desitjant que el seu nº tingués sort, diners, diners, diners...
 
AMB DINERS PODEM COMPRAR:
 
Plaer, però no amor                         Espectacle, però no alegria
Un esclau, però no un amic              Una dona, però no una esposa
Una casa, però no una llar               Medecines, però no salut
Diplomes, però no cultura                Tranquil·litzants però no PAU
Favors, però no perdó                      La terra, però no el cel
Títols, però no honradesa                 Benestar, però no felicitat.
 
Amb diners, podem tenir moltes coses i passar-ho bé (a estones), però només estimant les persones podem ser feliços (sempre), encara que, de vegades, no ens ho passem bé.
 
TANT DE BO POGUÉSSIM POSAR L'ESPERIT DEL NADAL EN LLAUNES DE CONSERVA I OBRIR-NE UNA CADA MES DE L'ANY.
 
Més temes de Nadal en l'etiqueta "Amor Estimar", del Nadal 2012.
 
PAU I AMOR per aquestes festes i per sempre. Com diu l'anunci d'aquest any a TV3
REGALA  PETONS, regala petons...
 
 

dissabte, 26 d’octubre del 2013

ENGRUNES de PENSAMENTS

  • Benaurats els qui saben riure's de si mateixos: mai no acabaran de divertir-se prou.
  • Benaurats els qui saben escoltar i callar: aprendran moltes coses noves.
  • Benaurats els qui són prou intel·ligents per a no creure's que són el melic del món: tothom els estimarà.
  • Benaurats els qui miren on posen els peus: evitaran moltes relliscades.
  • Benaurats els qui saben distingir una muntanya d'un turonet: s'alliberaran de moltes preocupacions.
  • Benaurats, els qui coneixen els seus límits, podran comprendre als altres.
  • No veiem les coses tal com són, sinó tal com som.
  • Llegim malament el món i després diem que ens enganya.
  • Desconfia de l'adulació; serenament acull la crítica amb atenció i actua honestament, sense por del què diran.
  • Amb el pas lent del temps tot encaixa i es comprèn.
  • Un dit tot sol no pot fer res, però cinc dits d'una mà poden fer moltes coses.
  • El camí de l'infinit és saber vèncer sense combatre, respondre sense parlar, atraure sense cridat l'atenció i actuar sense agitar-se. 


dissabte, 19 d’octubre del 2013

UNA PARADA AL CAMÍ

Un grup d'assessors financers anaren a una convenció. Havien promès a les seves famílies que arribarien a temps per sopar el divendres, no obstant la convenció acabà amb més retard de l'hora prevista i feien tard per agafar l'avió.
 
De sobte i sense voler amb les presses ensopegaren en una parada de pomes i totes van anar per terra. Ells sense aturar-se ni mirar enrere continuaren directes cap a la porta d'enbarcament, excepte un que va sentir dins seu el sentiment de compassió per la nena de la paradeta. 
 
Tothom passava de llarg sense ajudar, les pomes escampades per tot l'entorn i la nena amb llàgrimes als ulls les anava recollint com podia, ja que per més desgracia la nena gairebé no hi veia. Després l'ajudà a muntar la parada de bell nou.

Quan va haver acabat es va treure de la cartera uns diners i li va dir: Té, si us plau, aquí tens aquests diners pel dany que t'hem fet. Et trobés bé?. La nena li feu que si amb el cap i amb una mirada espantada amb aquells ulls que quasi no hi veia, li digué: Tu ets Jesús?
 
Ell va perdre l'avió, mentre esperava el proper, no es podia treure del cap aquella pregunta...

Quantes vegades a la vida si parem a pensar, hem estat parlant, ens ha estat ajudant algú que ens podríem fer moltes preguntes, molts interrogants...

Un exemple: un noi molt angoixat estava  a l'estació del metro disposat a ... i un altre senyor se li va apropar i van estar parlant una estona, al despedir-se "l'altre li diu", cap on anava vostè, el noi respon: on anava ja no hi aniré.  Qui era el segon senyor? Què hauria fet el noi? Quan de bé poden fer unes paraules, un gest...
 
 
 
 

divendres, 18 d’octubre del 2013

OCTUBRE, GAUDIM DE  LA TARDOR

POEMA del mes: El sol va perdent altura, les ombres es fan més llargues, el jorn poc a poc s'escurça i allà dalt a les pastures aviat una nevada, farà de l'estiu retirada.

Sembla que hi ha discrepàncies sobre els horaris, però de seguir com sempre, Espanya el cap de setmana del 26-27 endarreriren una hora els rellotges.

Enguany tenim aigua als pantans, però les pluges en aquests moments són escasses, això perjudica els bolets. El que si tenim és un arbre molt especial que en aquest temps ens regala els seus fruits, és el castanyer, arbre amb uns troncs molt originals, meravelles de la naturalesa.
 
És important contemplar els paisatges, uns arbres es desprenen de les seves fulles i queden com esquelets, boniques imatges en les fagedes molt properes a casa nostra, algunes fulles de color groc, són com una pluja d'estels, amb el sol,  són com paperets brillants caiguts del cel. D'altres amb colors vermellosos,  daurats... transformen les muntanyes en paisatges dignes de contemplar.
 
Estimem i admirem la natura, gaudim d'aquesta meravella que molts pintors reprodueixen en els seus quadres. Per una servidora la tardor és una de les estacions més boniques, ja que  la meva edat de "la jubilació" és comparable també amb la tardor de la vida i és una etapa  molt viscuda, plena d'experiències, vivències.. En una paraula MESTRES DE VIDA. 
 
 
 
LES BONES ACCIONS SEMPRE TENEN RECOMPENSA (és un conte però...)

Cada matí ben aviat en Joaquim sortia a pescar en una barca molt vella, remava fins allunyar-se de la costa, llençava la xarxa i esperava que els peixos l'omplissin.
 
Un dia tot i esperant molt i molt els peixos no apareixien, en caure la nit en Joaquim va recollir la xarxa i era buida, només un peixet petit havia quedat enganxat i el mirava amb cara de pena -- si et plau pescador, deixa'm tornar a casa, la meva família m'esperarà.
 
En Joaquim no s'ho va pensar gens i va alliberar el peixet, el va tornar a l'aigua. Va passar força temps i l'home seguia sortint a pescar cada dia. Un matí de desembre, una tempesta ferotge el va sorprendre en mig del mar, en Joaquim s'aferrava a la barca amb totes les seves forces, però ja era un home gran, desesperat en veure que no aguantaria es va posar a cridar. - Oh, rei dels mars, si em sents, ajuda'm a tornar a casa sa i estalvi!.
 
En aquell moment en Joaquim va perdre el coneixement. Quan va obrir els ulls de nou, va respirar alleugerit, jeia a la platja sota un cel seré i un sol radiant. Aleshores va sentir una veu que el cridava. Era un peix gros i fort que li parlava des de la vora del mar.
 
Amic, un dia em vas salvar la vida quan era molt petit i avui t'he tornat jo el favor. Estem en paus. En Joaquim ho va comprendre tot: aquell peixet petit que havia ajudat feia un temps s'havia convertit en tot un rei.
 
Així és la vida, ajudem sempre que puguem i de ben segur un dia rebrem la recompensa

diumenge, 13 d’octubre del 2013

SANTS NO IDENTIFICATS

No voldria ser irreverent ni ofendre a ningú, només són una colla de reflexions en veu alta. Com ho fan per seleccionar qui ha de ser sant o primer beat? Sóc una persona creient, tenia entès que s'havien de poder demostrar uns miracles com a mínim, Amb els anys he sentit de molts que els han posat aquesta etiqueta, però mai tants com ara.
 
Aquests dies mirant el santoral, em pregunto: quina vestimenta portava cada un d'ells, no sé perquè però em sembla que la majoria porten hàbit, de ben segur degut al seu "currículum humà" tenen més puntuació, han estat més observats per la jerarquia clerical.
 
Reflexiono: Quantes persones del carrer, també amb un bon currículum humà i que moren en situacions anomenades "víctimes" arribaran als altars? Possiblement la majoria passaran desapercebudes, quan igual com els d'aquesta setmana van morir en aquella maleïda guerra i que ningú els ha fet un seguiment de les seves vides.
 
I em segueixo preguntant: Aquests darrers dies i en tantes ocasions pàteres i més pàteres que no arriben a ports, fins i tot nens gairebé despullats, no se'ls pot considerar víctimes? Víctimes de les injustícies dels nostres mons materialistes, que arrisquen les vides per sobreviure, per poder menjar, per culpa de l'especulació dels països més desenvolupats?
 
He buscat al diccionari que vol dir "VÍCTIMA": Persona que ha patit un mal corporal, material o moral per culpa d'un tercer... Alguns d'aquests que el nostre estimat mediterrani ha engolit arribarà als altars? ells són víctimes de la guerra constant "DE LES INJUSTÍCIES", víctimes d'un cel oblidat.

diumenge, 6 d’octubre del 2013

CURIOSITATS -  per passar una estona

QUINA SANTA ÉS AQUESTA?                                        QUIN SANT ÉS AQUEST ?

Es regala per sant Jordi                                                Que envolta un quadre
De bon matí quan neix el dia                                        Guanyador de pel·lícules
Té muntanyes molt boniques                                        Arriba la flama del Canigó
Té nom de pastís                                                          Caiguda d'estels, llàgrimes
Envolta el rovell de l'ou                                                Se'n diuen les flors de camp
És el nom d'unes galetes                                               Sempre l'acompanya un porc
1ª dona del paradís                                                      Es va partir la capa amb un pobre
Hi van molts pelegrins                                                  Patró dels enamorats
Mantega, margarina                                                     Amb ales i ens guarda
La recordem quan plou                                                 Llac dels Pirineus
Pobles de mar, anem a....                                            Per sant ... pluja o neu
Blanqueja el paisatge, plural                                       3 reis que arriben d'orient
Els arquers volen fer...                                                 Muntanya de Montserrat
Té el nom d'una pruna                                                  Alt i guapo defensa del Barça

EN PODRÍEM TROBAR ENCARA MÉS... 

dimarts, 1 d’octubre del 2013

MÉS SOBRE LA SÍNDROME DE DWON

El 21 de març del 2012 dia mundial d'aquesta síndrome i en l'etiqueta "Solidaritat" podeu llegir un tema molt tendra d'uns joves atletes que van ajudar-se mútuament en una competició,  molt bonic.

Ahir 30 setembre per TV3 en el programa "EL CONVIDAT" el periodista Albert Om amb una gran professionalitat i amb aquell somriure de complicitat va entrevistar un noi de Barcelona fill del ja finat polític Trias Fargas, us recomano buscar-lo per Internet, val la pena de veure'l.
 
Quines persones més humanes, més senceres que potser molts de nosaltres que per sort hem nascut sense cap deficiència, com estimen en tots els casos, quina tendresa, cap malícia, tot bondat. Tant de bo tothom fos com ells, de ben segur el món aniria millor.
 
Té quaranta anys, s'ha independitzat, viu amb parella (unes persones especialitzades els fan un seguiment tres dies a la setmana i no cal dir de la mare) i tot gràcies a la confiança que la seva família va dipositar en ell, és conscient de les seves mancances però  se sent un més dels humans, no se sent un deficient, sinó una persona "diferent".
 
Em vaig emocionar, quin programa!!!, i pensar que abans la gent els amagava. 

diumenge, 29 de setembre del 2013

EL PRIMER ÉS EL PRIMER EN L'EDUCACIÓ DELS FILLS

Tanco el mes amb unes reflexions que acabo de llegir en relació als fills.

Ser pares és la professió més difícil i la que menys formació s'hi dedica. Per educar bé el primer de tot és l'exemple i molt important ser bona persona.

Fa falta esforç i preparació, no es pot deixar per quan arribi el moment, llavors el que tots fem és improvisar. S'educa, educant, fent costat als fills, ser-hi quan els faci falta, no és gens fàcil.
 
Cal trobar el punt entre ser flonjo i ser exigent. A molts pares els és més fàcil fer-se'n l'amo apropiar-se d'ells, en comptes de fer de llevadora de la riquesa que porten en el seu interior.
 
Per tot això fa falta sobretot una relació afectuosa amb els fills i un diàleg constant. Uns psicòlegs van fer estudis en matrimonis molt diferents i fent comparances segons els seus estudis.
 
Unes famílies sense estudis superiors que es dedicaven al comerç en general i d'altres amb més estudis i que vivien absorbits en els negocis.
 
Els fills dels primers deien: amb els pares podem parlar, ens entenen.
Els fills dels segons deien: els pares viuen en una altra galàxia, no entenen res més que de negocis i diners, és inútil parlar amb ells.
 
QUINS D'AQUESTS SOM NOSALTRES ?

diumenge, 15 de setembre del 2013

LES SET DIFERÈNCIES EN UNES IMATGES DEL PAPA FRANCESC

He rebut un power point on detalla amb imatges aquestes diferències, no ho sé passar al meu bloc, però us les explicaré, són molt significatives:

  1. Ha canviat el tron d'or per un silló de fusta, més apropiat per al fill d'un fuster.
    2.  No porta l'estola vermellla brodada en or i hereva de l'imperi romà.

    3.  Porta les mateixes sabates negres i gastades, no les clàsiques vermelles.

    4.  Porta la mateixa creu de metall, no la de rubíes i diamants.

    5.  L'anell és de plata, no d'or.

    6.  Sota la sotana porta els mateixos pantalons negres de sempre, per recordar que és  
         un capellà més.

    7.  S'ha fet treure la catifa vermella de sota el tron, no l'interessa la fama i
         aplaudiments.

TANT DE BO, Tothom en prengués nota, des de tots els poders eclesiàstics, reials, polítics i fins i tot caps d'empresses, cadascú amb el seu càrrec, en senyal de més humilitat, a fi de comptes cada un d'ells, no pot fer res sense el suport de la resta de la humanitat.
LA LLAVOR DELS ESTUDIANTS

Un home per allò de caminar, s'acosta als camps i observa els sembrats, parla amb un pagès i li diu: vos creieu que farà res tot això?, arriba la fredor de l'hivern, la neu, les glaçades. El pagès li respon: ara és temps d'arrelar i treure grifolls, esperi que el sol es desperti i el dia s'estiri, llavors veurà.

Caram, si que és optimista va insinuar ell. - No, sóc confiat respon el pagès, nosaltres som gent que tresquem tot l'any per camins d'esperança, tenim un peu sobre la llavor i la feina ben feta i amb l'altra temptegem el futur imprevisible, anem poc a poc, però confiats.

Va continuar la seva caminada, va arribar al poblat, eren tres quarts de nou del matí. Grups de mainada i adolescents amb les maletes carregades de llibres, anaven cap a l'escola. De sobte va pensar: Això és el sembradís d'hivern. Quants cursos els manquen encara? Què fan? Perden el temps? NO, ARRELEN, aprofundeixen conceptes, treuen grills d'idees noves que donaran fruit al seu temps.

Cal anar creixent en edat i saviesa davant la societat que vivim. No hi ha naixença sense gra, ni pollada sense incubació, ni  professió sense aprenentatge, ni felicitat sense paciència i amor.

COM ELS CAMPEROLS CAL ESPERAR EL FRUIT PRECIÓS DE LA TERRA. 

dissabte, 14 de setembre del 2013

ON ÉS LA VERITAT ?

BUSCO: la veritat no és ni teva ni meva, exiteix, es passeja per la vida, vesteix roba diferent, jo la busco i espero trobar-la.
 
ESCOLTO: el que es diu, el que altres afirmen, hi ha qui se n'apropia i hi ha qui la vol compartir. Com saps si una cosa deu ser certa? 
 
VISC: la meva vida, la que vull viure, la vull sencera, neta feliç, la vull compartir...
 
SOMIO: un món nou, un món on la veritat sigui com el sol. És un somni ja viscut, compartit.
 
TINC: em miro les butxaques, quant tinc? Què tinc? Em miro les mans, em miro el cor, em miro al mirall, miro al meu entorn i penso AIXÒ TINC JO.
 
EXPERIMENTO: experimentar és observar, assajar, actuar, buscar, assolir, assaborir i recordar, és atrapar la vida que m'han donat, experimentar és viure de debó.
 
GAUDEIXO: cada dia vaig creixent i pas a pas vaig aprenent. Gaudeixo de cada moment, de cada acció del camí i sobretot fins el final del recorregut.
 
PARLO: parlo, crido, vocifero... Demano, la veritat si us plau, ja en tinc prou de mentides, n'estic cansat d'enganys.
 
SÓC: fals, artificial, trampòs, potser només disfressat i enganyòs. NO. Aquest no sóc jo. Vull ser honest, fidel, lleial, vull ser una persona de veritat. 

dijous, 12 de setembre del 2013

DÓNA'M LA MÀ

Les Dominiques de l'Anunciata del col·legi Pare Coll de Vic, tenen una germana vigatana coneguda com la germana ROSA FONT que ha dedicat tota la seva vida a l'amor als germans i a la música. Ja molt crescuda en anys, va marxar al Brasil on ha treballat amb nens i nenes del carrer i ha format amb ells una orquestra.
 
El dia onze en veure tanta i tanta gent amb les mans enllaçades i amb gairebé pell de gallina al meu cos, em va venir al cap la lletra i música d'una sardana que aquesta germana va compondre fa una colla d'anys. En recordaré la lletra, perquè és molt adient per aquesta diada:
 
Dóna'm la mà, germà dóna'm la mà i farem més ample la sardana, aquella sardana de l'amor, on tothom s'hi troba com a casa. Dóna'm la mà, germà dóna'm la mà, i escolta bé el tamborí i el vent que canta, i escolta també el batec del cor, que ja repica al compàs de la sardana.
 
Dóna'm la mà, germà dóna'm la mà, comencem la llarga caminada, obrim la drecera de l'amor i escalem l'altura desitjada. Dóna'm la mà, germà dóna'm la mà que l'horitzó estrena ja la dolça albada, i estrena també dins el meu cor, aquella llum que sempre brilla i mai s'apaga... i va seguint... 

dimarts, 3 de setembre del 2013

CONSELLS  PER  VIURE
  1. Segueix les tres "R": respecte per tu mateix, respecte pels altres i responsabilitat sobre totes les teves accions.
  2. Recorda que no aconseguir el que vols de vegades significa un meravellós cop de sort.
  3. No permetis que una petita disputa destrossi una gran amistat.
  4. Si vols tenir amics te'ls has de guanyar, els amics no vénen sols i es poden perdre, són un tresor que s'ha de vigilar i tenir-ne cura.
  5. Quan creguis que has comès un error, fes alguna cosa immediatament per corregir-lo.
  6. Obre els teus braços al canvi, però no t'oblidis dels teus valors.
  7. Recorda que de vegades el silenci és la millor resposta.
  8. Viu una vida neta i generosa, així quan miris enrere podràs gaudir-ne dues vegades.
  9. En les discussions amb la persona que estimes, ocupa't només del moment actual, no retreguis el passat. 
  10. jutja el teu èxit segons el que has sacrificat per aconseguir-lo.
  11. Si mires cada dia el cel, els teus ulls veuran millor la terra.
  12. Quan miris el cel pots pregar, parlar dels teus projectes i demana ajuda per ser millor persona.
RECULL DE PENSAMENTS (10)
  1. El secret de la felicitat no rau en fer sempre el que un vol, sinó en gaudir del que es fa.
  2. La paraula ens ha estat donada als homes per poder expressar els nostres pensaments.
  3. Si sempre estàs al servei dels teus capricis, et costarà molt d'estar al servei de les teves obligacions.
  4. La glòria més gran no rau en no haver caigut mai, sinó en aixecar-nos cada vegada que caiem.
  5. Tenim el plaer tan proper del dolor, que moltes vegades plorem d'alegria.
  6. Un pont és eina de servei, uneix dues riberes, crea lligams entre pobles, ciutats... siguem pont de servei.
  7. Sortosos els que viuen senzillament, els que no tenen deliris de grandesa i els que no perden el seny pels diners.
  8. Si estem atents a la vida, ella ens va portant a cada moment la resposta que necessitem.
  9. La veu humana mai podrà cobrir la mateixa distància que la petita i silenciosa veu de la consciència.
  10. El cor humà és més receptiu a l'amor que a l'odi.
  11. A vegades tot sembla impossible fins que es fa.
  12. El coratge no és l'absència de la por, sinó l'home valent que conquista aquesta por.

divendres, 16 d’agost del 2013

SANT  I  ANIVERSARI   

El 15 i 16 d'agost són per a mi uns dies molt assenyalats, poc a poc anem pujant l'escala, l'any vinent si Déu vol, faré el salt a la setena desena. Tan de bo ho pugui celebrar amb tots els mateixos de la família i que la salut ens acompanyi, ja que fins l'any passat, podia comptar a més, amb una companya (jove encara) que en aquests moments està ingressada amb problemes de demència.
 
Aquí és on volia anar a parar, ja que degut a ella, visc unes problemàtiques en el centre on està que donen molt de pensar. D'allà, o bé surten direcció a una residència o ja surten amb el seu taüt. Quan veus això et donen ganes de celebrar l'aniversari, perquè no sabem què passarà demà.
 
El 12 de març del 2012 amb l'etiqueta FAMÍLIA podeu trobar un tema que vaig escriure "RESIDÈNCIES D'AVIS", on els comparava amb un armari de roba en desús. Avui contemplant el munt de cadires de rodes on està la meva companya, totes arrenglerades una al costat de l'altra, darrera uns vidres o a la pared on no veuen ni el cel, totes en bateria, uns contemplant la trista cara del veí que té al costat, em dona la sensació d'un aparcament de coxes fora de servei. QUINA TRISTESA.
 
Un dia una família parlava de on es trobava la residència d'un lloc concret, un infant (que sempre estan a l'escolta i observant-ho tot), respon: Si, és aquell carrer que hi ha una botiga on l'aparador està ple d'avis.
 
POEMA: Un primer plor encén l'espelma, l'alegria del nou nat, quina angoixa i quina pena quan veus que el ble es va apagant.
 
 

dissabte, 10 d’agost del 2013

LOTERIA - SOLIDARITAT

És trist que per destinar una part de la loteria a la solidaritat hagi de ser impulsant a la gent a l'ambició de guanyar més diners, no per l'acte de ser solidari. Qui comprarà loteria no serà amb l'idea d'ajudar, sinó pensant en tenir sort.
 
Si d'aquests ingressos en quedarà un 30% per ajudar crec que han dit a nens i nenes, ens podem imaginar que la mateixa gent col·laborés amb una butlleta SOLIDARIA d'aquests 5€ (una ben petita aportació que gairebé tothom pot fer), serien NETS per aquesta causa, podríem donar el 100% d'ajuda, quina meravella.
 
De seguir el món com avui, cada dia hi haurà més persones amb problemes, ens hem d'anar mentalitzant que en el futur hem d'aprendre a compartir els que per sort (no som rics, però tenim el plat a taula), llavors què farem, anirem inventant LOTERIES?
 
Reflexionem, possiblement que els nostres 5€ aniran a parar a butxaques que no els farà cap falta (potser alguns si que els anirà bé), però qui més ho necessita, tampoc tindrà diners per comprar butlletes.
 
Si, veritat, heurem aportat una petita part, però això és educar per la solidaritat?

divendres, 9 d’agost del 2013

MERCAT DE VALORS

Res és blanc o negre, la borsa puja i baixa, tot canvia. El progrés i la revolució tecnològica han canviat la història de la societat. Milers de multinacionals dominen el món. El primer valor del món, és el poder econòmic. Tot ho relacionem amb xifres, llavors decidim prioritats.
 
Abans és QUANTITAT que QUALITAT. Més quantitat de disfrutar és igual a més felicitat? FALS. Tots consumim, però fins on ho hem de fer? Què és el que volem? La felicitat no és tenir-ho tot, l'oci també és consum, fem creure que ens ho passem bé, però sovint ens aburrim.
 
Anem al gimnàs, prenem píndoles per dormir, llegim llibres d'auto-ajuda, psicòlegs, malalts del joc, tot perquè no trobem el que busquem. Les relacions amigables han baixat, hi ha molta incomunicació, individualisme.
 
Excés de publicitat, els nens mamen publicitat constant, som receptors d'impactes i ens fan creure que val més el físic que el fons de les persones. Hauríem de saber manejar millor l'acceleració, saber on hem de baixar.
 
Són uns pocs que decideixen el futur del món, van per bon camí? Pobres i Rics, incertesa dels joves, impotents del seu futur, sort que tenen menys dosis de pors. Globalització és augmentar les desigualtats, fa falta la globalització dels drets humans i la justícia.

dijous, 8 d’agost del 2013

CONSELLS PER MILLORAR LES RELACIONS

  1. Cada discussió té com a mínim tres punts de vista: el teu, el meu i el de l'altre.
  2. Mantinguem-nos tranquils mentre els altres estiguin furiosos o perdin el cap.
  3. Gestionem les emocions sense perdre el control.
  4. Esperem a calmar-nos abans de parlar. Cal donar més importància a les persones que a les opinions.
  5. Mai ens penedirem de tractar bé a la gent, és el millor negoci.
  6. Busquem el vessant més positiu, convertim els problemes en oportunitats.
  7. Fem preguntes i escoltem respostes abans de reaccionar, escoltem per respondre i no per entendre.
  8. No diguem res que pugui ferir a l'altre. tot allò que fem, tard o d'hora retorna.
  9. Siguem conscients entre l'anàlisi amigable i la crítica destructiva.
  10. Observem si les nostres paraules són per  "ajudar, desfogar-nos o fer mal".
  11. Si som tolerants, també els altres seran pacients amb nosaltres.
  12. Hem de saber reconèixer els errors i acceptar la nostra responsabilitat.
  13. Un conflicte ben portat enforteix la relació i ens ajuda a aprendre de les diferències.
  14. L'èxit de les nostres relacions depèn bàsicament de la nostra actitud.
  15. Val la pena posar els cinc sentits en els nostres actes si estem decidits a passar pel món conreant relacions satisfactòries. Si tenim sempre una actitud respectuosa, rebrem en contrapartida amor i respecte.
MAHATMA GANDHI

Avui rellegint papers  dels meu arxiu, m'ha vingut a les mans un escrit d'un enamorat de Gandhi i n'he fet aquest resum. Era un personatge que n'hauríem de conèixer millor la seva biografia, de ben segur ens ajudaria en molts aspectes, una gran persona que va lluitar per la PAU i en contra la VIOLÈNCIA.
 
Avui i al llarg de la història que tants problemes al món estan relacionats amb les religions i les cultures. Uns anys abans de la seva mort (que va ser assassinat), va confessar que era: CRISTIÀ, HINDÚ, MUSULMÀ I JUEU. L'irritaven i l'entristien les rivalitats entre religions. Ell d'entrada era hindú, però la persona que més s'assamblava a Jesús en el món. Deia estimar a Jesús, però no al cristianisme. Quants de nosaltres ens diem cristians de paraula, però no de vida?
 
Desitjava que la humanitat fos més poderosa que els imperis. Aquí algunes de les seves frases celebres:
  •  TENIM MASSA HOMES DE CIÈNCIA I MASSA POCS HOMES DE DÉU.
  •  HEM CAPTAT ELS MISTERIS DE L'ÀTOM I REFUSAT EL SERMÓ DE LA MUNTANYA.
  •  NO POTS DONAR LA MÀ AMB EL PUNY TANCAT.
  •  VIU MÉS SENZILLAMENT PERQUÈ ELS ALTRES PUGUIN SENZILLAMENT VIURE.
I NOSALTRES QUÈ EN PENSEM DE LES RELIGIONS?
 

dimarts, 6 d’agost del 2013

DECÀLEG DELS AVIS
  1. No deixeu de viure i lluitar malgrat les limitacions físiques i psicològiques de l'edat.
  2. Accepteu la vellesa com una etapa de maduresa, mai un procés de liquidació.
  3. Seguiu oberts a l'evolució de la societat, no rebutgeu les novetats.
  4. Penseu que és més important el SER que el FER, no maquilleu la vida.
  5. No espereu que us ho donin tot fet, feu el màxim per vosaltres mateixos.
  6. Assumiu el relleu amb elegància per poder passar la torxa als més joves.
  7. No us amargueu ni amagueu com si fóssiu una pesta.
  8. Acceptar si no us sentiu prou valorats o escoltats, no jutgeu ni responeu malament.
  9. Sempre respondreu ESTIMANT i pensant que als joves estan en procés de maduració
  10. En totes les etapes de la vida s'ha de portar una creu, ara ens ha tocat aquesta.
  11. Vivim amb plenitud el moment present, no ens obsessionem en els records.
  12. Procurem viure amb sintonia amb els altres, sobretot amb els qui convivim.
  13. Defugim l'aïllament, és un perill que corre la gent gran, cultivem el diàleg.
  14. No descuidem tenir cura del nostre cos, en el vestir, en el menjar.
  15. Procurem mantenir l'exercici físic, la netedat, l'elegància i la il·lusió de viure.
  16. Si és possible mantinguem l'habit de llegir i estar al corrent de les coses que més ens interessen, fem el possible per mantenir-nos desvetllats intel·lectualment i espiritualment i si pot ser en clima de bon humor. Qui sap cultivar l'humor té molt de guanyat.

divendres, 2 d’agost del 2013

QUI ENGANYA A QUI?

Amb aquest mateix titular vaig escriure el passat 9 de setembre del 2012, un altre tema, diferent, el podeu rellegir. (etiqueta solidaritat). Avui 2 d'agost del 2013 i després del lamentable debat d'ahir entorn al que havia de ser el cas "BARCENAS", torno a repetir: "QUI ENGANYA A QUI?.
 
Sóc molt ingènua, en sentir al RAJOI vaig pensar: potser sigui veritat que aquest tresorer s'ho ha inventat tot, però tot seguit, al sentir a la resta de parlamentaris (i que per casualitat, tots tenien forces coses en comú, cosa que poques vegades passa), et preguntes: QUI ENGANYA A QUI?.
 
El President va deixar molt clar que no dimitiria ni convocaria noves elecccions. Molt bé, crec que no era el cas, el que feien falta eres explicacions, respostes. Perquè en cas de dimitir (noves monumentals despeses i mentides) no serviria per solucionar res. Quin partit està NET I CAPAÇ de tirar endavant?.
 
Em fa por que el dia que això passi, serà molta la gent que no anirà a votar i serà lamentable, perquè algú ha de dirigir el país, però tots ens preguntem "A QUI HEM DE CREURE?". Si aconseguíssim llistes obertes, la gent SANA, INTEL·LIGENT i que NO PERTANYI A CAP PARTIT, voldrà agafar el timó d'aquest vaixell?.
 
No vull ser pessimista, però ho tenim força complicat.

dilluns, 22 de juliol del 2013

MÉS PETITS TEMES

ELS VIDRES DE LA FINESTRA

Un matrimoni se'n va anar a viure en un barri molt tranquil. El primer dia que passaven a casa, mentre prenien el cafè, la dona mirant per la finestra va veure a la veïna que estenia llençols i comentà al seu marit: quin llençols més bruts que està estenent. El marit la guaità amb silenci.

Pocs dies després, de bell nou la dona repetia el mateix discurs. Passat un temps la dona se sorprengué en veure que els llençols eren nets i blancs.

El marit amb tota la calma li diu: Ahir em vaig aixecar d'hora i vaig netejar els vidres de la finestra. No eren els llençols, sinó els vidres.

Quantes vegades abans de parlar...

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

RECONÈIXER ELS NOSTRES DEFECTES

Un home que tenia un greu problema de miopia, va oblidar les ulleres a casa a l'hora d'anar a visitar un museu. Ell que es considerava un expert en avaluà diferents obres d'art, amb aires de superioritat es posà a criticar un quadre.

El marc és totalment inadequat, l'home va vestit d'una manera molt ordinària, vulgar, és una falta de respecte... seguia parlant fins que la seva esposa arribà a ell i apartant-lo discretament li digué en veu baixa: Estimat, estàs mirant un mirall, aquest ets tu.

Quantes vegades ens costa reconèixer els nostres propis defectes? Ens hem de mirar més sovint al mirall i procurar corregir el que calgui, deixar de banda l'orgull i amb més humiliat podrem veure els nostres defectes.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

divendres, 19 de juliol del 2013

RECULL DE PENSAMENTS  (9)

  • Quan dono menjar als pobres em diuen sant, però qua pregunto per què hi ha pobres em diuen comunista.
  • L'amor és un JO, que necessita un TU, per formar un NOSALTRES.
  • Solidaritat és sentir com a cosa pròpia el sofriment del germà.
  • No imitem als altres, siguem nosaltres mateixos, perquè l'enveja és ignorància i voler imitar-los és un suïcidi.
  • Els plaers són com els aliments, de vegades els més simples són els que menys cansen.
  • Tant de bo si ens sentim ofesos, aprenguem a perdonar, si som culpables, aprenguem a disculpar-nos i si ens equivoquem aprenguem a rectificar.
  • Pensem massa en el nostre patiment personal, que estem tancats al patiment de la humanitat.
  • Un bon professional amb una bona dosis d'humanitat és la combinació perfecte per aconseguir la pròpia felicitat i la dels altres.
  • Parem massa atenció en els defectes dels altres, que morim sense haver tingut temps de conèixer els nostres.
  • El despatx de Vicens Ferrer a l'Índia sembla l'avantsala del paradís, on els àngels missatgers arxiven fitxes i preparen el correu dels socis.
  • La vida comença amb un somriure, segueix amb un petó i acaba amb una llàgrima. Quan vas néixer estaves plorant i tothom al teu entorn estava rient. Viu la vida de tal manera que quan moris sigues tu el que riu mentre els altres ploren.

dimecres, 17 de juliol del 2013

LAMPEDUSA  Illa de Sicília  -  La primera visita del papa Francesc.

L'alcaldesa va escriure al papa explicant la gran tragèdia que viu aquesta illa, els milers d'immigrants africans que arriben a ells en busca d'una vida millor. Són poc més de 100 quilòmetres que els separa de l'Àfrica i un lloc on fa anys s'ha convertit en el seu destí, molts arriben, però més de 25 mil hi ha deixat la vida en el trajecte. Ella demana "com  de gran ha de ser el nostre cementiri"?.
 
El Papa ha donat preferència a aquesta visita abans de moltes d'altres. Ha arribat al Vaticà amb ganes de feina, demana als capellans més coherència, pensa que massa sovint l'església viu una mica als núvols, i que ha de buscar que passa a les perifèries del món.
 
Va estar una visita molt ben preparada, com altar una pàtera i troços de barcasses que van arribar a l'illa aquelles nits terribles del juliol del 2011, just al costat del cementiri de cadàvers, que aviat n'hi haurà més que habitants tenen allà.
 
No va voler cap mena de luxe, tampoc masses agents de seguretat, tothom si va poder apropar i el seu sermó va ser dinamita pura. Va començar dient: "Vivim la globalització de la indiferència". "Estem anestesiats davant el sofriment dels altres". La cultura del benestar ens ha convertit en insensibles, vivim com en una bombolla de sabó. Ningú se sent responsable del que passa a la resta del món.
 
Qui de nosaltres alguna vegada a plorat la mort d'alguns d'aquests nostres germans, per les mares que arriben "o no" amb els seus fills en braços, dels homes que se juguen la vida per mantenir la seva família?. Ens hem acostumat a sentir de pàteres que arriben i d'altres que no tenen aquesta sort, hem parat a pensar alguna vegada el perquè de tot això?
 
 

dissabte, 29 de juny del 2013

PODEM DIR QUE HA ARRIBAT L'ESTIU?  

Sembla que ara SI, segons els metereòlegs però, ens diuen que no patirem la calor d'altres anys, aquest final de juny  tant el 2011 com el 2012 vam tocar sostre amb 35 - 36º... enguany fins avui hem respirat, jo personalment ho he agraït, no m'agrada la calor forta.
 
El 23 de juny, 10 de juliol i 2 d'agost de l'any passat i en l'etiqueta VARIS, podeu trobar tres temes relacionats amb les VACANCES, no els repetiré, però si en faig un petit recordatori, no és mai per demés en un temps que les carreteres van més carregades, sigui el mar o la muntanya a tots (els que poden) ens atrau passar-hi uns dies de descans.
 
Ens queixem de la crisi, però som encara molts els que prou sovint cremem combustible,  quilòmetres i més quilòmetres, autopistes, rutes turístiques... matricules d'ací i de fora i les colpidores estadístiques d'accidents i morts ens haurien de ser un toc d'atenció, que cal conduir amb serenitat i prudència. Jo personalment anant als 100 km. em passen els cotxes com llampecs, perquè,  per arribar 5 minuts abans...
 
Quan tenim a les mans un vehicle, no és sols la garantia de seguretat del conductor, sinó també de tots els que l'acompanyen, familiars, amics... És molta responsabilitat, molt de compte amb l'alcohol, la somnolència, les distraccions. Les carreteres en hores punta són com una cuca de milions de cames (rodes), unes a pocs metres de les altres i en unes dècimes de segon pots perdre el control. 
 
Quants cotxes a la guantera porten una fotografia amb allò de "PARE NO CORRIS". Per tot això les vacances faciliten la possibilitat de gaudir d'un descans, allunyar-nos de la monotonia de la tasca cotidiana, de les preocupacions i el ritme de vida massa trepidant, de l'esclavatge de mirar sempre el rellotge, fem un parèntesi que ens permeti un respir.
QUINA MENA D'ESTRELLA SÓC JO?  TINC LLUM PRÒPIA?

Al crear el món van aparèixer el sol, la lluna, els planetes, les estrelles i cada un es va col·locar en un lloc concret. En un racó, hi va quedar una petita estrella que se sentia molt trista, no sabia quin era el seu lloc. A ella li hauria agradat córrer l'univers, fer alguna cosa important.
 
Es va queixar humilment, amb senzillesa i va tenir la seva recompensa: Se li va col·locar una cua lluminosa i va ser vista per uns pastors, uns reis... en fi, per tot el món. Des d'aquell moment en tots els arbres, pessebres, façanes d'edificis... cada NADAL brilla en record de la seva petita humilitat.
 
En la nostra vida tots tenim quelcom que podem il·luminar i ser capaços de donar llum als demés. Tu hauries volgut fer alguna cosa important i per contra et consideres una petita estrella? Pensa que en el cel hi ha molta contaminació produïda pels habitants de la terra, les estrelles petites ens costa  poder-les veure, però de ben segur fan grans esforços perquè brilli la seva llum.
 
AIXÍ DONCS SIGUEM PORTADORS DE LLUM, recorda que és millor fins i tot el petit ble d'una espelma que viure en la foscor i anar a les palpentes.

dimecres, 26 de juny del 2013

LA VIDA ÉS LA VIDA
Recorda a somriure fins i tot sense motiu, perquè la VIDA ÉS BONICA.

Fa pocs dies vaig conèixer l'AMIN SHEIKH, un jove INDI de Bombay que ens va presentar el seu llibre "LA VIDA ÉS LA VIDA,  SÓC QUI SÓC GRÀCIES A TU". És un noi feliç, ell ens va dir aquesta frase "LA VIDA ÉS BONICA" i dedica aquest llibre a tots els nens del món que malviuen pels carrers, perquè així va ser la seva infantesa.
 
No sé si aquest llibre es troba en llibreries, no és una gran obra literària, però de veritat enganxa, vius minut a minut la seva vida, és com si ell en persona t'ho anés explicant, us en faré un petit resum:
 
Amb molts de problemes familiars, econòmics... als cinc anys va marxar de casa i fins als 8 vuit va malviure pels carrers, estacions, sota ponts de Bombay, va  pidolar, va robar, va estar violat, carregava maletes, venia diaris...però va sobreviure. Als vuit anys una monja d'un centre d'acollida que recorria aquests llocs recuperant infants del carrer, sense sostre, el va ingressar a ell i una germana amb dos anys menys, en un centre de nom "SNEHASADAN".
 
Allà va anar creixent amb moltes anècdotes per llegir, gent meravellosa, uns pares per a ell i la seva germana, fins que un gran senyor benefactor del centre se'l va emportar a treballar amb ell, allà es va formar la gran persona que és avui i de com ha passat de ser nen del carrer a tenir un treball estable, un somni: "una empresa de Taxis", la seva germana ja és infermera i ha pogut ajudar a la seva mare i bla bla bla.
 
Aquest llibre traduït a l'anglés, el francès i l'espanyol amb ell recorrent món, és com vol portar a terme un més dels seus somnis, obrir una cafeteria-biblioteca a Bombay amb el nom de "BOMBAY TO BARCELONA", allà pensa poder ajudar a nens que com ell, tenen una infantesa molt trista.
 
Us recomano entrar al seu bloc i el podreu conèixer millor:  aminbombay.blogspot.com  

dissabte, 15 de juny del 2013

RECULL DE PENSAMENTS (8)

  • Sóc el que sento i no pas el que voldria ser o el que penso que sóc.
  • Encomanar il·lusions, entusiasme i ganes de viure, és tasca de persones amb majúscules.
  • L'alegria comença quan deixes de buscar la teva pròpia felicitat i procures la dels altres.
  • Al mirar per la finestra, un sols veu fang, l'altre estrelles, tot depèn de com mirem les coses.
  • Podràs oblidar la persona que t'ha fet riure, però mai oblidaràs a la persona que t'ha fet plorar.
  • El desordre esmorza amb l'abundància, dina amb la pobresa, sopa amb la misèria i dorm amb la mort.
  • Vivim en una societat on gairebé res és gratuït, no obstant, la felicitat es troba en la gratuïtat, en donar-se a canvi de res.
  • Estudia i preparat com si haguessis de viure sempre, però viu com si haguessis de morir demà.
  • No facis apostes si saps que guanyaràs, és de massa viu, i si no ho saps és de massa tonto.
  • La mort és una costum de la vida. En les guerres aquesta costum passa a ser un vici.
  • Els homes superficials tracten d'omplir el seu temps, els més assenyats l'utilitzen.
  • Prudència és saber distingir les coses que es poden desitjar de les que s'han d'evitar.
  • La felicitat no consisteix en fer el que ens agrada, sinó en fer que ens agradi el que hem de fer.
  • Un home no s'ha d'avergonyir mai de reconèixer que s'ha equivocat, és com dir que avui és més savi que ahir.
MÉS PETITES HISTORIETES

ASPECTE.- L'àvia va encarregar a la nena d'anar a buscar bolets al bosc.  -La nena va recollir el més grossos i de colors més bonics i va omplir el cistell. - Mira àvia quants bolets he portat, n'hi havia d'arrugats i lletjos, però no els he agafat.

Filla meva - va respondre l'àvia, t'has deixat guiar per les aparences enganyoses i has portat els que contenem més metzines, si els mengéssim ens posaríem malalts, els més arrugats i lletjos són els que jo sempre he recollit.

La nena va comprendre que no s'havia de deixar guiar per l'aspecte de les coses o les persones, que de vegades ens podem equivocar.

=============================================================================

SILENCI.- Tenim dues orelles i una sola llengua, per escoltar més i parlar menys.

La nostra societat és greument sorollosa, estem envoltats de motors, músiques, xerrameca, cridòries. Tot això fa que el silenci sigui cada vegada més necessari.
 
Fa més soroll una bufetada, que una abraçada, una carícia.
Fa més soroll un tro i un llamp, que un petó d'amor o amistat.
Fa més soroll una arma de foc, que un diàleg de pau.
Fa més soroll un insult que el perdó amb el cor.
 
Si volem ajudar, ser solidaris, no cal fer massa soroll, només cal allargar la mà en silenci, sense que gairebé ningú se n'assabenti.
 
==============================================================================

dilluns, 10 de juny del 2013

12 de juny dia contra el TREBALL INFANTIL

Com en d'altres diades, en l'apartat INJUSTÍCIES podeu trobar el següents:

2012  6 de març  Explotació Infantil
2012  8 de juny   Treball Infantil
2012  18 novembre   Drets dels Infants
2013  21 d'abril    M'agrada conèixer vivències

Aquí una pinzellada de l'Iqbar Masih, (història real) d'un nen de 12 anys que treballava en uns tallers de catifes a l'Índia. Els pares molt pobres el van vendre per 20€ a fi d'anar a treballar per servir una família, però el seu lloc va ser confeccionar catifes.
 
Amb ell hi havia 6 nens i nenes més. Ell, un vailet molt decidit va aconseguir que d'altres infants es manifestessin. Davant la por d'una denúncia, va morir a fuetades a mans dels seus jefes ara fa 13 anys. Se'n coneix la seva història gràcies a que uns viatgers que van anar a l'Índia i van comprar una catifa, en un doblec en sortia un paperot on deia "SOS".
 
Després de posar-se en contacte amb un periodista i aquest començar a investigar, van ser trobats la resta d'infants i traslladats a un orfenat, on un grup de famílies catalanes els van apadrinar, però l'Iqbar ja era mort. La seva lluita va donar resultat.
 
Aquesta història es va poder conèixer, però quantes d'altres en desconeixem? No sols el treball i la mort, sinó l'esclavatge en que són sotmesos molts nens i nenes del món i que viuen mancats de tots ELS DRETS HUMANS. 

diumenge, 2 de juny del 2013

5 de JUNY, DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Sentim molt a parlar del "MEDI AMBIENT", li donem prou importància?

És el futur del món que deixarem d'herència als nostres fills i néts.

No repetiré els temes que he fet al llarg de l'any, però "SI" us recordaré on trobar-los, estan en l'etiqueta "VARIS" amb les següents dates i encapçalaments:


2012  17 d'abril       RECICLEM   FEM-NOS PREGUNTES

2012  22 d'abril       QUÈ DIRIA LA TERRA SI PARLÉS?

2012   7 de maig     LA TERRA PLORA

2012   8 de maig     ECOLOGIA D'AHIR I ECOLOGIA D'AVUI

2012  22 de juliol    QUI ÉS UN PIRÒMAN?

US ACONSELLO ELS RELLEGIU    GRÀCIES

dissabte, 25 de maig del 2013

25 de maig DIA D'AFRICA

25 DE MAIG DIA D'ÀFRICA  continua d'ahir...

Van entrar en joc els Estats Units i Rússia. Aquesta última donava suporta a grups revolucionàris en contra de l'imperialisme americà i, la idíl·lica Àfrica es va començar a esquinçar i la seva explotació es va convertir en un luxe molt car, tant pel que fa a les persones com a les finances.
Àfrica va deixar de ser un lloc plaent d'explotació i d'aventura per convertir-se en un lloc insegur i desagradable, poc a poc el continent s'ha convertit en un cementiri per a uns i un calvari per a altres.
Tot això va deixar Àfrica en mans de polítics inexperts, poc formats per assumir la responsabilitat, fins a provocar l'explosió de les primeres tensions ètniques i guerres que coneixem. Europa però, va seguir enriquint-se, el secret consistia a posar règims que seguissin afavorint els seus interessos i facilitessin la tasca de seguir drenant les primeres matèries cap a casa nostra.   Més exemples:
  • Els japonesos explotaven les mines de Kasumbalesa, excavaven el mineral, el rentaven, el carregaven i se l'emportaven sense cap mena d'elaboració.
  • Els Estats Units amb un petit tren de Kamsar a la República de Guinea traginaven la "bauxita" de les seves mines fins a la panxa dels vaixells senes cap mena de control.
  • El saqueig de les primeres matèries del Congo per multinacionals canadenques, americanes i australianes... algunes de les que van finançar la guerra de "RUANDA".
  • Els diamants, l'or, el coltan per els telèfons mòbils, la perca del Nilo, peix que s'ha menjat totes les demés espècies del llac Victòria i es reparteix per tot el món amb avions russos, a canvi de: meitat ajuda humanitària, meitat armament.
  • El coure per a les nostres instal·lacions elèctriques, el cautxú per als nostres cotxes, la fusta per als nostres mobles, el tef per als nostres celíacs o les roses de St. Jordi
  • El gran negoci de les petrolieres s'ha barrejat amb els dòlars de la corrupció, les armes i la sang de les víctimes.
SI EN AQUESTS LLOCS D'ORIGEN S'HAGUESSIN CREAT EMPRESES D'ELABORACIÓ I LLOCS DE TREBALL, ARRIBARIEN MENYS "CAYUCOS" I A L'ÀFRICA HI HAURIA MENYS F A M i MENYS GUERRES.
Podríem anar explicant més i més coses que generalment desconeixem i llavors ens queixem de la immigració africana.  REFLEXIONEM-HI...

divendres, 24 de maig del 2013

25 DE MAIG - DIA D'ÀFRICA, una data més del nostre calendari, parlem-ne?

Al llarg d'aquest bloc i en l'apartat INJUSTÍCIES en podem trobar un munt d'elles, ÀFRICA PLORA, no es recupera, cada dia augmenten les mancances, vegem-ne un xic d'història:

Va ser el 1884 (d'això ja veieu en fa pocs anys) si comparem que estem al 2013 del nostre calendari en relació als milions d'anys d'història de la humanitat, és en aquest curt temps que Àfrica ha fet la gran davallada.

El 1884 es van reunir a Berlín catorze estats europeus per tal de debatre un problema urgent. Europa estava iniciant un procés d'expansió econòmica important. Tenien com a punt de mira ÀFRICA, una selva verge i amb mil promeses. Es tractava de repartir-se la gestió d'aquest continent. En tres mesos van arribar a les següents conclusions:
  • Proclamar lliure navegació marítima i fluvial i lliure comerç en tot el continent.
  • Dret a colonitzar-la i es reparteix a cops de regle en funció dels interessos, seguint els meandres dels filons de diamants, coure, or i altres matèries primeres.
  • Tot sense consultar res als interessats, així es van dividir cultures, ètnies, famílies...
En aquesta cimera de Berlín no hi havia cap representació africana. Així que va ser concebuda i engendrada en funció dels interessos econòmics expancionistes d'Europa. Van saber trobar el llenguatge idoni per a cada situació com: colonització, civilització, desenvolupament i així s'amagaven els diables de la invasió i la manipulació.
 
Podem veure en els museus francesos, belgues, anglesos... màscares, estatuetes, ceràmica i un llarg etcètera d'objectes enduts juntament amb els carregaments d'eben, cacau, cafè, coure, or i diamants.
 
La gran aventura va durar fins el 1960 que es van haver de retirar forçats per les circumstàncies. Els joves pobles es van moure, de llavors ençà les armes es van començar a sentir per tot el continent.
 
És una història molt llarga d'explicar en aquest petit espai.  Si us interessa demà seguiré.Llavors van entrar també en el joc els Estats Units i Rússia.
 
     
 

diumenge, 19 de maig del 2013

RECULL DE PENSAMENTS  (7)

  • L'home té capacitat de poder dir NO.
  • L'home que sols pensa en viure, no viu.
  • Vull ser creador del meu futur.
  • No fer res, és el camí per no ser ningú.
  • L'amor i la solidaritat, són el perfum del cor.
  • Diferència no vol dir desigualtat.
  • La personalitat és l'art de ser sempre tu mateix.
  • La mesura de l'amor, és donar-se sense mesura.
  • No hi ha grans talents sense gran voluntat i esforç.
  • La teva llum és l'esperança dels altres.
  • Buscant el bé dels altres, trobem el nostre.
  • No deixis el teu amor a la vora d'un precipici.
  • La incertesa mai podrà tenir la llum que necessita.
  • Val més encendre una espelma que maleir la foscor.
  • Parlar sense pensar, és com disparar sense apuntar.
  • No hi ha res més difícil que conèixer-se a si mateix.
  • El fort creix en la soledat on el dèbil es marceix.
  • El que busca l'oblit en la solitud, només fa créixer el record.
  • Quan compris fer servir els ulls, no les orelles.
  • El coneixement es pot comunicar, la sabiduria no.
  • La vida no viscuda és la malaltia de que et pots morir.
  • Després de viure i somniar, hi ha allò que més importa, despertar-se.

dissabte, 18 de maig del 2013

LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA

Aquesta ajuda o algunes d'altres amb el nom que siguin, i que fins avui tanta gent se'n ha pogut beneficiar, sembla ser que degut a les retallades farà que les llistes d'espera cada dia vagin en augment. Em pregunto: cada dia en moren molts dels beneficiaris, es perden aquestes ajudes? o van automaticament a persones necessitades. 

Per aquest motiu sents cada dia molts comentaris. Qualsevol AJUDA (el nom ho diu ben clar AJUDAR), hauria de ser per a persones d'escasos recursos. Per contra t'assabentes que hi ha gent benestant, que té el propi suficient o amb fills economicament ben situats que SI  les rep, quan els fills podrien mantenir sobradament als pares, i així beneficiar als més necessitats.

M'agradaria saber com ho fan per seleccionar "no sols el grau de dependència", sinó l'estatus econòmic del malalt o dels fills.

És una més de les injustícies que hi ha a la societat. En primer lloc per el que fa a les resolucions dels historials dels malalts i en segon lloc per l'egoisme de les famílies benestants, aquella frase que diu:  EL RIC ÉS EL QUE MÉS TÉ I ENCARA DEMANA.
 
Fa uns mesos, estic en un hospital acompanyant a una amiga amb problemes de salud i econòmics i vaig observant els que m'envolten o els que (sinó es moren) van a alguna residència (que la majoria no la poden pagar) i els problemes que això els comporta.