Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 31 de març del 2012

MERCAT DEL RAM

Vic, ciutat de fires i mercats, en té un que és el pare de tots "EL MERCAT DEL RAM". Anys enrere tenia una especialitat i que segueix essent la primera:  "Fira agrícola i de bestiar". Però amb els anys s'ha anat escampant per tota la ciutat i també amb diferents ofertes, una molt especial enguany és de formatgeries d'arreu d'Espanya i més enllà.

Fa una colla d'anys un osonenc cantautor "JOSEP FONT SELLABONA" batejat com el trobador de Catalunya, va compondre una sardana dedicada al nostre mercat, si un dia els altaveus deixen de tocar-la semblarà que ens han robat una cosa estimada, una pinzellada sonora que sempre s'ha identificat amb aquest mercat.

Aquí en teniu la seva lletra:

Les pubilles de la plana, aviat s'han desvetllat
i un sol rialler demanen per la gent que va al mercat.

És un jorn de primavera i n'és viu el prat florit,
de roselles n'és encesa la nostra Plana de Vic.

Les noies ja s'empolainen per anar al mercat de Vic,
a dansar belles sardanes i fins a trobar marit.

MERCAT DEL RAM, orgull d'Osona, amb festa bona que exulta el cant.
MERCAT DEL RAM, de llorers i plantes, que portes flaires del nostre camp.

MERCAT DEL RAM, de tradició, ple de tipisme i de color.
MERCAT DEL RAM, mercat del ram, tothom t'espera MERCAT DEL RAM.

Plana de Vic, terra catalana, on sento pau ballant la sardana.
Plana de Vic, el teu mercat, jo no podré mai oblidar.


divendres, 30 de març del 2012

PREGUNTA-HO  A  L'ESTRELLA

En un plàcid capvespre, un senyor repassava un manuscrit prop del mar. Es va distreure en veure l'acció constant d'un jove adolescent, que recollia del trencar les onades, les estrelles de mar que restaven embarrancades i que, després les retornava al mar.

Intrigat s'hi va apropar i li va preguntar perquè feia allò. - El jove va respondre: Perquè si es queden sense aigua, quan la marea baixa, moriran.

Però això no te cap sentit va replicar l'home somrient, hi ha milers d'estrelles al pacífic i moltes els passarà el mateix, no les podràs salvar totes.

Que no te cap sentit el que faig? - li va contestar el jove - Perquè no feu la mateixa pregunta a l'estrella que he alliberat de la mort.

Igual passa a la vida. Unes persones passen de tot, viuen prou bé, no poden salvar tota la humanitat. D'altres ajuden encara que sigui a un o una família amb necessitats, sinó pregunteu-ho als que han rebut l'ajuda.

Jo en dic "donar aspirines", calmar el seu patiment, fins esperar que surti un Fleming que descobreixi l'antibiòtic que podrà curar, per exemple "la crisi d'aquests moments o la FAM del món".   SIGUEM SOLIDARIS.

dijous, 29 de març del 2012

A VOSALTRES JOVES

És un tema dur, és el resum de l'escrit d'un periodista que va cobrir un accident de trànsit l'any 1997, en va recollir aquestes paraules i les va publicar amb l'idea "de salvar vides".

Vaig anar de festa mare, sempre recordo les teves paraules: No beguis alcohol. Si mare, et vaig fer cas, vaig estar orgullosa de la meva voluntat, el teu consell va ser correcte.

Quan la festa va acabar vaig agafar el cotxe amb el convenciment d'arribar bé a casa, poc imaginava el que m'esperava. Ara mare, estic aquí tirada a la carretera, sento una veu llunyana que diu: "El noi que ha provocat l'accident anava begut".

Estic envoltada de sang i aguanto per no plorar, sento els metges que diuen: "Aquesta noia morirà". Com és possible mare, que ell hagi agafat el cotxe begut i ara sigui a mi que em toca morir?.

Mare, digues al pare que sigui fort, a la meva germana que sigui valenta, que segueixi els teus consells. Tinc molta por mare, estic aquí sola i m'estic ofegant, US ESTIMO MOLT.

dimecres, 28 de març del 2012

FER ZAPPING

Tots sabem que el zapping és el canvi de canal de la televisió. Podríem dir que s'ha convertit en una addicció i això potser és un element més que ens ha marcat en molts aspectes de la vida. Podríem dir que anem sempre amb el comandament a la mà. 

Heu parat a pensar que de vegades quan parlem amb una persona, al cap de poc ja ens cansem i necessitem que en vingui una altre? Que abans anàvem a un bar, ara la gent va de bars?. Que amb el cotxe o moto canviem de lloc contínuament?. Que en les converses també canviem de tema amb la mateixa freqüència?.  No cal dir en les eleccions polítiques, sovint es canvia de partit com de jaqueta i finalment a nivell matrimonial, amb tot el respecte, també podríem parlar de zapping.

En el televisor de vegades fins i tot és saludable, el perill és que visquem contínuament en actitud de zapping, és a dir que anem com les papallones de flor en flor sense aturar-nos enlloc, que ens és difícil concentrar-nos, aprofundir en les coses, de ser més constants i potser més "fidels".


dimarts, 27 de març del 2012

EL MÓN ESTÀ MALALT

La "Mafalda" (dibuix de còmics), té la bola del món estirada en un llit d'hospital, està en observació, que li fa mal?

No posaré xifres, és difícil, però són bilions les que gastem al món en ARMAMENT. Sembla que hem perdut el cap, si ho comparem amb la realitat de la "nostra crisi" i la misèria que es viu en molts indrets del nostre planeta, hauríem de restar esgarrifats i avergonyits.

Sabem en aquests moments quants països estan en conflictes o guerres? Com paguen les armes? Quants morts a causa de la violència cega de qui utilitza aquests aparells, que són una important font d'ingressos de les fàbriques que les proporcionen?

El món està malalt, ningú pot estimar amb una arma a la mà. Es va començar a fabricar-ne per poder-se defensar, després es va continuar fabricant per poder continuar venent, això donava molts beneficis i llocs de treball. Més tard hem arribat a fabricar "guerres" per poder vendre més armes.

Sabem qui són els propietaris d'aquestes fàbriques? Hem de tenir present que els diners d'aquest negoci colossal, són amarats d'odi, de sang i de mort.

Perquè no començar a retallar en ARMAMENT? 

dilluns, 26 de març del 2012

Evitem "APARENTAR" i tractem senzillament de "SER"

APARENTAR vol dir tenir bon aspecte, voler dissimular, fer creure el que no és, falsificar la persona. Quantes vegades les aparences ens enlluernen i ens provoquen enveges?. Però un bon dia s'esfondren com l'estàtua dels peus de fang. És difícil endevinar com és una persona, també ens podem equivocar.

Vegem un conte d'exemple: En el jardí hi havia un castanyer d'índies, el més bonic de tots, les branques semblaven resistents, amb els braços enlaire com un clam. A la primavera el seu brancatge era d'un verd intens, capçada arrodonida i les flors blanques penjades com fanalets. A l'estiu les castanyes brillaven en desprendre's de la closca punxent.

De massa mirar enlaire, no miràvem el tronc, semblava fort, però un dia s'observà un decaïment de l'escorça, en poc temps la superfície danyada anava creixent. L'arbre estava podrit per dins, ja no ho podia dissimular, calia tallar-lo. L'aigua havia anat fent camí per dins, amb prou feines s'aguantava. 

Mort, ben mort, quina pena "Valent per fora i acabat per dins".  

diumenge, 25 de març del 2012

PETITS TEMES

L'avi i l'àvia s'havien barallat. L'àvia estava molt enutjada i no li dirigia la paraula. L'endemà l'avi ja ho havia oblidat, però l'àvia continuava enfadada. Per més que l'avi ho intentava no aconseguia fer-la parlar. Al final l'avi començà a remenar calaixos i armaris, al cap d'una estona l'àvia no pogué contenir-se i cridà. Què redimonis busques? Gràcies a Déu que ho he trobat!, somrient maliciosament l'avi respongué: "buscava la teva veu".

###############################################################################

Un vell pelegrí caminava cap a les muntanyes de l'Himalaia al cor de l'hivern. De sobte va començar a ploure. Al arribar a la posada l'hostaler li va preguntar: "com heu aconseguit d'arribar fins aquí bon home?". - l'ancià respongué: El meu cor hi ha arribat primer, la resta del meu cos no li ha costat gaire de seguir-lo.
---Gairebé tot, si hi posem el cor, ho podem aconseguir.

###############################################################################

Un pilot d'aviació de guerra deia:
Aquells pels que lluito no els odio, em fan pena, quanta destrucció, ferits i morts. 
Aquells pels que treballo no els estimo, només són qui em paguen, és la meva feina.
Un d'ells, en acabar la guerra a l'Índia, va deixar la feina i va fer construir un centre per a paraplègics "CHESOR HOM" a Bombai. L'han portat durant molts anys unes germanes Espanyoles "Missioneres de Crist Jesús". Ara ja està regentat per germanes nadiues.

###############################################################################


dissabte, 24 de març del 2012

DINER  O  AMOR

Per organitzar qualsevol convivència cal, sobre totes les coses AMOR.

Amb diners pots construir una casa, però sols estimant podràs construir una família.

Amb saviesa podràs ser mestre, però sols amb amor podràs fer bons deixebles.

Amb temor i càstigs aconseguiràs disciplinar subalterns, però només amb amor formaràs un bon equip.

Amb diners aconseguiràs obrir una botiga, un negoci... però et caldrà atenció i delicadesa per a fer bons clients.

Amb exercit i armament podràs conquerir països, però sols estimant el teu país aconseguiràs tenir pàtria.

Amb presons i càstigs redueixes el desordre, amb estimació aconseguiràs educar els ciutadans.

Podrem aconseguir coneixements, títols o riqueses, és igual, perquè al final de la vida ens examinaran d'AMOR.



divendres, 23 de març del 2012

QUANTES VEGADES DIEM T'ESTIMO?

Tots tenim necessitat d'estimar i sentir-nos estimats. Quan estimem estem més contents. Les parelles se'ls nota uns ulls brillants, el dolent és que estan tan ocupats que no tenen temps de dir-se que s'estimen i llavors... l'amor és com l'aigua, si no hi ha res que l'agiti es "podreix". L'amor que no es diu "caduca".

Una filla que la seva mare estava a les portes de la mort li diu:  Mare has estat la millor del món. - La mare obre els ulls i li diu: filla meva, això m'ho podies haver dit abans. En vida generalment ho diem poques vegades, llavors, si que ho diem molt a l'hora del funeral.

La persona que té mal rotllo amb ella mateixa, que té molts complexos, que té baixa l'auto estima, que està trista, desanimada, que no té ganes de viure, és com si estigués amb el semàfor vermell, que t'avisa que hi ha quelcom que no funciona, li costa estimar i sentir-se estimada, li surten paraules més agressives. En canvi la que viu en harmonia, que té bones relacions, és més optimista i sap millor estimar.

Hauríem de dedicar estones al silenci, escoltar-nos a nosaltres mateixos, pensar en com actuem, ens sentiríem més forts. Hi ha persones que quan moren deixen lliçons de vida, deixen entusiasme i missatge. D'altres viuen morint, són com petits lladres de la felicitat dels altres.


dijous, 22 de març del 2012

22 DE MARÇ  DIA MUNDIAL DE L'AIGUA

Mai millor dit, després de gairebé cent dies sense pluja, ha arribat l'aigua, és com un mannà caigut del cel.    Fem-ne un xic d'història :

Molts anys enrere es formaven els poblats propers a rius o rierols. Més tard els homes començaren a perforar pous, construïren cisternes, més tard instal·laren fonts i safareigs públics, això ja va ser una gran pas, però requeria temps, esforç, poca comoditat, havien de transportar l'aigua a pes de braços amb galledes i càntirs.

Per fi s'aconsegui l'aigua corrent a cada llar amb aixetes. Ara no sabríem viure sense aigua, tenim rentadores, rentaplats, dutxes, banyeres... Va ser un gran invent.

Encara però, hi ha  MOLTA GENT AL MÓN que l'ha d'anar a buscar lluny de casa, perforen pous, posen palanques que la bomben fins pujar a la superfície i l'han de transportar llargues estones de camí. D'altres que no tenen aquesta sort, pateixen malalties o moren per culpa d'aigües contaminades.

L'aigua és un do preuat, procurem controlar les aixetes, les banyeres, cada vegada són més sovint les variacions de pluges, sequeres i el servei desmesurat que en fem els humans.

Siguem conscients que amb menys també podem viure, no sigui que un dia...

dimecres, 21 de març del 2012

AVUI  DIA  DEDICAT A  LA  SÍNDROME  DE  DWON

Després de sentir una entrevista als Matins de TV3 a un jove amb aquesta discapacitat, m'ha semblat oportú escriure aquesta historieta molt tendra, "els que ells són", unes persones com tots nosaltres i amb una gran capacitat d'estimar i d'innocència, sense aquella malícia que caracteritza a masses humans. 

Fa uns anys en les olimpíades de persones amb discapacitat a Seattle, un grup d'atletes es van posar a punt per a la sortida d'una cursa.  Quan va sonar la senyal, tots volien ser el primer en arribar a la meta. Un d'ells a la sortida va ensopegar, va caure i va esclafir a plorar.

La resta d'atletes, en veure el que passava van interrompre la cursa i van córrer al seu costat. Un d'ells amb síndrome de Dwon es va agenollar, el va ajudar i li va dir: "No et preocupis".

Tots els atletes junts es van agafar de les mans i van córrer fins a la meta.

L'estadi sencer es va posar dret, la gent emocionada van fer un aplaudiment que va durar molta estona. Quina lliçó de bondat i generositat. Qui ho faria això?

dimarts, 20 de març del 2012

L'AVI  ITALIÀ

L'any 2004 un avi italià que feia 12 anys havia quedat vidu, estava cansat de viure sol, desitjava tenir una família i es va decidir a posar un anunci al diari demanant que l'adoptessin.

Ho va aconseguir, encara hi ha gent bona en aquest món, va rebre respostes ben curioses d'arreu, va quedar sorprès, n'hi havia dels Estats Units, Nova Zelanda i també de la mateixa Itàlia.

Si hagués volgut hauria pogut anar lluny, en un país diferent, però va escollir que la nova família fos també italiana com ell. Aquest professor retirat va viure amb un matrimoni i dos fills a Bèrgam, al nord. La dona li deia "pare" i els infants "avi". (és viu, és mort?).

És el mateix que adoptar criatures, hi ha nens sense pares i molts avis sense família que es troben i es poden complementar, repartir sentiments i sentir-se estimats. Quantes persones que en el transcurs de la seva vida ho han donat tot per els seus fills i a la vellesa es troben sols i han d'anar a una residència o fins alguns tot i vivint en família se senten marginats, com oblidats ?. 

dilluns, 19 de març del 2012

RESIDÈNCIES  D'AVIS

Alguns dies vaig a una residència, hi tinc algunes amigues, em fa mal al cor veure tants de vellets abatuts, solitaris, plens de xacres i limitacions. Quina tristesa, en paraules molt fredes  "sembla un armari de roba usada". Allà tenen taula, llit, netedat, medicines, no els falta de res, però els falta de tot.

Somnien llar, família, amor, l'enyor de tota una vida i es troben amb desconeguts, ordres, horaris i portes tancades. Aquests vellets han construït el nostre benestar treballant hores extres, potser mal menjats, vestint amb senzillesa, amb tot això van construir una societat, la que nosaltres ara fruïm, tot i la tant temuda crisi.

En un de tants debats als mitjans d'aquests dies sobre economia i retallades, un senyor deia: en lloc de tants diners invertits en residències, hauria estat millor formar més gent (que ja es fa, però poc), per cuidar avis a les seves pròpies cases,  no haurien d'anar a una residència, s'haurien estalviat molts diners en grans obres i  creat molts llocs de treball amb gent preparada, no com ara, que qualsevol ho pot fer i de manera il·legal.

Dita popular:  Uns pares poden cuidar cinc fills, cinc fills no poden cuidar uns pares.

diumenge, 18 de març del 2012

MÉS SOBRE LA MORT

Avui no és un monòleg amb la mort, avui són uns comentaris en viu de persones que ens vàrem trobar ahir a la sala multiconfesional del tanatori de Vic, per a dir el darrer adéu a una altre persona que apreciava "La Ramona", va ser un acte "laic", molt emotiu.

M'ha fet pensar, jo sóc una persona creient i el més lògic és que el meu enterrament sigui a la parròquia, però... ja per tercera vegada he anat al tanatori i estic pensant que el dia del meu comiat pugues ser una celebració mixta, si religiosa, però més viscuda que els clàssics d'església que sovint els trobo freds. Ahir vàrem recordar molt vivament a la Ramona.

En vida tots tenim un currículum "professional", en aquells moments hauríem de parlar més del seu currículum "humà", un record més viu de la vida del finat, s'hauria de parlar més d'ella (ja algunes famílies ho fan, però el just), és dóna més importància a l'acte religiós, unes lectures per fer pensar, però que no són personals. (no sé si m'explico prou bé).

Jo personalment ho vaig fer en el comiat d'una bona amiga "La Montserrat" i molta gent em deia que havia descobert una Montse que no coneixia.

També unes cançons estimades per a qui són dedicades. Jo que ho tinc tot preparat, (molt ben guardat en un calaix i que tardin en fer-ho servir), però m'agradarien unes cançons concretes i que fos llegit el meu "missatge pòstum". Si llavors, algú hi vol afegir quelcom més, ho deixo a les seves mans. 

dissabte, 17 de març del 2012

ESCOLA ANDERSEN  i les meves nétes

Cada any l'escola celebra la setmana de la solidaritat i la dedica a diferents entitats o causes. Enguany ha anat destinada als nens o adults amb discapacitats. Han fet moltes activitats relacionades amb problemes de mobilitat, de ceguesa, escolta i parla.

Amb els més menuts de P.3 hi tinc la petita de les meves ninetes, vaig al·lucinar quan em va cantar el "sol solet" sense veu. Amb la mà enlaire assenyalava el sol, "sol,solet" amb els dos ditets posats sota l'ull "vine'm a veure" i amb els braços envoltant el cos volia dir "que tinc fred".

A primer de primària hi tinc la Marina, ja una poncella primerenca. Van fer exercicis amb cadires de rodes, van haver de fer diana amb els ulls tapats i van aprendre una bona colla de paraules amb signes. Quina manera més bonica de fer-los conèixer que al món hi ha nens i nenes amb mancances i saber valorar la seva sort.

De fet, ja en tenen mostres, crec que és a 3r i 4rt que comparteixen classe amb dos nens amb dificultats i segons comentaris d'altres pares, els companys els estimen molt. Si aquests nens poguessin parlar, de ben segur els estarien molt agraïts. Així és com aprenen a despertar sentiments. FELICITATS a la direcció i mestres.

divendres, 16 de març del 2012

3r. TEMA DIA DEL PARE   Carta d'un fill o filla

Pare, et sorprendrà rebre una carta meva, però és que ens veiem tant poc! Les poques estones que tenim després dels esports, anglès, deures i sobretot la TV no ens deixen temps pel diàleg, anem sempre massa enfeinats.

Aquests dies la petita pantalla ens recorda que Sant Josep és el dia del pare, no per a res, sinó perquè us comprem un regal. A mi m'ha semblat que podria ser un bon detall fer-te un petó i una abraçada i a cau d'orella, perquè tinc molta vergonya de dir-ho en veu alta:

PARE T'ESTIMO, Jo avui estic aquí gràcies a tu, bé...i a la mare, ja em recordaré d'ella el primer diumenge de maig. Et vull donar les gràcies per tot el que fas per mi. Aquestes coses els fills no tenim per costum dir-les, però és bo que sàpigues que les pensem. 

Pare, tu ets el meu jardiner, des del primer moment vas plantar unes llavors d'arrels profundes d'estimació i les has anat regant al llarg de la meva encara curta existència, avui ja sóc una poncella que junt amb moltes d'altres, adornarem el jardí de la humanitat.

Sovint les boniques flors es veuen envoltades d'herbes lletges que ens poden fer molt de mal, com a bon jardiner procura arrancar tota malesa que m'envolti a fi de ser una flor que tothom pugui contemplar, admirar i gaudir del seu perfum.

Pare, JO que ho tinc tot, encara tinc vergonya de dir-te T'ESTIMO.


dijous, 15 de març del 2012

2n. TEMA DEL DIA DEL PARE estem a les portes de Sant Josep

Ja fa temps un home va castigar a la seva filla de quatre anys per malbaratar un rotlle de paper de color daurat. A casa, els diners eren escassos en aquells moments i el pare va esclatar fet una fúria al veure la seva filla mirant d'embolicar una capsa.

Malgrat tot, la nena li va portar el regal al seu pare el matí següent i li va dir:

AIXÒ ÉS PER A TU, PARE!    - Ell es va sentir avergonyit de la seva reacció furiosa de la nit abans, però va tornar a esclatar quan va veure que la caixa estava buida. L'home va tornar a cridar a la seva filla, tot dient-li:

Que no saps que quan se li dóna un regal a algú, se suposa que hi ha d'haver alguna cosa dins la capsa?   

La menuda es va posar trista i amb llàgrimes als ulls li va dir: Oh pare! no està buida! Jo hi he posat molts petons dins, tots per a tu pare!

El pare volia fondre's en aquells moments. Va estrènyer la seva filla entre els seus braços i li va demanar que el perdonés.

No cal dir que l'home va guardar aquella capsa daurada prop del seu llit duant molts anys i sempre que se sentia abatut, agafava de la caixeta un petó imaginari i recordava l'amor que la seva filla hi havia posat dins.




dimecres, 14 de març del 2012

1r  TEMA PEL DIA DEL PARE, estem a les portes de St. Josep

L'Albert es va despertar el dia de Reis molt content, esperava molts regals, tenia 6 anys.

Aquell matí va observar que no hi havia cap regal a casa seva. El seu pare era a l'atur, amb els ulls plens de llàgrimes mirava atentament al seu fill i amb el cor ple de dolor li va dir:

Albert fill meu, vine aquí. - El nen - "Els Reis s'han oblidat de mi" i també de tu pare. Els altres nens bé que en tindran de regals, perquè nosaltres no?

El pare el va abraçar fortament i els dos van esclafir a plorar.- El pare li diu: el meu millor regal és tenir-te entre els meus braços. Avui et portaré a fer una de les millors aventures de la teva vida.

Van anar a un parc i els dos van jugar tot el dia. Ja de tornada el nen va escriure una carta als Reis:  Estimats Reis, vull agrair-vos el regal que m'heu donat. Desitjo que molts dies pugui jugar amb el meu pare i veure que s'oblida dels problemes quan està amb mi, passant la tarda com avui he descobert que no és amb joguines que podem ser feliços i se'n va anar a dormir.

Quan el pare va entrar a dir bona nit, el nen ja dormia i va veure aquella carta. a partir d'aquell dia es va proposar estar més amb el nen, dedicar-li més temps.



dimarts, 13 de març del 2012

INFÀNCIA  ROBADA

La Noyud tenia 10 anys (bé, no ho sap de segur, els infants camperols no tenen documents, no se'ls registre enlloc al néixer). És del Yemen un país ric, amb petroli i jaciments arqueològics, però amb grans bosses de pobresa, la mainada corre pels carrers pidolant.

Allà va néixer la Noyud, una nena que al complir els 10 anys el seu pare la va casar amb un desconegut que li triplicava l'edat. A diferència de moltes altres nenes yemeníes, ella no estava disposada a resignar-se. Aquell home la va pagar i violar, però ella decidida a reclamar els seus drets, va lluitar fins l'última gota de la seva voluntat per recuperar el control de la seva vida.

Un matí al anar a comprar el pa, va pujar a un autobús i es va refugiar en un tribunal fins que un jutge la volgués escoltar, volia aconseguir el divorci. És una història real, si la voleu conèixer del tot, podeu llegir el llibre "ME LLAMO NOYUD, TENGO 10 AÑOS Y ESTOY DIVORCIADA".

Escrit amb la col·laboració de Delphine Minoui, és del Cercle de Lectors. Una història crua, però un model de "nena-dona" a tenir en compte, ja que la setmana passada va ser el dia de la "dona".

dilluns, 12 de març del 2012

NO  DIGUES  MAI...   ACTUA


No diguis mai    NO PUC, sempre hem de dir ho intentaré.

No diguis mai    ÉS IMPOSSIBLE, Proposa solucions concretes.

No diguis mai    HO DEIXARÉ PER DEMÀ, recorda que l'avui és el que més importa.

No diguis mai    QUÈ DIRAN ELS ALTRES,  actua i sigues tu mateix, si diuen que diguin.

No diguis mai    TOTHOM HO DIU,  pensa sempre pel teu compte.

No diguis mai    SE'N RIURAN DE MI,  continua endavant i riuràs l'últim.

No diguis mai   HO HE INTENTAT MOLTES VEGADES, et falta sempre la darrera i definitiva 

diumenge, 11 de març del 2012

ALGUNES  REFLEXIONS  PERSONALS

  1. La perfecció és una neurosis. Quan volem fer-ho tot molt bé i controlar-ho tot, és una neura. En canvi si ens donem permís per ser normals i deixar que hi fiquem la pota, som humans.
  2. En néixer hem rebut moltíssimes capacitats i diuen que la majoria de la gent es mor havent-ne  fet servir només el 10%. Persones per ex. com Einstein i grans investigadors en van desenvolupar només el 16%, és una pena, així resulta que la majoria marxem gairebé amb el precinte encara posat.
  3. El drama de la nostra vida és que intentem tenir moltes coses, anem augmentant les nostres necessitats i al final es converteixen en desitjos. Aquests són com un pou sense fons, que mai acabarem d'omplir.
  4. Hauríem de tenir la ment ben oberta. Diuen que una persona normal en un dia pot tenir aproximadament 60.000 pensaments. El 10% solen ser positius i el 90% repetitius, aburrits o culpant als altres. Els pensaments negatius ens treuen frescura i vitalitat, vivim preocupats. Hem de viure amb la ment sana i gaudir del moment.
  5. Cada dia ens regalen una pàgina en blanc, procurem anotar-hi moments importants que hem viscut, pot ser interessant. Recordem dues coses positives d'alguna persona que hem parlat. Dos moments que ens hem deixat estimar. I si has tingut algun moment personal de silenci, sinó és així el pots trobar?

dissabte, 10 de març del 2012

MONÒLEG  SOBRE  LA  MORT

Sempre m'ha agradat escriure els meus pensaments, són com un monòleg, ja que el paper mai et dóna respostes, però em relaxa. Avui he pensat en la mort, i és que en poc temps han marxat masses persones que apreciava, gent que ha deixat petjada.

Imagino la mort del cos, com un núvol negre, la fi d'un camí tallat, la veu d'un llarg silenci, el segell del passaport destí a l'eternitat. Però el cos és només l'envolcall de l'ànima, aquesta que no es veu, travessa la nuvolada i entra en una gran claror, en la pau més profunda.

Llavors, imagino el cel com un gran teatre amb milions de seients, els sants deuen d'estar a les primeres files, en llocs reservats, la resta dels humans segons hagin fet treballar els dons que ens han estat donats a "TOTS", es van col·locant fins arribar al galliner. Allà hi deu d'haver un gran nombre de treballadors "els àngels", per anar atenent als nou vinguts, mundialment cada dia, han de ser molts els que deuen arribar després de fer aquest darrer viatge i s'han d'acreditar.

Segueixo imaginant, que des d'allà veuen el món a distància. A les nits cada estrella ha de ser per a ells com una finestra i per a nosaltres escletxes, bocinets d'aquella gran claror. És per això que en qualsevol moment de la nostra vida en que vivim moments difícils o de dubtes, ens és bo parlar amb els nostres éssers estimats o amics (tots n'hi tenim), els podem demanar consell, ajuda si cal, de ben segur ens donaran un cop de mà, sinó fixeu-vos que de vegades tot d'una s'encén una bombeta, i és que algú deu haver fet clic a un  interruptor. 

divendres, 9 de març del 2012

LA FINESTRA  (tema molt reduït)

Dos homes molt malalts ocupaven la mateixa habitació d'un hospital. A un se li permetia asseure's  al llit una hora cada tarda i l'altre havia d'estar tot el temps estirat de cara enlaire. Els dos xerraven durant hores, parlaven de les seves famílies, les seves coses...

L'home que no es podia moure, esperava impacient cada dia que arribés aquella hora que el seu company de la finestra li anava detallant tot el que passava a l'exterior, ell imaginava veure-ho tot, el món cobrava vida per a ell. La finestra donava a un parc amb un preciós llac, uns ànecs jugaven a l'aigua, mentre els nens ho feien amb els seus estels.

Van passar dies i setmanes així. Un matí una infermera va entrar per banyar-los i es va trobar amb el cos sense vida de l'home de la finestra, havia mort plàcidament mentre dormia. El senyor de llit del costat va quedar molt trist i dolgut, tan aviat com va considerar apropiat, va demanar ser traslladat al llit del costat de la finestra, cosa que li van concedir d'immediat. 

Lentament i amb dificultat, l'home es va aixecar recolzant-se com va poder per llançar la seva primera mirada al món exterior, per fi tindria l'alegria de veure-ho per ell mateix.
Es va girar i es va trobar amb una paret blanca. L'home va preguntar que podria haver motivat al seu company per a descriure coses tan meravelloses.

Li van dir que el seu company mort "era cec" i que no hauria pogut veure ni la paret, "segurament només volia animar-lo a vostè".

EPÍLEG: Que bonic fer feliços als altres, sigui quina sigui la situació. El dolor compartit és la meitat de la pena, però la felicitat compartida és doble.

dijous, 8 de març del 2012

QUÈ VOL DIR TENDRESA?

És un sentiment pel que fa a l'afecte i a l'amor. Sobretot perquè els cors no s'endureixin per mantenir-se tendres, s'ha de practicar, com?

Cada dia fer molts petons i abraçades, despertar dolcesa i saber-la encomanar. Massa sovint aquests contactes quan els fills es fan grans van disminuint. Els pares haurien de ser els mestres de l'efecte, això difícilment s'aprèn a l'escola.

El senzill contacte amb les persones estimades pot fins i tot ajudar en la salut, no és sols físic i agradable, sinó que és necessari i obre les portes a d'altres sentiments i reforça l'auto estima. Moltes persones que arriben a delinquir, si coneguéssim les seves vides, de ben segur estan mancats d'afecte.

Tots tenim un gran potencial d'amor dins nostre i ens cal saber-lo treure, aquest amor retingut i no saber-lo expressar corre perill de convertir-se en dolor. Molts problemes físics tenen arrels d'angoixes i disgustos. Un petó i una abraçada poden fer meravelles.


dimecres, 7 de març del 2012

SEAT  600   €  PESSETES

Aquest any 2012 es compliran 55 anys que va sortir al carrer el petit utilitari SEAT 600, un dels cotxes més venuts de la història, costava 65.000 ptes. (avui 390 €).

Fins llavors hi havia pocs cotxes, només la gent més benestant. Amb ell vam ser moltes les famílies més humils que vam començar a circular per les nostres carreteres, sobretot els caps de setmana podies veure moltes famílies amb els seus cistells, estovalles, plats i carmanyoles asseguts en algun prat proper a un rierol.

Què són ara 390 €?, però si ho convertim a pessetes ja és diferent, això ha estat un dels principals motius que a les cases s'hagin desbordat les despeses, ens ha costat i encara ens costa fer el canvi. En aquells moments però, també els sous eren molt minses, una família de classe mitjana podia cobrar entre 6 i 7 mil pessetes, avui serien de 35 a 60 €, vol dir que també aquella generació  vam haver de fer un gran esforç per comprar-lo.

De ben segur que gairebé tots vàrem tenir un SEAT 600. Ara tot ha canviat, la gent aspira al millor cotxe, sovint a les cases fins i tot n'hi ha dos. En lloc dels càmpings, els restaurants fins avui han fet l'agost...

Per els més joves, això sembla prehistòric i només parlem de 55 anys.  

dimarts, 6 de març del 2012

EXPLOTACIÓ  INFANTIL  -  ESCLAVATGE  -  PROSTITUCIÓ

Dos temes molt tristos i greus per a la reflexió.

En primer lloc, per culpa de la incultura dels pares i la extrema pobresa, les màfies se'n aprofiten a fi de que venguin les seves filles prometen un lloc de treball a la ciutat.

En segon lloc, com és possibles que els humans siguem tan cruels?

Al Nepal cada any són venudes dotze mil nenes. Segons UNICEF a molts llocs d'Àsia en són víctimes d'aquest negoci centenars de milers de menors.

El llibre "VENUDA" d'Editorial Cruïlla ens explica amb tot detall la vida d'una nena de tretze anys que la porten al lloc on ha de treballar, una casa plena de nenes com ella, de seguida descobreix que la seva feina no serà netejar, sinó prostituir-se. Al principi lluita, no vol, però amb les amenaces de la seva mestressa veu que no te cap altre remei. Així comença la seva estada i el seu patiment a la "Casa de la Felicidad", un bordell de Calcuta.

La mestressa li diu: T'hauràs d'emportar homes a la teva habitació i faràs tot el que et demanin... És un llibre molt dur i la realitat del que està passant.

dilluns, 5 de març del 2012

PETITS TEMES

El temps és:  massa ràpid per els que temen
                    massa lent per els que esperen
                    massa llarg per els que pateixen
                    massa curt per els que gaudeixen
però... per aquells que estimen, el temps és eternitat.

**********************************************************************************************************

Missatge de "satanàs als homes":  Que els homes es comportin més humanament, que no em facin la competència, que mesurin més les coses, que siguin més homes, menys dimonis. Si continuen així, els hauré de denunciar i posar a l'atur els meus dimonis temptadors.

***********************************************************************************************************

S'acostava l'època de les pluges monsòniques i un home vell indi, feia forats al terra del seu jardí.  - Què fas?   Li preguntà un veí - Planto anacards, respongué ell  -  És que esperes arribar a menjar-ne tu d'aquest arbre? - No, no viure pas tant, però d'altres els podran menjar.  Tota la meva vida n'he menjar i eren plantats per altres persones i he decidit mostrar el meu agraïment, així d'altres en podran menjar.

**************************************************************************************************************

diumenge, 4 de març del 2012

4ª PART DE LA MEVA AUTOBIOGRAFIA

Ahir vaig aprendre a agrupar els escrits d'aquest blog "per temes". La tirallonga del llistat era massa llarga per escollir-ne un. Així serà més fàcil. En l'apartat "Felicitat" n'hi ha 3 i tots diuen quer la felicitat és una pèrdua de temps buscar-la, sinó que es troba en moments especials de la vida. És impossible que sigui a perpetuïtat. Quan hi ha moments de foscor és necessari buscar de nou la llum.

Avui us parlaré dels anys (1990 fins el 2005). Van ser quinze anys de la meva vida que vaig dedicar moltes hores a la ONG "MANS UNIDES" com a Delegada del Bisbat de Vic i que em va donar moltes hores de felicitat. En aquest temps va néixer el que avui s'ha convertit en tradició "LA LLÀNTIA SOLIDARIA" de Nadal i moltes més activitats que han quedat en el meu record, com festivals de joves al teatre "Atlàntida", concursos literaris escolars... Però la que més feliç em va fer va ser l'anada a l'Índia que ja comento en un tema del blog. La tinc considerada entre les coses més importants de la meva vida, una experiència inoblidable.

Va ser a finals de l'any 1997. A partir d'aquí vaig fer un munt de xerrades i passades de diapositives a moltes escoles i grups. Cada vegada revivia minut a minut tot el que vaig anar descobrint, des de riqueses fins a la més gran pobresa dels barris de barraques "Slums". Vaig estar molt a la selva, vaig conèixer la generositat d'una gent que no tenia res i t'ho donava tot, per a ells érem els seus salvadors (quina tristesa), si coneguéssim com vivim aquí.

Explico tot això per donar-vos a conèixer que la felicitat es troba en el nostre viure de cada dia, el que passa és que de vegades no valorem els moments bons, sempre recordem els més foscos.

La propera 5ª part, us explicaré des del 2006 fins avui, especialment l'experiència i felicitat de ser "iaia".

dissabte, 3 de març del 2012

L'ART DE LA PAU

Que cap poble s'alci contra l'altre i que, en comptes d'aprendre l'art de la guerra, aprenguem  "L'art de la PAU".

Però, és que PAU, no és la fi d'una guerra. PAU és la fi d'una renyina familiar, d'amistat, de veïs... PAU vol dir comprendre a l'altre. PAU és estimar. PAU és perdonar. PAU és dialogar. PAU és un exercici de solidaritat i justícia, és un estira i afluixa. La PAU comença en el nostre viure de cada dia. PAU és un cùmul de petites coses, vegem:

CONTE:  Avui m'he endinsat en un supermercat, hi havia prestatgeries plenes de SINCERITAT, COMPRENSIÓ, BONDAT, TENDRESA, PACIÈNCIA, TOLERÀNCIA, HONESTEDAT, SOLIDARITAT, ESPERANÇA, fins i tot de ROMANTICISME.

També hi havia grans caixes d'ORGULL, RÀBIA, INTOLERÀNCIA, RANCOR, GELOS, SOLEDAT, INFELICITAT, VIOLÈNCIA, jo he passat de llarg, però penseu que hi havia gent qure ho comprava.

Més enllà he tornat a trobar coses que m'agradaven, caixes d'ESTIMACIÓ, D'ALEGRIA, D'AMISTAT, VOLUNTAT I MOLTES DE PAU. Però al final m'he decidit a comprar UN GRAN COR, perquè ho puguem guardar tot dins.

Per fi m'han aconsellat comprar una gran dosi d'un ingredient molt especial "SOMRIURES", i m'han dit que els fem servir en qualsevol moment de la vida. Amb PAU a l'ànima, amb amor i bondat dia rera dia. Així és com podem posar la primera pedra per la PAU.

divendres, 2 de març del 2012

SENYALS DE TRÀNSIT      COM APRENDRE A CONDUIR LA NOSTRA VIDA

STOP - para't, pensa que fas i que no fas, els dies passen de pressa i no tornen.

ROTONDA - No passis ànsia en donar voltes quan calgui per defensar la veritat, recorda que la persistència de l'aigua pot foradar la pedra.

ENCREUAMENT - Deixa que en el teu camí s'incorporin persones, seràs més feliç.

DESNIVELL- No et desanimis quan la vida se't fa costa amunt o costa avall. És qüestió de posar el fre de la paciència i la vitamina de l'audàcia.

PROHIBIT EL PAS - Quan tinguis de dir NO, que sigui un NO convençut i meditat.

DIRECCIÓ OBLIGATÒRIA - Si creus que has de canviar de direcció per assolir la felicitat, que res t'impedeixi de girar en sentit contrari, però recorda que no sempre el camí que ens indiquen és el que més ens convé.

AUTOPISTES - Si t'ofereixen camins ràpids per assolir el poder, la fama o la riquesa, valora els riscos que això comporta. Tot el que va massa de pressa, també marxa ràpidament.

PROHIBIT ADELANTAR - Procura no posar en perill altres persones amb els teus capricis o mals procediments. Jugar amb les persones implica el risc de perdre amics i esdevenir sol.

PERILL DE FOC -Hi ha persones que són capaces de maltractar-ho tot, procurem sempre construir, mai destruir. Pot fer més mal un llumí que una gran llum.

PERILL DE RELLISCADES - L'enveja i la mentida són sempre terrenys perillosos, en que sovint  podem caure, procurem conduir la vida amb prudència.

BADEN -La vida és un camí de roses i també d'espines, hem de saber agrair les coses bones que vénen al nostre encontre i plantar cara als contratemps.

LLUMS LLARGS .Si penses que en la teva vida tot és foscor, demana ajuda que et facin veure clar, de vegades no podem nosaltres sols.
















dijous, 1 de març del 2012

EL RIURE I EL SOMRIURE

Són activitats excel·lents, fer-ho sovint és bo perquè mou, contrau i estira tots els músculs de la cara i a més millora l'aspecte i la textura de la pell. A la cara hi tenim una quarantena de músculs alimentats per una complexa xarxa de vasos sanguinis enganxats a la pell que són capaços de generar les manifestacions d'expresivitat més atractives, fascinants, avorrides, relaxants o rabiüdes d'una persona.

El riure genera salud i bé a tothom, és un do de la naturalesa, millora l'estat d'ànim i de tot el cos en general. Molta gent es preocupa per anar al gimnàs i posar a punt la musculatura del cos, poca gent pensa a donar una mica de vida a la cara. És a més un exercici respiratori, oxigena els pulmons i de retruc també el cervell.

Obrim i tanquem els ulls, movem els llavis, donem vida a les galtes a no perdre volum i a la pell elasticitat, prevenim que surtin arrugues. Si a més pot anar acompanyat d'algun petó i abraçada encaràs és molt millor.

Una persona amb cara somrient fins i tot és més bonica, una cara seriosa, imposa i costa que t'hi apropis, algú ho confon amb més respecte i no és així.

Consigna: riure i somriure fa falta a tothom, pot tenir més valor que cap paraula.