Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 22 de gener del 2017

GENER 2017

Deixem enrere aquelles festes tant tradicionals, Nadal, Cap d'any, Reis... La mainada retorn a l'escola i els adults a la vida de cada dia.

A mitjans de desembre trobareu un escrit de Sant Francesc d'Assis qui va ser l'autor del primer pessebre. L'Associació que jo pertanyo "Veïns de Vic Nord" aquestes festes hem organitzat una mostra de pessebres, alguns diorames i també algunes maquetes gegantines.

Vic era una ciutat amb molta tradició, ara fa uns anys havia quedat adormida i nosaltres l'hem despertat. Estem contents i agraïts de l'acollida que ha tingut, en el curt espai de dues hores diàries durant un mes ens han visitat gairebé 5.000 persones, molts d'ells mainada que ha descobert per primera vegada l'art del pessebrisme, com a tradició i com a ART, ja que un grup de persones molt "manetes" ens han fet gaudir de les seves obres.

Llàstima segons diuen "l'Associació de pessebristes de Calldetenes" artistes d'aquesta mostra, és que no puja planter, són treballs artesanals que demanen molta paciència i avui és un dels problemes de la societat, vivim l'era del zàping, tot canviant a cada moment i la paciència és poc coneguda.

Esperem que aquestes visites infantil, juvenils i d'adults,  animin a despertar inquietuds potser amagades d'algunes persones i que puguin ser els futurs artesans d'aquest ART Nadalenc que no pot desaparèixer.