RESUM DE PENSAMENTS  (4)

• Ningú és realment digne d'enveja       -      La ignorància és molt atrevida
• L'avui és el deixeble de l'ahir.            -      Haig de fer, perquè puc fer
• El caràcter és la meitat del destí        -     El pensament és la llavor de l'acció
• El plaer arriba, però no es queda        -     Treu primer la biga del teu ull
• Davant el dubte, millor abstenir-se     -     L'èxit ha fet fracassar molts homes
• Qualsevol pena és gran per un cor petit    
• Viure és arriscar-se, caure i aixecar-se
• Pel camí del després s'arriba a la plaça del mai.
• No convertim en sentències les nostres opinions.
• M'ha fet més bé la mà a l'espatlla, que el plat a taula.
• Fes el que puguis, amb el que tinguis i allà on siguis.
• Eduquem als nens i no serà necessari castigar als homes.
• Reclamem els nostres drets, però no oblidem els nostres deures.
• La feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres.
• La necessitat obliga, el caprici exigeix, el desitg la urgència.
• Coratge! Encare hi ets a temps, mai és tard, aquest ha de ser el lema.
• La rapidesa és una virtut, però engendra el vici de la pressa.
• Si cerques un amic sense defectes, et trobaràs sense amics.
• La gent podrà dubtar de les teves paraules, però creurà en les teves accions.    

ESCRIUS CARTES?

Al rellegir el tema anterior d'aquell avi que n'escrivia una al seu nét, he pensat, quina llàstima que les cartes gairebé són història, tant boniques com són, a mi m'agraden molt. De ben segur els carters han notat la davallada. Quantes parelles es van anar coneixent i van declarar el seu amor, sigui per la distància que els separava, siguin aquells temps que els homes havien de fer el servei militar.

 

Quantes coses avui la gent es deixa de dir, quan moltes vegades per escrit un pot treure tot el que sent i que de paraula no se'n surt. Quantes vegades acabes un escrit dient: "T'estimo" i poques dius personalment aquest mot màgic que a tots ens agrada sentir.

 

Avui tot s'acaba amb el mòbil o un correu per ordinador (que igual podria molt ben ser una carta), però és que hi ha poca cosa en els estudis d'avui que ensenyi a redactar-ne i a expressar  per escrit els teus sentiments, a no ser ja un futur escriptor, per a molts les cartes són considerades una cosa antiga.

 

Jo d'adolescent vaig tenir una assignatura que se'n deia "Correspondència" i m'hi va fer afeccionar, n'he fet de tota mena: Comercials, d'amistat, de noves coneixences, per solucionar problemes que em faltava valor per fer-ho de paraula, però mai d'amor, bé SI, una vegada vaig participar en un concurs de cartes d'amor de l'estàtua de Cristòfol Colom a l'estàtua de la llibertat d'Amèrica.

 

Avui doncs, amic seguidor del meu bloc, t'escric aquesta a tu i t'encoratjo a escriure. Moltes vegades es poden retrobar antigues amistats, es poden arreglar situacions que de paraula resulten difícils, fins en pots escriure una a la teva parella, li deixes al coixí i li escrius tot el que poques vegades li dius de paraula.

 

                                                                        Una abraçada de la MARIA

HISTÒRIA D'UN LLAPIS

Un nen mirava com l'avi escrivia una carta. Què escrius avi?, li va preguntar el noi.

Estic escrivint una història sobre tu, però tanmateix més important que les paraules és el llapis que estic fent servir. M'agradaria que tu fossis com ell quan creixis.

 

El nét és va mirar el llapis intrigat, no hi va veure res d'especial i va preguntar que tenia de particular aquell llapis. - L'avi li va respondre: Saps aquest llapis té cinc qualitats:

 

PRIMERA.- No oblidis mai que hi ha una mà que guia els seus passos i sempre el conduirà en direcció de la seva voluntat.

 

SEGONA.- de tant en tant has de fer servir la maquineta de fer punta, això fa que el llapis pateixi una mica, per tant has de ser capaç de suportar alguns dolors, que de ben segur et faran millor persona.

 

TERCERA.- Sovint hauràs de fer servir una goma per esborrar allò que està malament, corregir una cosa no és dolent, sinó que és important per seguir el camí de la justícia.

 

QUARTA.- El que és realment important no és la fusta ni la seva forma exterior, sinó el grafit que hi ha dins, per tant mira sempre de mantenir ferm el teu interior.

 

CINQUENA.- Ell sempre deixa una marca amb les lletres que escriu. De la mateixa manera has de saber que tot el que facis en la vida deixarà traces, per això cal ser conscient de cada acció.

 

CURIOSITAT: Saps que els llapis aproximadament tenen 250 anys de vida? 

ESTIMAR LA NATURA

Els últims anys han sorgit grans moviments mundials amb la finalitat de preservar i protegir la naturalesa. Recordo que les  primeres activitats de Greenpeace "Grimpis" per la gent en general eren quatre ximples, ningú n'hauria donat cinc cèntims.  

 

Avui felicitem a totes aquelles persones que han cregut que l'ésser humà sense la naturalesa està acabat. Són molts els qui han fet de la seva vida una causa per salvar la humanitat de la seva destrucció, perquè puguem mirar el cel sense veure'l ple de fum i contaminació.

 

Hem d'aprendre a estimar la natura com a nosaltres mateixos. La natura forma part de la nostra vida, hem de ser els grans defensors del món que se'ns ha donat com a habitatge per viure.

 

Tinguem-ne cura i aprenguem a protegir-la a través de petits detalls: medi ambient, ecologia, contaminació, boscos, energia nuclear, transgènics, clima, oceans... i no oblidem seleccionar les deixalles. 

 

QUINA ÉS...... ?    ´           QUIN ÉS.......?

La cosa més fàcil?   ..............   EQUIVOCAR-SE
El dia més bonic?    ..............   AVUI
L'obstacle més gran?   ...........   LA POR
L'error més gran  .................   ABANDONAR-SE
El defecte més gran .............    L'EGOISME
La millor distracció  .............    EL TREBALL
El pitjor fracàs   ..................   EL DESÀNIM
La primera necessitat ...........    COMUNICAR-SE
El millor sentiment ..............    L'ALTRUISME
El misteri més gran ..............    LA MORT
La pitjor dieta ....................    LA DEL GOLAFRE 
El pitjor malestar ................    EL REMORDIMENT
El millor mestre ..................    L'EXEMPLE
El pitjor defecte  .................   EL MAL HUMOR
La persona perillosa .............    LA MENTIDERA
El pitjor sentiment  ..............    L'ODI I EL RANCOR
El millor regal ....................     EL PERDÓ
La pitjor malaltia ................     LA DEPRESSIÓ
El més imprescindible............    UNA LLAR
La ruta més ràpida ...............    EL CAMÍ CORRECTE
La millor sensació ................    LA PAU 
El regal més eficaç ..............     UN SOMRIURE
El millor remei ...................     L'OPTIMISME
La millor satisfacció .............     EL DEURE COMPLERT
Les persones més importants ..     ELS PARES             
La cosa més bella ................     L'AMOR
La felicitat més gran ............     LA PAU

                                                                   MARE TERESA DE CALCUTA

RESUM DE PENSAMENTS  (3)

• Com em veig? malament quan em contemplo, molt bé quan em comparo.
• Vota a l'home que promet menys, serà el que menys el decebrà.
• És millor donar als fills un bon cabdal de consciència, que no pas d'or.
• Avui ja no és ahir, demà encara no ha arribat.
• Determina a poc a poc allò que has de decidir per sempre.
• Moltes vegades ens penedim d'haver parlat, poques d'haver callat.
• Qui només viu per a ell mateix, ha mort per als altres.
• De l'abundància del cor parla la boca, si el cor vessa, parlen els ulls.
• Les males intencions són com armes amagades.
• Si no pots avançar un metre, avança un centímetre, però no t'aturis.
• Cal desconfiar de l'impuls, perquè l'impuls no medita ni raona.
• Si algú et demana aigua, és millor que li ensenyis el camí de la font.
• El temps és un gran mestre, el que té de dolent és que va matant els deixebles.
• El marketing et ven tot el que no et fa falta, per fer-te sentir el que no ets.
• Les persones no fracassen, passa que es donen per vençudes massa aviat
• L'avorriment entra per la porta de la ganduleria o la monotonia.
• És la vida que fa preguntes, no les paraules.
• Vigila que el beure molt, en general no deixa veure bé les coses.
• És bo ser important, però és més important ser bo.

DEMÀ SANT VALENTÍ  "DIA DELS ENAMORATS"

Una data més que el nostre calendari ens recorda uns fets, unes injustícies o bé com en el cas d'avui un dia dolç i tendre, però que la nostra societat l'aprofita per al consumisme.

Anys enrrere i encara avui en moltes cultures, els matrimonis eren i són  acords econòmics, tradicions culturals... Aquestes persones de ben segur desconeixen aquelles papallones a l'estòmac producte de l'enamorament".

 

Però avui, com bé diu el Psicòleg de la parella senyor "Bolinches": La nostra societat ens dóna moltes facilitats per fer l'amor, però no per enamorar-se. Massa de pressa es confon l'amor amb "el sexe", fa falta un temps de cultiu . S'ha perdut aquell "desitg exageradament controlat d'abans, tampoc recomenable, tot amb mesura".  Amb el que diu una bona amiga  "les noies són com els clennex "de usar i tirar", llavors en situacions diferents a la d'abans, tampoc donen temps a aquelles pessigolles a l'estòmac.

 

És que  l'amor se l'ha de treballar és una assignatura més de la vida, també el senyor Bolinches ens diu:  "la parella que dura, és la que madura", o bé: La parella no pot aguantar només amb sexe, però tampoc sense".

 

Com tot en general, la nostra societat ha passat d'un extrem a l'altre. D'aquí en ve la gran quantitat de matrimonis desfets, de fills amb quatre pares, de que segons diuen la família està en crisi. No és la família, el que està en crisi,  és com tantes coses a la vida:

"el fer zapping", el canvi constant en tot que no dóna temps a que l'amor arreli.

DUES HISTÒRIES D'ARBRES

EL FICUS.- N'hi ha 1000 espècies diferents. Són robustos d'arrels potents, l'exemplar més gran es troba a l'Índia, té una capçada de 21.000 metres quadrats = a 2 camps de futbol, té 1.700 arrels que pengen fins al terra i serveixen de puntals com columnes que donen suport a la capçada, aquestes xuclen els nutrients, el seu tronc no aguantaria ni el podria alimentar. El seu fruit és com unes figues, els ocells se les mengen i al volar sobre l'arbre deixen caure els seus excrements i el germinen de nou, així és com van sortint arrels que baixen fins al terra a buscar l'aigua del seu subsòl.

 

EL GINKGO.- És un fòssil vivent, una relíquia, és prehistòric, se'n té raó des de 250 milions d'anys, va sobreviure als dinosaures, és immune a cap malaltia, ho aguanta tot, fins es fa servir de tallafocs en llocs en perill d'incendis. L'any 1945 la bomba d'Hiroshima en va destruir un, al cap de 8 mesos entre les runes va aparèixer un petit plançó, avui té 16 o més metres d'alt, allà és considerat el símbol de la PAU I L'ESPERANÇA, esqueixos seus s'han trasplantat a moltes parts del món, creix poc a poc però segur, pot fer fins a 30 metres d'alt i pot aguantar 30º de temperatura sota zero i fins a 40º o més de calor.

 

L'un i l'altre en general es fan servir de jardineria. VIC (província de Barcelona) que és d'on escrit aquest bloc, fins fa poc de Ginkgos, sols en teníem 2 exemplars molt grans al Parc Balmes al costat del petit sortidor, que per cert en construir aquest es van tallar part de les seves arrels i va quedar malferit, es pot veure que la seva capçada pateix una part més feble, les seves fulles tenen forma de ventall. Són molt bonics. (Avui ja en tenim escampats per diferents espais de la ciutat). 

 

 

PREGUNTES QUE ET POTS FER

• NO quin model de cotxe tinc, sinó, amb quanta gent l'he compartit...
• NO els metres quadrats que té la meva casa, sinó ,sóc hospitalari, obro les portes a...
• NO les marques de la meva roba, sinó, a quanta gent he ajudat a vestir-se...
• NO quin és el meu sou, sinó, com me'l he guanyat, he trepitjat a qui sigui per pujar...
• NO quins títols tinc, sinó, com actuo amb ells, sóc humà o prepotent...
• NO quants amics tinc, sinó, quanta gent em té per amic...
• NO a quin lloc visc, sinó, com tracto als veïns...
• NO quin és el color de la meva pell, sinó, la netedat del meu cor...

Perquè ens equivoquem tantes vegades en el dia a dia?

AUTO ESTIMA

La Dolors està molt angoixada perquè li acaben de dir que s'ha de posar ulleres i pensa que la faran molt lletja. Moltes hores no se les posarà, què diran la gent, se la miraran i es riuran d'ella?

 

A molta gent els passa quelcom així, no per les ulleres, sinó per qualsevol de les seves característiques físiques, com: L'estatura, grossor, cabells, color de la pell...

 

No és bo estar sempre pendent del que els altres puguin pensar o dir de nosaltres. No hem de permetre que els altres siguin la nostra presó. Cada un som únics, irrepetibles amb qualitats més destacables que qualsevol part física de la nostra persona.

 

En l'apartat d'auto estima hi ha vuit temes més, per exemple "El càntir esquerdat"... pots donar-hi una ullada, et poden ajudar.  

EL PIDOLAIRE SOLIDARI

Anava pidolant de porta en porta, quan va veure un carruatge amb un REI i quedà meravellat, qui seria aquell personatge?. Les seves esperances volaren fins al cel, va pensar que els seus dies dolents havien acabat, va somniar amb l'almoina que aquest li podria donar.

 

La carrossa parà al seu costat, va baixar un senyor tot somrient.

Tot seguit, aquest personatge va parar la mà i li digué: ¿Pots donar-me alguna cosa?.

 

Ah!, quin acudit el d'aquella reialesa, demanar a un pidolaire!

Estava confós i no va saber que fer. Llavors va treure ben a poc a poc un granet de blat del sac i li va donar.

 

Quina sorpresa aquella tarda en buidar el sac a terra, hi va trobar un granet d'or enmig de la misèria del pilot.

 

-Tots podem donar quelcom, de ben segur d'una manera o altre en rebrem una recompensa. Com? Fa falta observar la vida, en un moment puntual podem trobar missatges que et poden fer reflexionar, i llavors pots pensar: tant de bo li hagués donat més, però sempre pensem en rebre, ens costa donar veritat?

 

 

CONSELLS - VALORS  a inculcar als més menuts.

RESPECTE: Tallar d'arrel una mala contesta, és l'inici a problemes futurs.
PACIÈNCIA: Que no tot ha de ser JA, les coses s'han de treballar poc a poc.
CONSTÀNCIA: Avui això, demà allò, donar un temps a descobrir si una cosa agrada.
RESPONSABILITAT: En els deures, els esports, els pares no han d'anar recordant...
ORDRE: De les seves coses, dels jocs... els pares no són els criats.
SINCERITAT: Els grans vigilar en dir mentides, ells aprenen del seu exemple.
TOLERÀNCIA: acceptar costums, cultures, maneres de pensar, no sempre tenim la raó.
SOLIDARITAT: des de menuts aprendre a compartir, apartar l'egoisme.
TENDRESA: molts petons i abraçades, els cors corren perill d'endurir-se.
BONDAT:  aprendre a ser bona persona, estimar, ajudar...
VIOLÈNCIA:  vigilar petites baralles entre amics... no regalar joguines com: pistoles...
JUSTÍCIA: Ensenyar el que és just i el que no ho és i treballar per buscar solucions.
HUMILITAT: senzillesa, discreció, no xuleria, ser cregut, tenir massa de tot.
HONESTEDAT: en tenim mals exemples, aprendre a viure el nivell que ens ha tocat.
PERSONALITAT: ser sempre tu mateix, mai una còpia dels altres.
AGRAÏMENT: donar valor a les coses, aprendre a dir sovint "Gràcies".
ESTIMAR: És la base de tot, dir sovint aquelles paraules màgiques "T'estimo".

Generalment ens sembla que les coses s'aprenen en el dia a dia, sobre la marxa. NO ÉS VERITAT, tot té el seu aprenentatge.
Fomentar el diàleg entre pares i fills, tots anem massa accelerats i en la majoria de famílies falta : COMUNICACIÓ.
Els consells d'educació,de convivència i valors són sobretot de la família, també a l'escola, però aquesta té una missió primordial, ensenyar coneixements i formar futurs professionals.

SEGON DIUMENGE DE FEBRER

Avui els que anem a missa, en el full diocesà s'anuncia que el proper cap de setmana la col·lecta anirà destinada a la campanya contra la FAM de MANS UNIDES. Ens ho recorden abans, a fi de que el proper diumenge no ens trobem desprevinguts.

 

Però com sempre, faig una reflexió als que no van a missa, per què, doncs perquè aquest problema ens pertany a TOTS. No és necessari anar a missa o col·laborar en una sola ONG, en aquests moments tinc a les mans unes lletres de POBLES GERMANS que també treballa per els més empobrits, vegem-ne unes paraules:

 

"Fa temps que les macroxifres dels famolencs formen part de la rutina mundial".

Mentrestant, mil milions de persones al món, se'n van al llit amb "gana" cada vespre.

Malauradament, els interessos estan per sobre de l'ètica.

Vegem un esbós d'un poema africà:

 

Sento el respir dels meus fills dins la cabana, els ha costat dormir "Tenien gana".

Quan els estels fugiran, tornarà de nou el dia, i els ulls dels meus infants despertaran i em diran "Tenim gana".

• 20 milions d'infants corren el risc de morir a causa de la desnutrició severa.
• Cada 7 segons un nen mor per aquesta causa.
• Cada any els països més desenvolupats desaprofitem 230 milions de tones de menjar.
• Amb el 40% del que va costar rescatar Bankia, es podria frenar la desnutrició.

Siguem solidaris, podem col·laborar a molts llocs, fins i tot ja, a casa nostra, però hi ha països al món que s'ho passen encara més malament que nosaltres.

 

www.mansunidesvic.org           www.poblesgermans.org        www.caritasvic.com
vic@mansunides.org                 ong@poblesgermans.org         el tupi assoc.d'acollidavic

 

PRIMERS DIES DE FEBRER

Fa just un any, aquests dies va passar per les nostres contrades un fred siberià, les temperatures sota zero van oscil·lar entre els 7-8-9-10 i 11º, com bé diu aquella dita del dia 2 de febrer "LA CANDELERA":

 

SI LA CANDELERA PLORA (plou), l'hivern és fora, SI LA CANDELERA RIU (fa sol), l'hivern és viu. Però, tant si plora com si deixa de plorar, la meitat de l'hivern encara està per passar.

 

Quin hivern més ric per aquest any, les muntanyes amb uns gruixos de neu, que són gran reserva d'aigües per l'estiu, llàstima de les fortes ventades que ha fet i sembla que tornarà a fer i que algunes d'elles escombren la neu dels cims més alts, massa aviat.

 

La gent sovint ens queixem, que si fa massa fred... Sense un bon hivern, no hi hauria prou saó per rebrotar les flors a la primavera, ni prou aigua per satisfer les nostres necessitats de l'estiu i després del rebrot de tota la natura, no podríem gaudir d'aquelles tardors tant boniques, amb els seus colors grocs, daurats, vermells...

 

GRÀCIES MARE NATURA, per tot el que ens dónes.

I MOLT ESPECIALMENT A AQUESTA PART DE LA NOSTRA TERRA, que no pateix de greus problemes en aquest aspecte, no com d'altres amb inundacions, terratrèmols, tsunamis, huracans...