CAL ESTAR A L'AGUAIT, NOMÉS TENIM UNA VIDA

En néixer Déu va sembrar en els nostres cors "Unes llavors", en especial:
FE, ESPERANÇA I CARITAT.    
Els pares van sembrar-hi L'AMOR.     
Els educadors hi van sembrar: VALORS DE BONDAT, HONESTEDAT, GENEROSITAT I RESPECTE. 
Tot això quan érem petits.

Recordo algunes paraules del meu mestre:
Ser bo amb els altres, et farà ser més bo amb tu mateix.  
Si respectes als altres, també ells et respectaran a tu.  
Un dia després d'alguna de les meves entremaliadures em va dir:  Ets entremaliat, però tens bon cor, treballa'l.  
Tot això m'ha anat guiant tota la meva vida.

Però mentre dormim, que vol dir, mentre ens anem fent persones, d'altres ens van sembrant d'altres llavors, de vegades no en som prou conscients, hem d'estar molt alerta amb el que ens volen endossar:

No siguis babau, aprofita't dels altres, primer sempre tu, els altres que s'apanyin.   
La fe, anar a missa és antiquat, de què serveix?   
La vida és per viure-la, gaudeix-ne, no viuràs dues vegades.
Ja posaràs seny quan siguis gran, ja et vagarà...

Per esdevenir bones persones, cal tenir esperit crític, no ens deixem ensarronar.

DE BEN SEGUR EL MÓN ANIRIA MOLT MILLOR        PENSEM-HI

TEMA 300 DEL MEU BLOC

Qui m'ho havia de dir, el vaig obrir fa dos anys i mig, estic contenta, he tingut més de 5.000 visites i així espero anirà seguint. Penso que estic acomplint el meu objectiu: despertar sentiments i com bé diu el nom del bloc, fer reflexionar.

 

Avui parlaré de llavors, abans però, us recomano llegir el tema PETITES LLAVORS de l'etiqueta COM SÓC, dia 6 de febrer del 2012. Tot seguit el tema d'avui és un complement:

 

--He comprat unes llavors, les he sembrat, primer són petitones, insignificants, així que floreixin, serà un plaer contemplar el meu jardí. Igual passa amb les coses petites de la vida, pensem que no tenen importància, ens sembla que hem de fer grans coses. A la vida el més important són les llavors, res se'ns dóna madur, tot s'ha de sembrar, brotar i fer créixer. Tot el que avui és gran, un dia va ser una llavor, per això ens cal sembrar llavors en els nostres cors.

 

Si observem, veurem que els sembradors per arribar a tots els solcs de la terra, les escampen amb les mans obertes, també nosaltres hem de tenir mans obertes, generoses, capaces d'omplir tots els solcs de la vida amb noves possibilitats.

 

Les llavors parlen de temps d'espera, sense presses, les presses són dolentes també en els nostres cors. A la vida el problema no són les llavors, sinó la terra en que cauen, hi ha cors endurits, incapaços d'obrir-se, alguns tenen masses cars, espines, ferides, perjudicis que ofeguen l'amor, ens oblidem de mirar quins són els obstacles perquè la llavor no doni fruit. Sovint el què fem és culpar, acusar als altres abans de mirar com és la terra del nostre cor.

 

PENSEM-HI i procurem sembrar, ara se m'acut, que aquestes meves reflexions potser en podríem dir petites llavors.

MÉS PENSAMENTS

• No confiïs del que et diu mentides i no menteixis als qui confien en tu.
• La professió de mestre és la base de totes les altres professions. 
• Educar la ment sense educar el cor, no és educar.
• Hi ha més FAM al món per manca d'amor, que per manca de PA.
• La felicitat no és un destí, sinó l'actitud en que viatgem per la vida.
• Ningú sap el que té, fins que ho perd.
• El destí posa moltes persones a la nostra vida, però sols els millors es queden.
• Un fill el portem 9 mesos al ventre, 3 anys a coll i tota una vida al COR.
• L'educació no canvia el món, el que si canvia són les persones que han de canviar el món.
• El matí és la part més bonica del dia, Déu ens diu: aixeca't et regalo una nova oportunitat de vida.
• Una persona no envelleix per les arrugues a la pell, sinó quan se li arruguen els somnis i les esperances.
• Els objectes són fets per a servir i les persones per estimar. El món no ho fa bé, fem servir les persones i estimem els objectes.
• Saps perquè el parabrises dels cotxes és més gran que el retrovisor? Perquè el camí que tenim al davant és més important que el que deixem enrere.

PARLEM DEL CANVI CLIMÀTIC

És una més de les notícies d'avui. Matí molt ennuvolat i plujós. Com que he hagut de canviar plans, m'he enganxat a l'ordinador, tenia diferents notícies per entrar al bloc i aquí em teniu amb ganes d'escriure i de compartir-les amb vosaltres.

LA TERRA  PERTANY AL FUTUR i ens cal protegir-la del canvi climàtic.
Què diria la terra si parlés? Nosaltres en som els hereus i com la deixarem als nostres fills?
En lloc d'estar-ne agraïts, què fem i quin futur n'esperem? 
Ella tot i sentir-se insultada, ens ofereix flors com a resposta. 

1500 milions de persones viuen en terres en Procés de degradació , terres seques i la majoria són de països empobrits del sud i que no en són els responsables d'aquest greu problema, d'aquesta en podem dir INJUSTÍCIA CLIMÀTICA. Els que més la fem malvè som els països desenvolupats, podríem fer una llarga llista de contaminants...

 

Com contaminem els mars i oceans, som conscients del peix que mengem?

L'aire que respirem, amb tants fums de fàbriques i no cal dir de cotxes.

L'aigua que malbaratem i que en fem mal ús i que un dia ens farà falta.

La tala d'arbres, cada dia més extensions desèrtiques i que fan minvar les pluges.
Com embrutem els boscos amb deixalles i perill d'incendis.
La destrossem amb bombes i colguem mines antipersona que exploten i malfereixen persones innocents.

I tantes i tantes coses més... ESTEM MATANT EL PLANETA. Com veieu poc a poc em vaig empobrint i vosaltres en sou els responsables- Quan estem en un pis de lloguer, bé que n'hem de tenir cura veritat?, Ella a canvi ens perdona i segueix donant-nos de tot a fi de que siguem feliços

ÉS PER REFLEXIONAR-HI

NOTÍCIES D'INJUSTÍCIES que m'han arribat aquests dies:

Gràcies a diferents mitjans tinc sovint notícies d'injustícies, haureu vist el darrer escrit sobre la marginació que patien el col·lectiu africà als EU  i com van protestar. Tot seguit aquí algunes més que afecten a diferents llocs, Espanya en primer lloc:

 

•  RETALLAR EN EDUCACIÓ ÉS TAMBÉ VIOLÈNCIA. Segons un comunicat del centre d'estudis per la Pau, apunta que les retallades aplicades en educació han estat del 14'4%, mentre que les de defense en lloc de retallar-se, han augmentat el 12'7%, per tan el govern prioritza la defense enfront a la despesa social.

Segons la ONG MANS UNIDES, una més de les causes per les que treballa, lluita per la discriminació i les injustícies a Cambodja, una de les regions del món on hi més  afectats per les mines antipersona, hi ha un mutilat per cada 78 habitants. És també un dels llocs on malviuen molts milers de persones recollint materials en els abocadors d'escombraries.

 

Es calcula que 51 milions de persones al món viuen com a REFUGIATS, han hagut de fugir de casa en busca de refugi "on sigui", per culpa dels "MOLTS I DIFERENTS CONFLICTES" que hi ha arreu del món. Ens imaginem haver-ho de deixar tot per salvar la vida?. llavors com actuem davant els que el seu lloc de "refugi" sigui Espanya, Itàlia, posant en perill la seva vida amuntegats en petits vaixells i que molts els engoleix el mar?

 

Aquests dies que tot el món està pendent dels mundials de futbol al Brasil, on també hi ha prous injustícies, cridem en veu alta :  TREURE TARGETES VERMELLES a la FAM, INJUSTÍCIES i POBRESA.

 

MAHATMA GANDHI  deia: Hem d'aprendre a viure més senzillament, perquè els altres senzillament puguin viure.

DRETS CIVILS ALS ESTATS UNITS

El dia 2 de juliol de 1964, fa exactament 50 anys de la promulgació de la llei dels Drets Civils als EU, que va prohibir la discriminació racial a les escoles, transports públics, hospitals, bancs de sang, accés a l'habitatge, cementiris, etc... També a reconèixer el dret a votar dels negres.

 

Tot va començar quan la modista Montgomerey Rosa Park, l'any 1955 es va negar a cedir el seu seient de l'autobús a un blanc, com obligava la llei. A partir de llavors es va protestar fins aprovar la llei, "CAP OBRER NEGRE NI CAP CRIADA VA ANAR A TREBALLAR AMB AUTOBÚS"

 

MARTIN LUTHER KING VA DIR:

 

Estem cansats d'estar segregats i humiliats, no tenim altre alternativa que protestar.

 

PREGUNTEM-NOS, què passa avui a casa:  

 

Qui ens creiem que som els "blancs" per discriminar altres races? 

Algú ens va preguntar on volíem néixer?

La terra és de tots, amb les diferents races i cultures.

Fa pensar però, perquè hi ha tantes varietats de colors de pell?

La mainada d'avui des dels primers anys d'escola, ja estan acostumats a la diversitat.

El problema són els comentaris que escolten de la família, pares, avis...

Fins quan els adults no aprendrem a acceptar i conviure la diversitat?

 

 

JA ESTEM A L'ESTIU

Tot i que el temps no ens hi acompanya massa, podem dir que estem a l'estiu. Aquests primers dies de juliol hi ha un munt de coses que us vull comentar, poc a poc us aniré passant informació de temes que m'han arribat per mitjà del meu correu personal, però avui en especial us vull parlar de dues activitats que per per poc que pugui no em deixo perdre, una, és el concert que cada any per la festa major de Vic ens acostuma a fer la Principal de la Bisbal, i l'altre les havaneres de Calella de Palafrugell.

 

Abans però, us recomano llegir el tema que vaig escriure l'any passat en aquesta mateixa data, el trobareu en l'etiqueta de la meva AUTO BIOGRAFIA i amb el nom de: "NOSTÀLGIA D'UN TEMPS NO MASSA LLUNYÀ", entendreu millor el perquè d'aquest d'avui.

 

Ahir asseguda a la plaça de Vic escoltant el concert, notava una cadira buida, com deia l'any passat, una companya ja no hi és, però és que l'altre tampoc, està en una residència, quan demà l'aniré a veure, no li puc explicar com ha anat la festa major de Vic, ella és possible que passi de tot, viu en un temps trist i d'acceptació, hem d'acceptar que ens fem grans, però encara podia gaudir uns anys més dels petits plaers de la vida.

 

No sé que em passa aquesta diada, quan al vespre per TV3 escoltava les havaneres, em va tornar aquella nostàlgia de l'any passat. Em venia al cap la meva companya reclosa en aquella residència, immòbil amb la seva cadira de rodes, en aquell aparador d'avis tots col·locats en bateria, mirant-se els ulls els uns als altres i entre ells poques converses enriquidores, Jo, molt tristament en diria el corredor de la mort.

 

Espero l'any vinent poder escriure de nou i no posar més faltes d'assistència i donaré gràcies a Déu de poder-ho fer, serà  senyal que jo encara estic mig en forma.

 

BON ESTIU A TOTS

 

 

BONS REGALS

Hi ha regals que costen molts diners, són cars i bons, d'altres no en costen de vegades gens, però no per això són menys bons. En quina categoria posaries el següents?:

 

1. EL REGAL D'ESCOLTAR, sense interrompre, prestar atenció al que et diuen,  escoltar al que parla.

    2. EL REGAL DE L'AFECTE, demostrar afecte a la família, als amics, uns  

        petons, aplaudiments, paraules agradables.

 

    3. EL REGAL DEL SOMRIURE, Portar sempre un somriure a la cara.

 

    4. EL REGAL DE LA GRATITUD, Gràcies per... Ho pots fer de paraula, un 

        missatge de mòbil, un paperet...

 

    5. EL REGAL D'UN C0MPLIMENT, Un sincer    "Que bé que ho has fet", 

        només aquestes paraules poden fer feliç a una persona.

 

    6. EL REGAL D'UN FAVOR, Procura fer un favor a algú cada dia.

 

SÓN PETITS DETALLS QUE DE VEGADES NO HI PAREM A PENSAR.

 

                        

SEGUIM AMB ELS REGALS?

Fa molts anys, hi havia en un hospital una nena que es deia Liz i que patia una estranya malaltia. La seva única oportunitat de recuperar-se era una transfusió de sang del seu germà de cinc anys, que havia sobreviscut miraculosament a la mateixa malaltia i havia desenvolupat els anticossos necessaris per combatre-la.

 

El doctor ho va explicar al nen i li va demanar si estaria disposat a donar la seva sang a la germana, va dubtar només un moment abans de fer un gran sospir i va dir: Si, ho faré si això pot salvar la Liz.

 

Mentre la transfusió s'anava fent, els dos ajaguts un al costat de l'altre, el nen veia com la seva germana somreia i com tornava el color a les seves galtes. Llavors el nen va preguntar al metge amb veu tremolosa: "Quan creu que començaré a morir-me?".

 

Era només un nen, i no havia comprès al doctor, ell es pensava que li donaria tota la seva sang a la germana, i tot i així la hi donava.

 

Que bonic i tendre i quan l'estimava.