ANY VELL  .  ANY NOU

L'any vell és com un vellet amb barba blanca cansat i amb un sac carregat a l'esquena, allà hi porta tot el bo i dolent que ha passat durant l'any. L'any nou és com veure un nen somrient triomfant, també amb un sac ple de bons propòsits de pau, amor i felicitat.

 

Tens davant un nou volum de la teva vida, 365 pàgines en blanc per escriure-hi una història única, inèdita, que ningú ha escrit mai, és la teva història. Què t'agradaria llegir el proper 31 de desembre? Pensa que, en bona part, el contingut, dependrà de tu mateix.

 

Així doncs procurem que al final del 2013 aquest sac estigui ple de bons sentiments, bons records i bones obres, de la teva actuació en depèn que el món sigui una mica millor.

 

Pensa que les coses importants, les de més valor estan fetes a base de desenes i milers de detalls, pacientment, minut a minut, hora rere hora, milions de gotes d'aigua s'ajunten per formar un oceà, milions i milions de lletres s'entrellacen per forma un gran llibre.

 

Una persona sola no arreglarà el món, però si cadascú hi aportem quelcom...

 

                                                                              BON ANY       Maria

BON NADAL EN CLAU D'HUMOR

És la descripció d'unes vinyetes molt simpàtiques que m'han arribar en un power point.
Surt un jove venedor de diaris cridant pels carrers :  NOTICIES D'ÚLTIMA HORA:

Detingut l'alcalde de Betlem per haver requalificat el portal.

Els reis hi estan implicats.

El Pare Noel es presenta com a fiscal.

Sant Josep, la Verge Maria i el nen, amb el bou i la mula van al carrer per no pagar l'hipoteca del portal.

Els patges despedits per expedient de regulació de personal.

Els camells embargats per una financera.

Melcior obligat a prejuvilar-se.  Gaspar sense lot de Nadal.   Baltasar com que és negre i no tenia papers, retornat al seu país.

Els peixos morts per sobredosi d'aigües contaminades...

DIADA DELS SANTS INNOCENTS  28 de desembre

Segons la religió catòlica, tres dies després de néixer Jesús, el malvat rei Herodes va manar degollar tots els infants d'aquell entorn, així entre ells  hi hauria el que segons les escriptures havia de ser un nou REI, com avui l'anomenem el "rei pobre", d'aquí en ve el nom de sants innocents. Per sort Josep i Maria van poder fugir i amagar el seu nadó.

 

El que no sé, és el significat d'haver-lo convertit en una diada del que en diem: innocentades, fer bromes... no en veig la relació. Tampoc sé si és certa la història que detallo tot seguit, però si que sembla podria ser-ho:

 

Qui va idear i posar a la venda els jocs de cartes tradicionals hi va posar quatre REIS:

 

El blanc o d'OROS ens recorda l'or, ja que va portar a l'infant unes monedes.

 

El ros o de COPES ens recorda l'encens, una mena de goma resina aromàtica extreta de l'escorça de diverses espècies d'arbres, que en cremar deixa una olor molt especial.

 

El negre o de BASTOS que porta un tronc igualment perfumat que en cremar en queda el carbó,´també pot servir per analgèsic.

 

Per fi  el d'ESPASES representa el malvat rei Herodes, que va convertir una diada banyada de sang innocent.

 

Si algú en coneix millor els significats, m'agradaria m'ho fes saber. 

BALANÇ SATISFACTORI 

El mes de febrer del  2012 vaig obrir aquest bloc amb un escrit sobre la felicitat, hi porto entrats 170 temes molt variats,  estic molt contenta de les visites que he rebut, i el més curiós és que avui  dia 20 del 12 de l'any 2012, m'ha arribat la visita 2012, quines coses veritat?

 

Una que és catalana i que imaginava arribar a més gent propera, resulta que un nombre molt elevat de visites són de Rússia, EUA, Israel, Letònia, Polonia, Alemanya..., qui m'havia de dir que a la tardor de la meva vida podria arribar a gent de tot el món.

 

GRÀCIES, moltes gràcies, espero haver trobat persones amb les mateixes inquietuds que jo, us puc assegurar que en sóc una seguidora més, ja que molts dels temes me'ls torno a llegir moltes vegades.

 

Bé doncs, de tot cor us desitjo UNES BONES FESTES  i espero que el proper any 2013 ens sigui millor a tots, especialment a la gent que es troba sense treball o amb poca salud.

 

                                                PAU, AMOR I FELICITAT         Maria

 

 

 

DIA INTERNACIONAL DELS MIGRANTS

Avui dia 18 és una dada més del nostre calendari, MIGRANTS, és el nom que donem a les persones que arriben i als que marxen, és el desplaçament d'un país a un altre per raons econòmiques, polítiques, culturals...

Hi ha molts animals migradors, com per exemple les orenetes, però elles a la propera primavera emprenen el seu retorn. Molts humans no tenen aquesta sort, han d'arrelar en un país diferent, amb problemes d'adaptació per les llengües, cultures...

 

Aquí a casa nostra hem estat sempre terra d'acollida, moltes famílies  arribades de terres enllà, avui la seva descendència ja es considera casa seva, ja que aquí els seus pares van escollir el seu futur.  Els joves que avui han de marxar per problemes de manca de feina en no poder treballar, TORNARAN?

 

Al llarg de la història sempre hi ha hagut moviments migratoris, és per això que avui les races i cultures han de conviure agermanats en qualsevol part del món, i no deixa de ser una riquesa veure pels carrers pells blanques, brunes, negres, vestimentes ben diferents, que no haurien de ser motiu de crítiques com alguns fan, quan nosaltres no som ni millors ni pitjors, ni les nostres modes són les perfectes.

 

Hem d'aprendre a conviure tots junts, ja que aquest és el futur del món.

16 de Desembre del 2012   -   MARATÓ DE TV3

LA MORT HAURIA DE SER EL FINAL DE LA VIDA, EL CÀNCER, NO

PERÒ QUIN, QUAN I COM,  EL FINAL DE LA VIDA?

Tot avui que hi estic donant voltes, l'eslògan està molt bé, però el que vertaderament ens preocupa a tots, no és com seguirem vivint o morirem,  sinó el patiment psíquic i físic, ja que el final de la vida, et pot venir de moltes maneres i penso que ens seria difícil escollir-ne el final.

 

Avui mateix per TV podíem veure imatges de persones que han quedat en cadires de rodes o han mort en accidents de trànsit i com no, les escenes tràgiques de la matança d'infants en una escola dels EUA, aquests tampoc han pogut escollir el final de les seves vides.

 

Llavors, quin seria el millor final?  En primer lloc en pau amb tu mateix, personalment i amb egoisme, el menys traumàtic per a mi seria un atac de cor, que no deixa de ser tràgic per els familiars, però no et dona temps de patir, pensar... penso que a la majoria ens agradaria no ser-hi presents.

 

Amb això no vol dir que critiqui l'eslògan, em sembla molt bé, però la mort a tots ens dóna molt de pensar, estiguem bé o menys bé en aquest món, a pocs ens agrada haver de marxar, però el que si és segur,  que tots escolliríem sense patiment. 

 

Per tot això, siguem solidaris, que progressi la investigació i que cada dia hi hagi menys persones que hagin de passar per aquesta  malaltia, en tinc prous experiències.

 

AVUI UN DIA MOLT ESPECIAL I ÚNIC

Dia 12 del mes 12 de l'any 2012, potser a algú supersticiós no li agradi, en canvi per a mi és un dia que m'encurioseix, no sé el perquè, però és que el nº 12 en són moltes coses.

Quan parlem d'ous en diem una dotzena.
Dotze van ser els apòstols de Jesús.
Dotze les tribus d'Israel.
Dotze els signes del zodíac.
Un cicle natural complet són 12 voltes a la terra de la lluna.
Fa 3000 anys el primer calendari el van repartir en dotze mesos lunars.
Dotze són els mesos de l'any.
El dia complet són dues voltes del rellotge  12+12 hores = a 24 hores.

I de ben segur podríem trobar moltes més coses.

Jo per si de cas, he comprat un nº dels CECS, però no he trobat cap  12, sembla ser que molta gent la buscat.

UNA BONA ACCIÓ

Un grup d'estudiants va sortir a fer un tomb de pràctiques amb el seu professor. Mentre caminaven van veure a la vorera d'un camí unes sabates velles i van pensar que pertanyien a un home que estava treballant en un camp proper. Un alumne va dir: fem-li una broma? Les amaguem i veure'm quina cara fa quan no les trobi.

 

Estimats nois, els va dir el professor: mai ens hem de divertir fent gracietes a un pobre. Vosaltres sou de famílies benestants i el que podeu fer és donar-li una alegria a aquest home, enlloc d'una malifeta, jo us aconsello que poseu dins de cada sabata una moneda i ens amaguem per veure com reacciona quan les trobi.

 

Així ho van fer. L'home en acabar la feina, va travessar el terreny per buscar les sabates. Al lliscar-li el peu dins, va notar alguna cosa i va trobar la moneda. Sorprès se la va mirar, es va posar l'altra i la sorpresa va ser més gran, va girar el cap en totes direccions, no va veure ningú. Estava esglaiat, va caure de genolls i va aixecar els ulls al cel donant gràcies d'agraïment.

 

Els estudiants van quedar profundament afectats i els ulls se'ls van omplir de llàgrimes. el professor els va dir: No esteu més complaguts així, que si les haguéssiu amagat?

 

Els joves van respondre: Avui hem après una lliçó que no oblidarem mai.

TEMES DE NADAL  (8)   EL MÓN ÉS UN PESSEBRE VIVENT

Capvespre del 24 de desembre. Els carrers adornats amb moltes llumetes, la gent fent les darreres compres i desitjan-se les BONES FESTES.

 

Tot d'una vaig tancar els ulls i totes les llumetes es van apagar, vaig començar a pensar en tanta gent al món amb problemes i en somnis em va venir l'idea "D'UN PESSEBRE VIVENT".

 

La cova n'era el cor, dins hi havia el Betlem, senzill i humil. Dos angelets anunciaven la PAU al món, un era en SIANUA un nen africà els pares del qual havien mort en una guerra. L'altra era la PAILIN, una nena cambotjana que viu en un camp de refugiats.

 

Al fons un poblet RULI, al cor de l'Àfrica, on hi ha un orfenat amb uns marrecs d'ulls tristos que allarguen les mans perquè una família els vulgui acollir. Més enllà a l'Índia uns nens que ploren de tant treballar en lloc de poder anar a escola.

 

En uns camps uns homes i dones brasilers cultivant cafè. Famílies senceres que es desplacen per camins empolsinats buscant un lloc "una posada" i troben totes les portes tancades, ells fugen de terratrèmols, huracans, guerres... han de quedar-se en camps de refugiats.

 

En un racó el caganer com nosaltres en fem tantes bromes, quan és la realitat de molts llocs, ells no tenen banys, fan forats profunds per llavors colgar-los de terra.

 

Llavors una gran ciutat (la nostra per exemple) plena de llums artificials. Vaig obrir els ulls i... com és possible que el 80% del món tingui tants de problemes, mentre el 20% (nosaltres tot i la crisi) encara som els privilegiats.

 

No ens deixem enlluernar per aquestes llums artificials que el que fan és ofegar la veritable llum del NADAL i no ens oblidem dels nostres germans.

TEMES DE NADAL  (7)     L'AMOR ÉS EL PERFUM DEL COR, L'0BRIM?

Si obrim els ulls i deixem d'anar a les palpentes, descobrirem que el món és bonic, que val la pena haver tingut l'oportunitat de viure.

El cor és el sol de les persones, el sol és dins nostre, gràcies al qual podem donar claror i escalfor a qui ens envolta. Obrir els cor és el millor remei per viure. Aquest és el camí que hem de seguir perquè el futur sigui un temps d'esperança, d'amor i de pau.

 

El cor decideix: "Massa sovint triomfa el mal sobre el bé; és més fàcil, vulgar, espontani, no requereix esforç, és com una drecera". En canvi, "el bé és un camí aspre, solitari, difícil, amb caigudes".

 

No és que hi hagi persones bones o dolentes, és que hi ha persones conscients, que prenen la decisió de recórrer aquest camí més difícil, que no són conformistes, els prejudicis els fan créixer amb força.  

 

No serem bons seguint la moda que dicten. La bondat és el camí que coneix la discreció, perquè la bondat és AMOR.

 

Qui és creient sap que any rera any en aquestes dates celebrem el seu retorn. Ell confia en nosaltres, si no és que li costa creuar el cel, que un estol de caça-bombarders s'interposi en el seu camí; a ell no li agraden les nostres facècies bèl·liques, ell respecta la nostra llibertat, però en deu començar a estar tip.

TEMES DE NADAL  (6)   UN ALTRE NADAL

Les mil cares de la TV fa dies que ens anuncien que arriba Nadal, ple de regals i ens convida a consumir compulsivament. El Nadal de debò és més discret, passa desapercebut, molta gent l'ignora, quanta gent no obrirà cap obsequi?, qui pensa en els que busquen feina?, en els que pateixen FAM?, en els que no poden pagar el lloguer?.

 

El Nadal que celebrem ve del neixament d'un infant que va venir al món entre  els més pobres, en la misèria d'una cova deshabitada, en l'anonimat dels sense sostre, va escollir en primer lloc portar la bona nova a uns pastors i a gent senzilla. Ell volia un regne de pau, sense injustícies, un regne d'igualtat per a tots.

 

El Nadal de veritat és però, encara, en el cor de moltes persones que fan possible petits detalls com el que ens va explicar el Cesc, un jove de dinou anys estudiant, i que havia sentit parlar dels Amics de la Gent Gran i va sentir la preocupació d'ajudar a algun avi.

 

Feia unes quantes setmanes que acompanyava a l'avi Miquel i, essent molt a prop el Nadal, el va convidar a dinar a casa seva. Això es va anar repetint de manera que aquest avi és el convidat d'honor en totes les festes familiars.

 

Aquest hauria de ser el sentit del Nadal, petits detalls de solidaritat, en aquest cas: compartir una llar, una taula, un caliu d'amor i amistat. És un convit gratuït a sortir de la nostra cuirassa i descobrir un nou risc de vida, compartir un mos de pa, unes paraules acollidores i encoratjar-nos a anar pujant graons pel bell mig del món.

TEMES DE NADAL  (5)    EL SOMNI DE MARIA

He tingut un somni, Josep. No ho entenc gaire, però penso que es tractava d'una celebració d'aniversari en honor al nostre fill.

 

La gent s'anava preparant per a la festa des de feia diverses setmanes. Havien adornat les cases i, fins i tot, comprat roba, regals "molt cars", però, cosa estranya, els regals no eren per al nostre fill. Els embolicaven amb papers bonics, els adornaven amb bells llaços i els van posar sota d'un arbre que hi havia dins la casa.

 

L'arbre també l'havien adornat, les branques eren guarnides de llums i brillants. A dalt de l'arbre hi havia una figura que semblava un àngel. Era tot tan bonic, tots reien i estaven contents. Els uns als altres s'intercanviaven els regals. Al nostre fill penso que ni tan sols el coneixien. Mai feren menció del seu nom.

 

Se'm feia estrany que la gent tingués tanta preocupació a celebrar l'aniversari d'algú que els era totalment desconegut i penso que, fins i tot, el nostre fill seria un destorb si fos enmig d'ells.

 

Tot era molt bonic, Josep, i tothom estava molt content, però jo tenia ganes de plorar, que trist que el nostre fill no sigui estimat en la celebració del seu aniversari i per contra tothom en faci una gran festa.

 

M'ALEGRA QUE NOMÉS HAGI ESTAT UN SOMNI.

QUE TRIST SERIA, JOSEP, SI AIXÒ FOS REALITAT... 

TEMES DE NADAL  (4)       S'ACOSTEN DIES DE REGALS

Què és un regal?  Un regal és quelcom que genera sentiments positius: alegria, sorpresa, felicitat... Tots aquests sentiments fan que per uns moments siguem més feliços, però sovint només per uns moments.

 

Nadal és una època que solem trobar-nos tota la família al voltant de la taula. Allà compartim experiències de l'any, anècdotes; ens adonem de com creixen els fills i també com fem anys els més grans, però hi ha una cosa en comú, sense pensar, ens fem un regal molt important: notem una sensació especial D'AMOR COMPARTIT.

 

És potser l'època de l'any que tots som més sensibles també a les necessitats dels altres; és un bon moment per inculcar sentiments de tolerància, respecte i solidaritat, ensenyem als infants a compartir aquest sentiment, a la vida no tot han de ser regals materials; podem fer regals d'afecte, amor i generositat a tots els familiars, amics i també als més desvalguts.

 

L'AMOR POT FINS I TOT TRAVESSAR FRONTERES,

PERQUÈ ESTIMAR ÉS COMPARTIR.

TEMES DE NADAL  (3)      JOSEP i L'HOSTALER

Era Nadal i al poble anaven a fer la representació dels pastorets.
Tots estaven molt entusiasmats, volien que l'obra fos un èxit.

Els nens l'anaven a representar, però entre ells hi havia un vailet amb algun problema, era més lent a aprendre que els altres. Ell hi volia participar i la mestra li va donar un paper petit: "el de l'hostaler", que rebutjava la Verge i Josep perquè la posada era plena.

 

El dia de l'obra, el teatre era ple de gom a gom. Quan va arribar la part en què Josep i Maria eren a la posada, quan aquest nen havia de parlar, va passar una cosa inesperada.

 

Josep va picar a la porta i va sortir "ell, l'hostaler", i quan havia de dir que els anava a rebutjar, en veure la jove parella i sobretot la dona embarassada,  se li van omplir els ulls de llàgrimes i els va dir: "Passeu, passeu, la senyora pot dormir al meu llit, jo dormiré a terra.

 

Al teatre hi va haver un llarg silenci i moltes persones es van emocionar.

 

L'obra va ser un èxit, malgrat que no va seguir el que realment havia passat aquella nit de Nadal, però tothom va sentir que alguna cosa havia canviat en les seves vides, ja que aquell nen els havia ensenyat una lliçó d'amor. Amb la seva innocència ens va dir que havíem d'estimar i ajudar als altres, no importa qui sigui, ja que som aquí per fer el bé, sense demanar res a canvi.

TEMES de NADAL  (2)    SI TU VOLS TOT L'ANY POT SER NADAL

Clar que pot ser-ho, si Nadal és Pau i alegria, fem que en el nostre viure de cada dia, hi hagi aquella espurna de goig, de felicitat, vegem diferents maneres d'aconseguir-ho:

SERÀS FELIÇ QUAN...eixuguis una llàgrima en els ulls del que plora.
Quan... t'esforcis per desterrar la violència i fer néixer la pau.
Quan... treballis per posar fi a les guerres i quan els homes enllacin les mans.
Quan... ajudis en la misèria amb la teva generositat.
Quan... oblidis una ofensa i sàpigues perdonar.
Quan... visitis a un malalt i el facis feliç.
Quan... acceptis totes les races i facis que visquem com germans.

CADA DIA POT SER NADAL A LA TERRA, PERQUÈ NADAL ÉS AMOR.

POEMA DE MIQUEL MARTÍ POL:

Cada Nadal és diferent, i aquest encara ho serà més si el converteixes en un esclat de llum i d'esperança. Fes que no sigui una proclama buida la pau que ens desitgem en aquests dies, tan mancada d'amor moltes vegades i lligada només a l'egoisme, i esforça't per sentir-te solidari no pas durant un temps, sinó per sempre. Uneix les teves mans a les dels altres i així no mancarà mai la tendresa.

MENTRE ELS NOSTRES CORS NO ESTIGUIN ABRANDATS D'AMOR,
MOLTS D'ALTRES MORIRAN DE FRED.

PERQUÈ LA HUMANITAT TÉ DUES MALALTIES:
2/3 PARTS PATEIXEN GANA i  1/3 PART EGOISME.

TEMES DE NADAL  (1)

A L'OMBRA DE L'AMOR EL MÓN REPOSA

Cada un ens construïm un món a la nostra mida, cerquem i remenem les idees com si fos un supermercat, és per això que "NADAL ÉS EL QUE TU VOLS QUE SIGUI".

Si el cel, el sol, la lluna i les estrelles són per a tots igual, per què la terra NO?

Sembla que "l'ambició" al llarg dels segles, ha estat i és el pitjor mal de la humanitat. Aquests darrers temps, els països més desenvolupats, amb les noves tecnologies, la cultura del benestar i el diner, ens hem cregut Déus, hem avançat cada dia més i més i ens hem oblidat que no som únics, que al món hi ha països mancats de tots els drets humans i en part moltes d'aquestes mancances han estat provocades per "l'ambició" dels més desenvolupats, que els hem anat espoliant de moltes màteries primeres o riqueses dels seus subsòls a preus indecents i fins i tot a canvi d'armes.

 

El resultat és que moltes d'aquestes persones, que allà no tenien futur, han hagut de venir a treballar a casa nostra. De vegades els nostres països varen demanar treballadors "i ens van enviar persones". En d'altres s'hi han jugat la vida, molts d'ells no han sobreviscut, el mar els ha engolit; molts avui, en moments de crisi, els tenim al costat de casa, sense feina o amb sous miserables.

 

D'altres continuen vivint a les seves terres, mancats d'habitatges, d'educació, de sanitat, desnodrits o morint-se de FAM.

 

ALGUNS DE NOSALTRES, ELS PRIVILEGIATS DE LA TERRA, comencem a notar en pròpia pell el sofriment d'unes persones que fins avui ens eren molt llunyanes i deu ser per això que les campanyes solidaries com la d'aquest cap de setmana per el Banc d'aliments ha estat un èxit de col·laboració.    

HEM ENCETAT EL DESEMBRE,  S'ACOSTA NADAL

POEMA: El Poblet d'alta muntanya, rodejat per la natura, sembla que el temps s'hi detura i en el bell cor de l'hivern, en mig de la neu i el gebre, ens sol venir al pensament l'ambient del rústic pessebre.

 

És el primer Nadal del meu bloc i tinc molt de material en el meu arxiu amb ganes de compartir amb vosaltres. Així doncs, aquest mes podreu trobar missatges humans i solidaris relacionats amb aquestes festes, espero que us agradin.

 

No seran temes de religió, sinó com sempre de reflexió. També donar-vos a conèixer que és el segon Nadal que la ninotaire Pilarin Bayés i jo, imprimim un dossier solidari a benefici dels dos menjadors d'acollida de Vic "CÀRITAS I EL TUPÍ".

 

Si algun de vosaltres és de Vic o Comarca, el podreu trobar en alguns llocs  de Vic, també en una paradeta que tindrà Càritas a partir del mercat de Sant Nicolau (mercat medieval)a la plaça major, just  a la primera volta al costat del rellotge.

 

El seu preu és de 3€, el podeu fer servir com a regal solidari a les vostres amistats i coneguts, al mateix temps ajudareu a les dues entitats abans esmentades. GRÀCIES

DIA INTERNACIONAL CONTRA L'ESCLAVITUD

El 2 de desembre una data més que ens recorda un fet per reflexionar. Què entenem per esclaus?: Aquells africans productes de compra i venda en els mercats? Aquells homes que remaven en les galeres?  Aquells que picaven pedra en les canteres?...

 

Sí, tot això sembla que s'ha acabat, però avui hi ha més esclaus que abans: Esclaus de treball infantil, infants prostituïts, prostitució en dones esclaves de màfies,  treballadors a casa nostra amb sous miserables i en podríem anomenar molts més, però...

 

No us sembla que també hi ha molta gent esclava del consumisme, enganxat a les drogues, a l'alcohol, al tabac, a l'anorèxia, al joc, a les maquinetes i fins i tot a Internet i o la TV?, tot això no deixa de ser un esclavatge?.

 

Tot canvia amb els temps, però d'esclaus sempre n'hi ha hagut i sembla ser que serà difícil abolir aquesta xacra de la humanitat. Passa que hi ha esclavitud forçada i d'altra que necessita de la voluntat i control personal.

 

En tot hi podem fer quelcom, oblidem aquelles paraules de "no hi ha res a fer".

 

Com fer-ho?  Algunes coses estan a les nostres mans.