NO SER TU MATEIX, POT PERJUDICAR

Els dos enamorats, finalment creuen unes paraules. Encare que només es veuen cada matí a l'autobús, s'estimen. Amor a primera vista, segurament.

Ell, armant-se de valor, pensa com actuarà per a presentar-se a la seva estimada: "Faré veure que estic molt segur de mi mateix, això la impressionarà.. Encara que sigui un noi més aviat tímid, he de esforçar-me per amagar la meva timidesa. A les noies no els agraden els nois tímids".

 

Mentrestant, ella també planifica cadascun dels seus gestos: "Fingiré ser una noia tímida i submisa. Als nois els agraden les noies més aviat discretes. Encara que jo sóc molt extravertida, no em mostraré tal com sóc, perquè l'espantaria".

 

Quan baixen de l'autobús, els dos estan decebuts. Ell creia haver-se enamorat d'una noia divertida i decidida, tal com li agraden a ell, i en canvi li ha semblat una noia més aviat tímida. I ella, qui creia haver-se enamorat d'un noi tímid,  com a ella li agraden, s'ha trobat amb un noi decidit i una mica cregut.

 

HAUREM DE SEGUIR BUSCANT, PENSEN ELS DOS MENTRE S'ESFORCEN PER OBLIDAR-SE

30 de gener DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA

El 30 de gener de 1948 ( ja fa 67 anys),  va morir assassinat MAHATMA GANDHI, havia estudiat d'advocat a Londres, havia treballat a sud Àfrica, on va participar en moviments per l'igualtat de les races. Més tard va tornar a l'Índia i va començar a treballar contra la violència i en contra del domini anglès que els havia empobrit, que s'havien emportat totes les riqueses de l'Índia.

 

Va ser un treball llarg i costós, d'una colla d'anys, el van empresonar varies vegades, al final un extremista hindú el va assassinar, però ell va aconseguir la independència de l'Índia. El seu ideal era treballar per la PAU I CONTRA LA VIOLÈNCIA.

 

En l'etiqueta de PAU-VIOLÈNCIA del passat 8 d'agost del 2013, en podeu trobar un altre tema a ell dedicat. D'aquí en ve aquesta diada dedicar-la a la causa.

 

Quan parlem d'aquest tema el que primer ens ve, són les guerres, però la violència a petita escala pot tenir els seus inicis des de la infantesa, en petites baralles, en no saber perdonar, en les rancúnies. Més endavant pot esdevenir en problemes entre amics, famílies, veïns i així poc a poc situacions d'odis, enveges, revenges i quan per fi una persona pren una arma a la mà perd el control.

 

Pot també començar amb violència verbal. Gairebé en tot el principal problema és la manca de diàleg, de respecte, de paciència, en voler tenir sempre la raó, en no saber rectificar i sobre tot en no perdonar.

 

Siguem persones portadores de PAU.

 

SÓN DIES DE REGALAR JOGUINES

Sabeu que aproximadament el 80% de les joguines són fabricades a la Xina, Indonèsia, Tailàndia..., els posen noms europeus i així ignorem qui les fa. Majoritàriament són nens i nenes d'entre 8 i 13 anys, es passen dotze hores cada dia treballant amb plàstics líquids, materials molt contaminants, que posen en motlles per formar trens, nines...

 

Aquests nens són vigilats per homes molt severs, fins i tot a fuetades, no poden parlar, poc alimentats, els deixen sortir a fer les seves necessitats, només una vegada al dia. Ells no poden tenir cap de les joguines que fan, els faria falta un mes de treball per poder-la pagar. Els nostres infants no les valoren i sovint queden oblidades en un armari.

 

Treballen en condició d'esclaus, els pocs diners (sous miserables), van directament als pares. Mengen i dormen al terra al costat de les seves màquines...

 

Hi ha molta explotació infantil, podeu trobar més temes en l'etiqueta INJUSTÍCIES del 2012 i 2013, amb temes com: Esclavatge infantil  - El Coltan  -  Les alfombres  -  Infància robada - nens Soldat per satisfer les necessitats biològiques dels soldats adults...

 

Quantes màfies trafiquen amb infants per explotar-los de tantes i tantes maneres seria un tema molt extens.

Quants nens i nenes moriran sense haver conegut que és ésser infant?

Quantes intel·ligències no es desenvoluparan per culpa de no poder anar a l'escola?

 

Si obrim els ulls veurem que el món és molt injust. Només nosaltres el 20% dels humans som els privilegiats i encara ens queixem.

 

INJUSTÍCIES DEL MÓN

EL NEN JESÚS QUE VA NÉIXER EL DIA 25, SEGUEIX ENTRE NOSALTRES

En l'etiqueta "Felicitat" del passat 19 de gener 2014, amb el nom "Qui era la persona que avui he fet dos petons", si llegiu el tema, veureu que lliga amb el que ara us explicaré. Les darreres ratlles diuen: A través de les persones Déu passa pels nostres carrers, però no estem avesats a reconèixer-lo.

 

Bé doncs, el passat dia 28 de desembre a la parròquia del Remei, vam organitzar una representació amb la mainada de catequesis, tot temes de Nadal, cançons representades... en concret que donàvem vida a aquest infant que any rere any celebrem el seu aniversari.

 

L'acte va ser solidari, l'entrada costava "un litre de llet o un litre d'oli" a benefici del menjador d'acollida "EL TUPÍ". En acabar, fent balanç em vaig adonar que aquest Déu fet infant, va estar present entre nosaltres més del que ningú imagina:

 

PRIMER: Va obrir cors a la generositat, vam recollir molts litres de llet i d'oli.

 

SEGON: Li vàrem demanar un cop de mà, ja que els infants havia assajat molt poc i  ben cert que ens el va donar, va sortir molt bé, entenen que els actors eren mainada.

 

TERCER: El nen Jesús a la falda de la verge, era un nen de veritat i en un moment que se li acostava una formigueta que li havia de donar un gra d'ordi (un conte), el nen va estirar el braç i va obrir la mà, com si tot estès preparat.  EM VAIG EMOCIONAR.

 

Només són detalls perquè entenguem que en el nostre dia a dia, com dic en l'anterior escrit de fer un balanç de fi d'any, o abans d'anar a dormir, ens adonaríem de quantes vegades ens creuem amb ell sense saber-ho.  PENSEM-HI.

 

TENIR FE VOL DIR CREURE EN UN DÉU INVISIBLE, QUAN ÉS MÉS FÀCIL VEURE'L EN...

HEU LLEGIT el llibre  "DIOS VUELVE EN UNA HARLEY"