EL TECLAT D'UN IPAD i el d'una HISPANO OLIVETTI

Aquí al costat dret del meu bloc figuren els que jo segueixo, si cliqueu "M'agrada el patchwork", que és de la meva filla, podreu veure una foto amb el contrast de l'Ipad i de una de les primeres màquines d'escriure de que vaig disposar, la guardem de record, entre una i l'altra uns 100 anys de diferència, ja que han estat elles, qui m'han donat feina gairebé tota la meva vida.

 

En la presentació ja explico que sóc més coneguda com la "Maria de màquina", van ser molts anys de la meva vida ensenyant aquest aprenentatge, abans "MECANOGRAFIA" amb màquines manuals, fins acabar els darrers temps de treball actiu amb ordinadors, "ORDINOGRAFIA", però la posició de les lletres  segueix essent la mateixa. Us puc dir que els meus dits estan enganxats al teclat, no passa dia que no hi dediqui un temps, és un exercici molt bo per a ells i més si una vegada esbogerrats pots expressar els pensaments, abans en un paper, ara en una pantalla. 

 

Si seguiu observant el bloc del patchwork podreu veure que la Montse és molt manetes (com a Joví, el seu treball és molt diferent) i no gràcies a mi, sinó a les seves iaies, jo no he estat mai afeccionada a les labors. També podreu conèixer les meves nétes, sempre els està fent novetats que descobreix per mitjà de aplics i robes boniques.

Un bloc més dels que segueixo és de la meva cosina Marta de puntes al coixí, ella és la més manetes, ara està fent meravelles amb fils de plata i or confeccionant "joies" al coixí, us recomano hi doneu una ullada. 

10 a 11 MATÍ DEL DIUMENGE  TV3 moment de carregar piles

Sempre que puc aquesta hora la tinc reservada, el programas és: SIGNES DEL TEMPS.

Qui em segueix ja sap que en general no parlo de religió, a mi em motiva més l'educació, els valors, i en especial ESTIMAR, que és la base de totes les religions. Qui és un practicant o un fanàtic religiós i no estima, no és solidari, no respecta... la religió és només una etiqueta, com deia un senyor rector: Molta gent ve a missa només a buscar una entrada pel cel.

 

En una ocasió vaig sentir les paraules d'un franciscà que sempre més he recordat: "Com pots dir que estimes al teu Déu que no el veus, si no estimes a qui t'envolta, si vius només pensant en el teu propi JO"?. El teu Déu es manifesta a la terra en qualsevol persona que pots estar parlant, en qualsevol moment de la teva vida, només cal estar atent a cada moment.  Heu llegit "Dios llegó en una Harley", el recomano.

 

Doncs sí, tot i que sóc persona de FE, per a mi el programa "SIGNES DEL TEMPS", és sempre uns moments de carregar piles, vas aprenent tantes vivències personals, de tot tipus que et dóna motiu per creure que hi ha gent molt bona, molt maca. Penso en tantes persones que no es consideren creients de cap religió, que uns moments així de reflexió de ben segur els ajudarien a veure que la vida és més que passar-ho bé i que quan dónes quelcom del teu temps per ajudar als altres, reps més del que dónes, i per això no és necessari  dir que ets de cap religió en concret. PROVEU-HO.

 

 

 

 

LA SARA JA TÉ EL SEU SEIENT PEL COTXE

En un tema de l'apartat SOLIDARITAT igual que aquest, parlo d'una nena la SARA amb molts problemes de salut. Per a ella s'ha fet una gran campanya de recollida de TAPS de plàstic a fi d'adaptar un seient giratori pel seu cotxe, fins fa poc la mare la podia entrar a pes de braços, ara s'ha fet gran, té 12 anys i la seva mobilitat és més difícil.

 

La Fina,  mare de la nena, ha fet grans esforços recollint taps i diaris a molts llocs de la comarca. Qui escriu aquest tema, una servidora la Maria, i en nom de Càritas de Vic he portat el control de totes les escoles de Vic-Gurb-La Guixa i els centres cívics de Vic i La Guixa amb un balanç molt satisfactori.

 

Per fi després d'un any i escaig la SARA ja té el seu seient, que no ha aconseguit sols amb els taps, ja que ha rebut també alguns donatius en diners, però és un bon moment per dir gràcies a tothom qui ha col·laborat, molt especialment a tots els nens i nenes de les escoles que veies com portaven les seves bosses de taps. Una activitat solidaria que no costa cap diner, només la voluntat d'anar-los arreplegant.

 

És per això que en acabar aquest mes de gener donem per tancada la recollida, qui vulgui seguir col·laborant hi ha molts llocs a cada poble i ciutat que en recullen per a d'altres necessitats, és quelcom que s'ha posat de moda i la gent en general és molt participativa.

 

MOLTES GRÀCIES A TOTS

 

 

LA PAU I EL SILENCI DE LA MITJA NIT

Avui en el programa dels matins de TV3 han entrevistat un noi que ha presentat un llibre: "Vivir la vida con sentido, solo se vive una vez". Ha semblat a propòsit del que m'ha passat aquesta nit i m'hi he sentit molt identificada.

Tot i que tinc la sort de dormir bé, avui però, després de cinc hores de descans, m'he quedat ben desvetllada. Què faig quan em passa això? Doncs al llarg dels anys he organitzat un munt de coses que m'han donat sentit a la vida i la majoria les he cuinat al llit, en aquestes estones de pau i silenci, llavors, al matí, poso fil a l'agulla.

 

Aquesta nit pensant en una amiga que té problemes greus de salut, he fet un repàs, diguem-ne un balanç de la meva vida. Tot i les xacres que tinc, valoro i penso que sóc una persona afortunada, res m'ha estat fàcil, no he tingut ni poc ni massa, sols el just per viure,  de problemes no me'n han faltat, però generalment sempre he viscut en positiu i puc dir que després de cada acció que he portat a terme m'he sentit una persona feliç.

 

En un tema d'aquest bloc parlo del "Missatge pòstum de Pau Casals", de manera que en aquests moments i recordant tot el que he reviscut aquesta nit, he posat fil a l'agulla per escriure el "Meu missatge pòstum". M'agradaria que el dia que em toqui marxar, a l'hora del meu comiat es pugues llegir. En ell procuro explicar el sentit que ha tingut la meva vida. És per això que ha estat molt curiós sentir avui mateix aquesta entrevista.

 

Això no vol dir que hagi de marxar, espero poder seguir escrivint una bona colla més de temes, però, tal com sóc, prefereixo ser jo personalment qui digui el darrer adéu, que no ho hagin de fer els altres.  

L'ALTRA CARA DE L'ESTÈTICA

Sembla que als EUA ja fa temps es va posar de moda que els pares regalin a les seves filles una operació de cirurgia estètica un cop acabats els estudis universitàris.

 

Els contertulians d'un programa radiofònic comentaven precisament que aquesta moda americana ja havia entrat a casa nostra, que augmenta un 8% cada any i que fins i tot la gent arriba a demanar préstecs bancaris quantiosos per sotmetre's a tota mena d'aquests tractaments.

 

Podríem parlar també de la gran quantitat de gimnasos, dietètiques i recursos per a transformar la silueta d'una persona, del valor que donem a la imatge. Sembla ser que el que compta és l'aparença i la façana i que aquesta preocupació és més important que la part interior de les persones.

 

Tenim una gran necessitat de polir el xassís, netejar la carcassa externa, donar-li brillantor, però oblidem el més profund de les persones. El culte al cos no pot satisfer les expectatives personals, perquè la persona és quelcom més.

 

Si el centre de tot és solament el cos, l'aparença, condueix a la persona a situacions de buidor espiritual que genera malestar interior. Segons un gran pensador danès Kierkegaard diu: "L'esperit és el que dóna seriositat a l'existència humana". També Thomas Merton diu: "El nostre veritable camí en la vida és interior".

 

Extret d'un programa radiofònic.

MARTIN LUTHER KING

Amb motiu de la presa de posició del president dels EUA "BARACK OBAMA", hem sentit  parlar de Martin Luther King, tot seguit un petit resum de la seva vida:

Va néixer a Atlanta Geòrgia EU el 1929, de pell negra. Es va casar i es va establir com a pastor protestant de l'església baptista a Alabama. L'any 1955 una jove negra va ser empresonada per haver-se negat a cedir el seient a un blanc en un autobús. Luther King va aprofitar aquest fet per organitzar la primera mobilització per denunciar a que eren sotmesos els negres als EU.

 

Durant 382 dies els negres van fer boicot als autobusos, caminaven hores per anar a la feina o qualsevol lloc. Aquesta acció va aconseguir algunes avantatges pels negres. Així va continuar promovent campanyes contra qualsevol forma d'humiliació que patien en restaurants, escoles... i va fundar un organisme per coordinar totes les lluites.

 

En les manifestacions, els negres sempre anaven desarmats, de forma pacífica, però els camions, les porres i els gossos de la polícia els hi feien mal. Més de 3.000 negres van acabar empresonats, entre ells el mateix "Luther King". Allà va escriure el seu llibre més famós "Carta des de la presó".

 

Va ser alliberat pel president "Kennedy", el qual va presentar al congrés la "llei per a la igualtat dels drets civils", que va ser aprovada. En agraïment a aquesta llei "Martin Luther King" va promoure un gran marxa a Washington que va aplegar més de 250.000 negres.

 

L'any 1964 va rebre el Premi Novel de la Pau i es va convertir en el més prestigiós lider del moviment per al progrés dels negres. Va escriure varis llibres per a tothom, sempre en el sentit de la NO VIOLÈNCIA per promoure una societat justa. Va aprendre de "Gandhi" que la veritable revolució es fa amb el cor i fer canviar les estructures polítiques.

 

El 4 d'abril de 1968 va ser assassinat a Memphis on havia anat a organitzar una sèrie de manifestacions per donar suport als escombraires negres que demanaven iguals drets que els treballadors blancs.

ODI - TOLERÀNCIA   Bé que de vegades pot passar veritat?

• Un empresari va esbroncar al director, estava enfadat en aquell moment.
• El director en arribar a casa va cridar a la seva esposa, pel que havia gastat.
• L'esposa va renyar l'empleada perquè havia trencat un plat.
• L'empleada va donar una puntada de peu al gos perquè la va fer ensopegar.
• El gos va sortir corrent i va mossegar una senyora.Aquesta senyora va anar a l'hospital per curar-se la ferida i va escridassar al metge perquè li va fer mal.
• El jove metge va arribar a casa i va renyar a la seva mare, el menjar no li agradava.

AQUÍ S'ACABA EL CERCLE DE L'ODI EN XOCAR AMB LA TOLERÀNCIA.

• La seva mare molt tolerant i tot amor i perdó, el va acariciar i li va dir:

Fill meu et prometo que demà faré el teu menjar favorit, treballes massa i estàs cansat, ves i passa una bona nit. Al matí et sentiràs millor.

Va fer-li un petó i va abandonar l'habitació, deixant-lo sol amb els seus pensaments.

PARAULES ...  (que vàrem llegir en el bateig de la meva néta Berta)

Diu una antiga llegenda que un nen que estava al cel a punt de néixer li va dir a Déu:

• Em diuen que m'envies demà a la terra, però, com viure allà sent tant petit i feble?
• Entre molts àngels de la terra en vaig triar uns que t'esperen, li va respondre Déu, ells tindran cura de tu.
• Però diga'm, aquí al cel no faig més que cantar i somriure, amb això en tinc prou per ser feliç.
• Els teus àngels et cantaran, i et somriuran tots els dies i tu sentiràs el seu amor i seràs feliç.
• I, com entendré el que la gent parli, si no conec l'estrany idioma que parles els homes?
• Els teus àngels et diran les paraules més dolces i més tendres que puguis escolar i amb molta paciència i estimació t'ensenyaran a parlar.
• I què faré quan vulgui parlar amb tu?
• Els teus àngels t'ajuntaran les manetes i t'ensenyaran a resar.
• He sentit que a la terra hi ha homes dolents, qui em defensarà?
• Els teus àngels et defensaran, encara que els costi la vida.
• Però estaré trist perquè no et veuré més, em sentiré molt sol.
• Els teus àngels et parlaran de mi i t'ensenyaran el camí per tornar a la meva presència quan siguis gran, però jo sempre estaré al teu costat.

En aquell instant una pau immensa regnava en el cel, però jo, ja sentia veus terrestres i repetia suaument:

• Déu meu ja me'n vaig, diga'm el seu nom, com es diuen els meus àngels?
• Tan se val quin és el seu nom, tu els diràs "PARE I MARE".

RESUM DE PENSAMENTS  (2)

• El món està ple de petites flors, cal caminar amb amor per no aixafar-les.
• Benaventurats els que estan molt ocupats, no tenen temps de preocupar-se.
• No tinguis mai  vergonya de dir el que penses, pot ser tant bo com un altre.
• Cuida bé dels teus pares quan no tinguin dents, també a tu un dia et cauran.
• Per aprendre a parlar vam tardar 3 tanys, per aprendre a callar tota una vida.
• L'avar és comparable als porcs, els dos són més útils després de morts.
• Senzill és aquell que es fa notar quan no hi és, perquè deixa un buit.
• Que bonic seria que a la fi de la nostra vida poguessin dir: "Va passar fent el bé".
• Mentre el nostre cor no estigui abrandat d'amor, molts d'altres moriran de fred.
• Val més fer les coses més insignificants del món, que estar sense fer res.
• Tant curta com és la vida i encara l'escurcem més amb el temps que perdem.
• Els anys arruguen la pell, però renunciar a l'entusiasme arruga l'ànima.
• El millor consell te'l dóna l'experiència, però sempre arriba massa tard.
• Les persones som allò que fem cada dia, de manera que no és l'acte, sinó l'hàbit.
• Hi ha llàgrimes que humitegen el cor, d'altres que només renten les parpelles.
• La confiança prové d'una amistat fidel, és un dels sentiments més nobles.
• L'obsessió és com una boira que no et deixa veure el color del paisatge.

TENIR UN PLAT A TAULA

L'any 2000 les grans potencies mundials es van reunir en una cimera i es van comprometre a una colla d'objectius fins el 2015 anomenats "ELS OBJECTIUS DEL MIL·LENNI", (pensant en especial en el tercer món),  entre ells hi havia L'ALIMENTACIÓ. Estem al 2013 i ara jo no són només gent de països pobres, avui ja tenim el problema a casa nostra.

 

Que fàcil és parlar d'alimentació mentre tenim el plat a taula. Cada dia per aquesta causa moren milers de persones i molts més augmenten en desnutrició. A casa nostra cada dia hi ha més gent que ha d'acudir als menjadors socials i molts d'altres sobreviuen gràcies al BANC D'ALIMENTS.

 

Ens preocupem molt quan sentim de morts per causes tràgiques, per algun personatge famós i conegut, i què fem per aquesta llaga que ofega la humanitat que és la FAM?. Si, aquest Nadal molts de nosaltres hem col·laborat en els super mercats en favor del Banc d'aliment i en moltes activitats que pessic a pessic van donant suports als menys afavorits, però passades les festes "ARA QUÈ"?.

 

Quantes coses podríem eliminar de les nostres vides sense que la nostra taula se'n ressentís i podríem seguir ajudant? Quants milions gastem en cosmètics i perfums, en roba que anem apilonant als armaris, en alcohol, tabac i tantes coses supèrflues?

 

No sé qui va dir: Com és possible que els radars captin la tecnologia dels astres i no puguin sentir el plor dels moren de FAM?. També fa poc vaig llegir unes paraules RAIMON PANNIKAR que deia: "un altre món és possible, però segur que nosaltres de seguir així, el nostre món si que és impossible".

 

RECORDEM, HI HA UNA PARAULA QUE SE'N DIU GENEROSITAT, SOLIDARITAT.

EUROS € - PESSETES - RETALLADES

No hi entenc d'economia mundial, espanyola, catalana, però si CASOLANA. La crisi a petita escala comença en les famílies i com a tal, és el primer lloc on hem de pensar en que podem retallar (bé no tots, això perjudicaria el comerç en general), però si quan ens toca d'aprop. Ens han encomanat massa la cultura del benestar, en sempre tenir més i més, i ara a tots ens costa baixar el llistó del nostre nivell de vida.

 

I és que abans del canvi de moneda ens deien, tot serà igual, "MENTIDA". Ja portem una colla d'anys convivint amb l'euro i encara no n'hem après. Els joves que no coneixien el valor de la pesseta, no ho poden entendre, però els que havíem compartit les nostres despeses amb la pesseta encara avui ens estem equivocant. Al pagar, poques vegades traduïm el canvi, sembla que un euro és poca cosa, tres euros no són res. si amics, tres € són 500 pessetes, l'antiga calderilla 0'10 cms. era una misèria, ara és igual a 16 pessetes...

 

De ben segur tots ho hem fet alguna vegada, però si pensem bé, escandalitza, per exemple: una piruleta un xup a xup quan costava?, ara 0`30 cms. és poca cosa, alerta que són 50 ptes. "és molt fort". Llavors, si en tot sortim perjudicats, qui s'emporta els guanys? Bé que algú se'n deu beneficiar veritat?

 

Segons la meva modesta opinió, és aquí a nivell general on deu d'haver començat la crisi a tots nivells i ara com s'ha de solucionar, doncs amb RETALLADES. 

MIRAR AL CEL

Un grup de joves va acampar en un camp de gespa, ajaguts a terra s'havien quedat en silenci contemplant la bellesa del cel en aquella nit repleta d'estrelles que brillaven.

Que bonic digué un d'ells trencant el silenci, per què a la nostra ciutat no hi ha estrelles? Si que n'hi ha respongué el responsable, el que passa és que les llums i la contaminació fan difícil veure-les, però sobre tot el que ens manca és temps i quietud per mirar al cel.

 

EL RESSÒ

 

Un pare i un fill van caminant per les muntanyes, tot de sobte, el fill cau, es fa mal i crida: "aaaaaaaaaaaahhhhhhhhh". Amb sorpresa sent una veu repetint en algun lloc de la muntanya : "aaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhh"· 

 

Empipat amb la resposta el nen crida: "covard" i rep de resposta "covard". El nen mira al pare i li pregunta: Què passa?. El pare somriu i li diu: para atenció, llavors crida: "Ets un campió" i la veu respon "Ets un campió".

 

El pare li diu: d'això la gent en diem ECO, però és la realitat de la VIDA... Aquesta sempre et retorna tot el que dius o fas. La nostra vida és un reflex de les nostres accions, si desitges amor, crea més amor al teu entorn, si desitges felicitat, procura donar-ne als que t'envolten.

 

La vida et donarà de retorn exactament el que tu li has donat, la vida és un reflex de tu mateix. "SI NO T'AGRADA EL QUE REPS, REVISA MOLT BÉ EL QUE ESTÀS DONANT".

 

 

ELS DEU MANAMENTS DEL FUTBOL

1. Juga net per damunt de tot. La mare dels teus contraris és una bona persona que no té la culpa que tu juguis malament.
2. En l'esport no hi ha enemics, sinó rivals. La persona que fa pujar els gols al marcador contra el teu equip, és un jugador més.
3. El futbol no és violència, sinó habilitat. Superar un defensa no consisteix en trencar-li quelcom, ni provocar-li l'anada a l'hospital.
4. Si el futbol fos violència, la pilota no seria rodona. Tindria forma de pedra plena de cantells i caldria disparar-la amb un canó.
5. Si tu et pots equivocar, l'arbitre és també una persona humana, i la seva mare de bens segur una bona persona que espera que el seu fill torni a casa sencer.
6. Des de la grada tot sembla fàcil, els contraris no són uns criminals, ni els de casa uns sants. Els jugadors no erren pas la pilota per fastiguejar als espectadors.
7. Els insults no augmenten mai el marcador, ni el ficar-se amb l'arbitre després d'una falta.
8. Si cau el contrari, pilota fora. És un gest que el públic raonable agraeix, sobretot quan hi ha un jugador ferit. La gent encara és bona.
9. Mals tractaments, ampolles i objectes al camp, de ben segur serà una mala tarda. Qui insulta i crida hauria de fer un dia d'arbitre.
10. Sempre hi ha algú que et pot guanyar. No acceptar-ho és il·lògic.

SI ET VOLS REALITZAR

• No busquis a l'exterior, el que tens dintre teu: les teves qualitats, capacitats, allò que només tu posseeixes...
• Treu la bondat que hi ha en el més profund del teu interior. Viuràs millor.
• Sigues caritatiu, comprèn, ajuda, estima, serveix... Seràs més feliç.
• No esperis que els altres siguin justos amb tu, ni comprensius, ni caritatius, ni benignes... Prepara't per saber encaixar i oferir.
• Sigues fidel a tu mateix i a un gran ideal... Desprès penja'l d'una estrella i segueix-lo. No t'equivocaràs la teva vida guanyarà en sentit i qualitat.
• Allibera't, Goethe deia: "Feliç aquell qui reconeix a temps que els seus desigs no van d'acord amb les seves facultats".
• No recullis totes les paraules que et diuen. Hi ha una dita nascuda de la saviesa popular que afirma: "Si cada vegada que un gos lladra, t'atures... mai arribaràs al final del teu camí".
• Emerson, coneixedor de les capacitats de la persona humana, afirmava: "El que tu ets parla més alt... que el que tu dius".
• El doctor A. Schweitzer, Teòleg, músic i metge cirurgià.  de tant en tant oferia concerts en les principals ciutats europees per recaptar diners i així poder atendre els seus malalts acollits en l'hospital africà de Lambarené (Gabon) i donava aquest consell: "En aquells moments de la vida en què el teu talent, les teves qualitats satisfan les necessitats d'alguna persona... és allí on Déu vol que tu estiguis.

EL PRIMER PARIS DAKAR

Avui fa 36 anys que va començar aquesta cursa. Ara sols se'n diu DAKAR. Al llarg d'aquests anys el món ha canviat molt. Com va ser la primera experiència per els africans propers per on passaven?  Ens ho imaginem en forma de conte?

 

Prop d'aquest desert vivia un nen que fins llavors havia estat lliure i feliç. Un dia els seus amics li van dir que si caminava tota la tarda en direcció on es pon el sol, trobaria unes marques a la sorra, ells havien vist uns estrangers amb unes màquines que feien molt de soroll.

 

Així ho va fer, tot d'una va sentir un soroll llunyà que s'acostava, va veure una màquina que corria com un llampec, primer es volia amagar, però no ho va fer. La màquina va passar a pocs metres d'ell, va quedar bocabadat. De cop una es va parar, un home es va apropar a ell i li va dir unes paraules que no va entendre.

 

Aleshores va obrir una tapa grossa que tenia al davant, va treure una caixa de ferro que brillava i la va abocar en un forat, el nen va veure que en sortia un líquid negre i espès. Quan a la caixa no hi quedava res, la va llençar enmig de la sorra,  va pujar altre vegada a la màquina i va marxar.

 

El nen va córrer a recollir-la, va saludar amb la mà i va quedar dret mirant com desapareixia a l'horitzò, va abraçar ben fort aquella llauna brillant i va pensar en el munt de coses en que la podria fer servir,  també va començar a comprendre coses que ell no podria tenir mai.

 

Aquell dia Immail (com es deia el nen) va descobrir que ell era un dels nens més pobres de la terra. Aquell primer Paris-Dakar, va fer despertar a aquelles persones africanes un sentiment que no havien descobert fins llavors. 

CARTA ALS REIS

Senyors reis,

Sóc un nen d'un país molt pobre, tinc la pell fosca, estic molt prim, se'm marquen totes les costelles i tinc el ventre inflat per desnutrició, veig coses molt lletges al meu entorn, no tinc joguines, sols una pilota que em va fer la meva mare amb trossos de roba vella.

 

M'han dit que hi ha nens que tenen moltes joguines, vestits bonics i poden menjar tot el volen, també m'han dit que vostès van a pobles i ciutats i porten a aquests nens tot el que demanen i encara més coses.

 

Senyors reis, perquè no veniu al meu poble? Sabeu que voldria jo: tenir cada dia un plat de llegums per a mi i tots els meus familiars i amics, i com no, també algun joguet. També els demanaria que els homes no es barallessin més, m'espanta veure armes i sang pels carrers i m'entristeix que molts amics meus se'n vagin lluny i potser no els tornaré a veure.

 

M'han dit que un de vostès té la pell fosca com la meva, perquè doncs no us recordeu de nosaltres? Estic trist i també tinc dret a ser feliç.

 

SI EL CEL, EL SOL, LA LLUNA I LES ESTRELLES SÓN PER A TOTS IGUAL,

P E R Q U È    LA   T E R R A   NO?