Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 29 de setembre del 2013

EL PRIMER ÉS EL PRIMER EN L'EDUCACIÓ DELS FILLS

Tanco el mes amb unes reflexions que acabo de llegir en relació als fills.

Ser pares és la professió més difícil i la que menys formació s'hi dedica. Per educar bé el primer de tot és l'exemple i molt important ser bona persona.

Fa falta esforç i preparació, no es pot deixar per quan arribi el moment, llavors el que tots fem és improvisar. S'educa, educant, fent costat als fills, ser-hi quan els faci falta, no és gens fàcil.
 
Cal trobar el punt entre ser flonjo i ser exigent. A molts pares els és més fàcil fer-se'n l'amo apropiar-se d'ells, en comptes de fer de llevadora de la riquesa que porten en el seu interior.
 
Per tot això fa falta sobretot una relació afectuosa amb els fills i un diàleg constant. Uns psicòlegs van fer estudis en matrimonis molt diferents i fent comparances segons els seus estudis.
 
Unes famílies sense estudis superiors que es dedicaven al comerç en general i d'altres amb més estudis i que vivien absorbits en els negocis.
 
Els fills dels primers deien: amb els pares podem parlar, ens entenen.
Els fills dels segons deien: els pares viuen en una altra galàxia, no entenen res més que de negocis i diners, és inútil parlar amb ells.
 
QUINS D'AQUESTS SOM NOSALTRES ?

diumenge, 15 de setembre del 2013

LES SET DIFERÈNCIES EN UNES IMATGES DEL PAPA FRANCESC

He rebut un power point on detalla amb imatges aquestes diferències, no ho sé passar al meu bloc, però us les explicaré, són molt significatives:

  1. Ha canviat el tron d'or per un silló de fusta, més apropiat per al fill d'un fuster.
    2.  No porta l'estola vermellla brodada en or i hereva de l'imperi romà.

    3.  Porta les mateixes sabates negres i gastades, no les clàsiques vermelles.

    4.  Porta la mateixa creu de metall, no la de rubíes i diamants.

    5.  L'anell és de plata, no d'or.

    6.  Sota la sotana porta els mateixos pantalons negres de sempre, per recordar que és  
         un capellà més.

    7.  S'ha fet treure la catifa vermella de sota el tron, no l'interessa la fama i
         aplaudiments.

TANT DE BO, Tothom en prengués nota, des de tots els poders eclesiàstics, reials, polítics i fins i tot caps d'empresses, cadascú amb el seu càrrec, en senyal de més humilitat, a fi de comptes cada un d'ells, no pot fer res sense el suport de la resta de la humanitat.
LA LLAVOR DELS ESTUDIANTS

Un home per allò de caminar, s'acosta als camps i observa els sembrats, parla amb un pagès i li diu: vos creieu que farà res tot això?, arriba la fredor de l'hivern, la neu, les glaçades. El pagès li respon: ara és temps d'arrelar i treure grifolls, esperi que el sol es desperti i el dia s'estiri, llavors veurà.

Caram, si que és optimista va insinuar ell. - No, sóc confiat respon el pagès, nosaltres som gent que tresquem tot l'any per camins d'esperança, tenim un peu sobre la llavor i la feina ben feta i amb l'altra temptegem el futur imprevisible, anem poc a poc, però confiats.

Va continuar la seva caminada, va arribar al poblat, eren tres quarts de nou del matí. Grups de mainada i adolescents amb les maletes carregades de llibres, anaven cap a l'escola. De sobte va pensar: Això és el sembradís d'hivern. Quants cursos els manquen encara? Què fan? Perden el temps? NO, ARRELEN, aprofundeixen conceptes, treuen grills d'idees noves que donaran fruit al seu temps.

Cal anar creixent en edat i saviesa davant la societat que vivim. No hi ha naixença sense gra, ni pollada sense incubació, ni  professió sense aprenentatge, ni felicitat sense paciència i amor.

COM ELS CAMPEROLS CAL ESPERAR EL FRUIT PRECIÓS DE LA TERRA. 

dissabte, 14 de setembre del 2013

ON ÉS LA VERITAT ?

BUSCO: la veritat no és ni teva ni meva, exiteix, es passeja per la vida, vesteix roba diferent, jo la busco i espero trobar-la.
 
ESCOLTO: el que es diu, el que altres afirmen, hi ha qui se n'apropia i hi ha qui la vol compartir. Com saps si una cosa deu ser certa? 
 
VISC: la meva vida, la que vull viure, la vull sencera, neta feliç, la vull compartir...
 
SOMIO: un món nou, un món on la veritat sigui com el sol. És un somni ja viscut, compartit.
 
TINC: em miro les butxaques, quant tinc? Què tinc? Em miro les mans, em miro el cor, em miro al mirall, miro al meu entorn i penso AIXÒ TINC JO.
 
EXPERIMENTO: experimentar és observar, assajar, actuar, buscar, assolir, assaborir i recordar, és atrapar la vida que m'han donat, experimentar és viure de debó.
 
GAUDEIXO: cada dia vaig creixent i pas a pas vaig aprenent. Gaudeixo de cada moment, de cada acció del camí i sobretot fins el final del recorregut.
 
PARLO: parlo, crido, vocifero... Demano, la veritat si us plau, ja en tinc prou de mentides, n'estic cansat d'enganys.
 
SÓC: fals, artificial, trampòs, potser només disfressat i enganyòs. NO. Aquest no sóc jo. Vull ser honest, fidel, lleial, vull ser una persona de veritat. 

dijous, 12 de setembre del 2013

DÓNA'M LA MÀ

Les Dominiques de l'Anunciata del col·legi Pare Coll de Vic, tenen una germana vigatana coneguda com la germana ROSA FONT que ha dedicat tota la seva vida a l'amor als germans i a la música. Ja molt crescuda en anys, va marxar al Brasil on ha treballat amb nens i nenes del carrer i ha format amb ells una orquestra.
 
El dia onze en veure tanta i tanta gent amb les mans enllaçades i amb gairebé pell de gallina al meu cos, em va venir al cap la lletra i música d'una sardana que aquesta germana va compondre fa una colla d'anys. En recordaré la lletra, perquè és molt adient per aquesta diada:
 
Dóna'm la mà, germà dóna'm la mà i farem més ample la sardana, aquella sardana de l'amor, on tothom s'hi troba com a casa. Dóna'm la mà, germà dóna'm la mà, i escolta bé el tamborí i el vent que canta, i escolta també el batec del cor, que ja repica al compàs de la sardana.
 
Dóna'm la mà, germà dóna'm la mà, comencem la llarga caminada, obrim la drecera de l'amor i escalem l'altura desitjada. Dóna'm la mà, germà dóna'm la mà que l'horitzó estrena ja la dolça albada, i estrena també dins el meu cor, aquella llum que sempre brilla i mai s'apaga... i va seguint... 

dimarts, 3 de setembre del 2013

CONSELLS  PER  VIURE
  1. Segueix les tres "R": respecte per tu mateix, respecte pels altres i responsabilitat sobre totes les teves accions.
  2. Recorda que no aconseguir el que vols de vegades significa un meravellós cop de sort.
  3. No permetis que una petita disputa destrossi una gran amistat.
  4. Si vols tenir amics te'ls has de guanyar, els amics no vénen sols i es poden perdre, són un tresor que s'ha de vigilar i tenir-ne cura.
  5. Quan creguis que has comès un error, fes alguna cosa immediatament per corregir-lo.
  6. Obre els teus braços al canvi, però no t'oblidis dels teus valors.
  7. Recorda que de vegades el silenci és la millor resposta.
  8. Viu una vida neta i generosa, així quan miris enrere podràs gaudir-ne dues vegades.
  9. En les discussions amb la persona que estimes, ocupa't només del moment actual, no retreguis el passat. 
  10. jutja el teu èxit segons el que has sacrificat per aconseguir-lo.
  11. Si mires cada dia el cel, els teus ulls veuran millor la terra.
  12. Quan miris el cel pots pregar, parlar dels teus projectes i demana ajuda per ser millor persona.
RECULL DE PENSAMENTS (10)
  1. El secret de la felicitat no rau en fer sempre el que un vol, sinó en gaudir del que es fa.
  2. La paraula ens ha estat donada als homes per poder expressar els nostres pensaments.
  3. Si sempre estàs al servei dels teus capricis, et costarà molt d'estar al servei de les teves obligacions.
  4. La glòria més gran no rau en no haver caigut mai, sinó en aixecar-nos cada vegada que caiem.
  5. Tenim el plaer tan proper del dolor, que moltes vegades plorem d'alegria.
  6. Un pont és eina de servei, uneix dues riberes, crea lligams entre pobles, ciutats... siguem pont de servei.
  7. Sortosos els que viuen senzillament, els que no tenen deliris de grandesa i els que no perden el seny pels diners.
  8. Si estem atents a la vida, ella ens va portant a cada moment la resposta que necessitem.
  9. La veu humana mai podrà cobrir la mateixa distància que la petita i silenciosa veu de la consciència.
  10. El cor humà és més receptiu a l'amor que a l'odi.
  11. A vegades tot sembla impossible fins que es fa.
  12. El coratge no és l'absència de la por, sinó l'home valent que conquista aquesta por.