HURACÀ DELS ESTATS UNITS

M'agrada observar quines visites tinc al meu bloc i sovint hi ha entrades dels Estats Units. No tinc idea si sou persones catalanes vivint allà, o és que el bloc ja el trobeu en anglès, sigui el que sigui "moltes gràcies" per seguir els meus escrits.

Potser algun de vosaltres heu estat afectats per aquest huracà, desitjo que els danys hagin estat el mínims possibles, quan ens ensenyen les imatges per la TV penso que ha de ser una impotència, la naturalesa en moments així deu semblar que perd el nord.

Desitjo que quan abans millor pugueu tornar a la normalitat i tot quedi en el record d'unes hores d'angoixa amb el mínim de desperfectes.   

QUÈ VOL DIR CIVILITZACIÓ ?

De vegades fa pensar que la civilització ha convertit l'home en un ésser capaç de destruir-ho tot, en lloc de construir un món més humà. La política i les religions s'han utilitzat per practicar la violència i el terror. Potser seria millor ésser una d'aquelles persones que no saben llegir ni escriure, ells són lliures, espontanis, desprogramats i més feliços.

 

La nostra intel·ligència ens ha fet sensibles i cruels alhora, pensem massa i sentim poc, com deia Charles Chaplin en el discurs del Gran Dictador: "no som màquines, som homes", no ens fan falta tantes màquines, ens fa falta més humanitat.

 

Un altre món és possible, tenim massa luxe, massa odi. Sols anem a la recerca d'invents que ajuden a la destrucció, fins un dia ens matarem nosaltres mateixos, poc a poc anem destruint tot el que té vida. Hi ha potències mundials que volen dominar el món, tenen els soldats preparats, les bombes i les computadores a punt, saben que només els cal prémer un botó. Aquesta és la seva manera de parlar de la PAU.

 

Els nens del món que representen gairebé la meitat dels habitants del planeta, si els deixem viure i no els matem en alguna guerra, seran els hereus d'aquesta terra i n'hauran de tenir cura. Ells volen la PAU, tenen moltes ganes de viure.

 

 

EL VIATGE DE LA VIDA

Un pessic més del llibre "EL CAMÍ DE LA FELICITAT".  Imaginem la nostra vida com un carruatge amb quatre rodes, quan una d'elles es trenca hem de recular per adobar-la.

 

La 1ª.-  és la de les primeres necessitats: ALIMENTACIÓ I MALALTÍES.

La 2ª.-  és la de l'AMOR: estimar i sentir-se estimat.

La 3ª.- és la dels objectes terrenals, coses que ens ajuden a viure i es  modifiquen a mesura que caminem per la vida.

La 4ª.- és la de les realitats i creences religioses per damunt de les coses terrenals.

 

Si es trenquen les rodes de la salut i l'amor són difícils d'apadeçar.

 

Carreguem molt la de les coses que realment ens sembla que ens fan falta i que generalment són innecessàries. Tenim aquestes necessitats perquè la societat de consum ens empeny a comprar i cada vegada en volem més i més.

 

Totes aquelles coses que amuntaguem damunt el nostre carruatge si que poden ser divertides, però no les hem de prendre massa seriosament.

 

Massa sovint de la 4ª roda ens en preocupem poc i llavors el carruatge queda coix, li manca el contrapès prou necessari per un bon equilibri.

L'AUTO COMPASSIÓ

En un dels primers temes d'aquest bloc i en l'apartat "Com sóc" comentava sobre "EL MEU MIRALL", seguim amb els seus efectes.

Hi ha qui davant l'espill i molt trist, es lamenta amb paraules adreçades a ell mateix. El mirall que se'l contempla es lamenta igual que ell i així es van compadint l'un de l'altre.

 

Això et pren energia, és com estar paralitzat per l'auto compassió, en lloc de procurar sortir de la dificultat, aconseguim romandre-hi  i no en podràs sortir, et tornes senzillament presoner de tu mateix.

 

És com aquell nen que no se sap cordar el cordons de les sabates, en lloc de mirar d'aprendre'n es queda a la classe plorant mentre els altres surten a jugar al pati, es troba desgraciat i no fa res per buscar ajuda.

 

En primer lloc cal que la persona tingui desig de ser feliç, és que li plau ser desgraciat?, si és així, no hi podem fer res per ajudar-lo, la seva energia s'ha tornat negativa.

 

Potser a base d'amabilitat, demanar-li un favor pot arribar a dir: "No ho faré per mi, sinó per vosaltres, vegem un cas vertader que vaig viure:

 

Era un noi jove, feia  força temps que estava deprimit per uns motius XX.

Es va escaure una oportunitat de visitar uns malalts d'un hospital sota una disfressa, se li va demanar com un favor, li digueren: ningú et coneixerà i faràs una bona obra. Així va ser com va començar a sortir d'aquell pou, es va sentir molt bé.  

 

 

DECÀLEG PER LA FELICITAT DE LA PARELLA

• Sigues sincer des de la sensatesa
• Pensa que tot el que passa entre els dos, la responsabilitat mai és d'un de sol
• Pensa que l'egoisme de l'altre només es pot detectar des de l'egoisme propi
• No t'esforcis perquè t'entengui, sinó per entendre'l
• No confonguis una parella per sempre, amb estar sempre amb la parella
• No confonguis l'estabilitat amb la rutina
• Recorda que la parella funciona millor amb reforços que amb esforços
• La parella no pot funcionar només amb sexe, però tampoc sense
• Procura tenir present que conviure implica concedir
• Recorda que la parella que dura és la que madura
• El matrimoni és com un diàleg teatral en el qual cada protagonista critica l'altre perquè no sap el paper
• El secret d'una bona convivència consisteix en gestionar bé les diferències
• A casa la dona vol caliu, l'home confort
• En totes les parelles hi ha una dona que vol reeducar el seu company
• La felicitat de la parella té tres grans secrets: aprendre a escollir, aprendre a construir i aprendre a corregir
• La parella és cosa de tres: l'home, la dona i la maduresa
• Els homes si no estan malament, ja estan bé. Les dones si no estan bé, ja estan malament.

                                                             ANTONIO BOLINCHES

RELACIONS HUMANES  "LA COMUNICACIÓ"¨

Els estudiosos diuen que el 45% és amb paraules i el 55% és muda. Els muts bé que es comuniquen. Fins la podem tenir amb nosaltres mateixos, un diàleg intern. On sobretot és molt important és en la família, veiem massa TV, tenim masses presses, n'hi ha poca.

 

--La mirada és un dels sentits més importants, els ulls et diuen si pots seguir parlant o que ja no tenen ganes d'escoltar més, també una picada d'ullet pot dir moltes coses.

--Una abraçada no demana paraules, una salutació de lluny amb la mà tampoc parla.

 

La paraula hauria de ser un vehicle de diàleg, de respecte de reconciliació, hauríem de mesurar el que diem, un mal ús pot tenir greus conseqüències. Hi ha qui parla desmesuradament, hi ha qui s'ho calla tot. Sentir-se escoltat fa créixer l'auto estima.

 

Escoltar és difícil, perquè demana silenci i actitud d'apreci, a tots ens agrada que ens escoltin. Saber escoltar és aprendre a dialogar, massa sovint vivim distrets o indiferents al que ens diuen i això perjudica les vides.

 

Parlem molt de violència física i poc de violència verbal. Quantes guerres, quants mal entesos familiars o d'amistats, han tingut el seu origen en mots injuriosos. De vegades parlem cridant, fins i tot amb certa pobresa gramatical, entristidora, desvergonyida, amb paraules grolleres. També alguns mitjans de comunicació haurien de controlar-ho millor.

 

Avui hem perdut aquelles paraules: Adéu siau, Déu vos guard, Déu et faci bo, Déu hi faci més que nosaltres. Déu l'hagi perdonat. Tot això no salva el món, però dóna un aire educat, la seva pèrdua és un empobriment.

MISSATGE PÒSTUM DE PAU CASALS

Va morir als 96 anys, poc abans havia escrit el seu missatge pòstum, un cant a la vida, a la joia, a l'esperança i a la humanitat. Tot seguit un petit esbós:

He complert 95 anys, no sóc cap jove, però ara sento coses més intensament que abans, la vida cada vegada és més fascinant. El meu treball és la meva vida, l'home que treballa mai s'avorreix i mai esdevé vell. Cada dia reneixo i haig de començar de nou, tinc consciència del prodigi que és la vida, de la meravella de ser una persona humana.

 

La música per a mi sempre és quelcom nou, quan parlo amb músics joves els dic: "No sigueu vanitosos pel fet de tenir talent musical, vosaltres no en sou els responsables, hi heu nascut", el que en feu, ja és una altre qüestió, el vostre deure és fomentar aquesta qualitat, no menyspreeu el que heu rebut sense haver fet res per  tenir-ho.

 

Als nostres infants els ensenyem un munt de coses, quan els ensenyarem el que ells realment son?  -Ja saps qui ets tu?-  Ets una meravella, ets únic en tot el món, no n'hi ha un altre igual, mira el teu cos, les teves mans, els teus dits, com camines i et mous... Pots convertir-te en un Miquel Àngel,  en un Beethoven, tens capacitats, què faràs quan siguis gran?

 

--En primer lloc sóc un home, després un artista. Com a home estic obligat a proporcionar la felicitat als altres, intentaré d'acomplir-ho mitjançant la música, aquest do que Déu m'ha atorgat, ultrapassa totes les fronteres.

LA PAPALLONA I EL BOMBARDER

Una papallona mascle és un animal senzill, però és capaç de recórrer dotzenes de quilòmetres, salvant obstacles a fi de trobar la seva parella femella.

 

El bombarder és capaç de recórrer milers de quilòmetres sense cap més objectiu que el d'enderrocar, matar o malferir a qui es troba pel camí. No sabem quantes papallones rebenten al explotar una bomba, però si sabem de nens i nenes que els han hagut d'amputar cames i braços...

 

Les papallones una vegada s'han aparellat, el seu abdomen s'obre i reguen els camps d'ous fecundats. El bombarder s'obre per descarregar boles de foc sobre pobles, cases ... Les papallones són el somni de les erugues, el bombarder és el somni dels governants  que organitzen les guerres.

 

Les papallones s'aparellen en ple vol i experimenten el plaer dels seus propis sentits. Els bombarders també s'aparellen en ple vol, omplint els seus dipòsits de carburant. Qui ho ha vist per la tele són uns moments de precisió veure com aquests animals metàl·lics s'enganxen a l'altre per alimentar-lo.

 

Només amb la diferència que les papallones mascles regalen a la seva parella granets de semen que donaran fruit. Els bombarders s'omplen de querosè per allargar la seva maldat.

 

Els dos sobreviuen en el nostre cel, cadescún d'ells té la seva missió, un procrear i omplir de vida la nostra natura i l'altre enderrocar, matar i sembrar el pànic i l'horror.

 

 

GRANDESES - PETITESES

• A la gent ens agrada viatjar, amb cotxes, trens, avions, visitar països exòtics, monuments i obres que ens desperten admiració, en algun moment parem a pensar que abans hi ha hagut unes persones que han fet les construccions, els cotxes, les vies, els avions, l'asfalt de les carreteres...
• En una festa o celebració podem veure grans rams de flors de colors vius i alegres, cridaneres als nostres ulls, però sovint poc perfumades, un parell de dies i queden marcides. En canvi hi ha infinitat de flors senzilles, curatives, perfumades que no posem en cap aparador, però que ajuden a curar malalties, en fan perfums, adornen jardins i prats per les seves propietats i bellesa.
• Els mitjans de comunicació sempre presenten triomfadors de l'esport, el cinema, la moda, polítics, sembla que sempre han de ser els primers en tot. Qualsevol treballador d'una fàbrica, qui porta les maletes, les senyores de la neteja, tots mereixen la nostra gratitud.
• Tot a la vida ens empeny a ser admirats, protagonistes, importants, poques vegades es parla de les persones senzilles, humils, no són imatges per envejar. Amb els ulls podem gaudir de moltes coses, però no oblidem que la vida la formem TOTS i que no hi hauria grans coses, sense les petites engrunetes que ho fan possible.

        LES GRANS COSES SÓN FETES DE PETITES COSES.  

 

 

 

16 d'octubre dia MUNDIAL DE L'ALIMENTACIÓ
 

Segons dades, una de cada vuit persones al món passa GANA, i no cal dir dels milers i milers que moren de FAM, quan al món hi ha suficient per a tots. Llavors és qüestió d'esbrinar quins poden ser problemes o trobar solucions. En primer lloc les injustícies i l'especulació en la BORSA MUNDIAL D'ALIMENTS de XICAGO, però hi ha moltes més coses, com la quantitat de menjar que va a parar diàriament a les escombraries.

 

Vic, en aquests moments està recollint cada dia els aliments dels super mercats que degut a que la data de caducitat els exigeix treure de les prestatgeries un o dos dies abans, fa que milers de quilos que anaven a parar als contenidors per llençar, avui siguin del tot aprofitats.

 

Tots els Bon Preu, Carrefour, Capravo i Aldi que estan dins la ciutat de Vic entreguen els seus productes a una furgoneta de Càritas que els recull cada dia. Uns van directament a les Germanetes, d'altres al menjador d'acollida que té al carrer Sant Just, la resta al Banc d'aliments per a ser entregat d'immediat.

 

És una bona acció iniciada per el departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vic, que demanava als Súpers que els aliments  fossin llençats separant el solid o líquid dels  seus  emboltoris, i en vista de que això no va ser  possible, van acordar juntament amb Càritas que els anirien a buscar cada dia i estalviar que les vesprades els seus contenidor fossin  desvellestats per persones amb necessitats que agafaven tot el que podien.

 

Avui Càritas recull cada dia centenars de quilos d'aliments en perfecte estat. Els que no hi col·laboren són: MERCADONA, DIA I LIDEL, que segons ells els ho recull un furgó de la seva mateixa empresa, què en fan???

 

TOT ÉS COMENÇAR, AIXÒ HAURIA DE FER-SE A CADA POBLE.

HOMENATGE A LA VELLESA

Una dada més, el primer d'octubre "dia internacional de les persones d'edat", o com d'altres en diuen de la Gent Gran o de la Vellesa. Quin és el llistó que marca l'edat, com es mesura?

 

Segons el món laboral són els 65 quan una persona deixa el treball, aquesta edat és ja considerada un d'aquests anunciats? JO, que en fa tres que ja he superat aquest llistó li he donat un nom "JOVENTUT DE LA VELLESA", perquè?, doncs per què molta gent a aquesta edat està en plena forma, potser no del tot física, però si amb moltes inquietuds i vàlida per a molts treballs, si més no en el món del VOLUNTARIAT.

 

Sigui quin sigui el treball fet durant aquest llarg viatge de 65 anys li ha donat una experiència laboral i humana que la podem etiquetar de "MESTRE DE VIDA", pot haver estat metge, advocat, llauner, paleta, administratiu... entre tots hem tirat endavant uns anys d'història del nostre país.

 

FELICITATS A TOTS ELS QUE JA HI HEM ARRIBAT no ens apalanquem, queda molta feina per fer.