Va morir als 96 anys, poc abans havia escrit el seu missatge pòstum, un cant a la vida, a la joia, a l'esperança i a la humanitat. Tot seguit un petit esbós:
He complert 95 anys, no sóc cap jove, però ara sento coses més intensament que abans, la vida cada vegada és més fascinant. El meu treball és la meva vida, l'home que treballa mai s'avorreix i mai esdevé vell. Cada dia reneixo i haig de començar de nou, tinc consciència del prodigi que és la vida, de la meravella de ser una persona humana.
La música per a mi sempre és quelcom nou, quan parlo amb músics joves els dic: "No sigueu vanitosos pel fet de tenir talent musical, vosaltres no en sou els responsables, hi heu nascut", el que en feu, ja és una altre qüestió, el vostre deure és fomentar aquesta qualitat, no menyspreeu el que heu rebut sense haver fet res per tenir-ho.
Als nostres infants els ensenyem un munt de coses, quan els ensenyarem el que ells realment son? -Ja saps qui ets tu?- Ets una meravella, ets únic en tot el món, no n'hi ha un altre igual, mira el teu cos, les teves mans, els teus dits, com camines i et mous... Pots convertir-te en un Miquel Àngel, en un Beethoven, tens capacitats, què faràs quan siguis gran?
--En primer lloc sóc un home, després un artista. Com a home estic obligat a proporcionar la felicitat als altres, intentaré d'acomplir-ho mitjançant la música, aquest do que Déu m'ha atorgat, ultrapassa totes les fronteres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada