ENGRUNES de PENSAMENTS

• Benaurats els qui saben riure's de si mateixos: mai no acabaran de divertir-se prou.
• Benaurats els qui saben escoltar i callar: aprendran moltes coses noves.
• Benaurats els qui són prou intel·ligents per a no creure's que són el melic del món: tothom els estimarà.
• Benaurats els qui miren on posen els peus: evitaran moltes relliscades.
• Benaurats els qui saben distingir una muntanya d'un turonet: s'alliberaran de moltes preocupacions.
• Benaurats, els qui coneixen els seus límits, podran comprendre als altres.
• No veiem les coses tal com són, sinó tal com som.
• Llegim malament el món i després diem que ens enganya.
• Desconfia de l'adulació; serenament acull la crítica amb atenció i actua honestament, sense por del què diran.
• Amb el pas lent del temps tot encaixa i es comprèn.
• Un dit tot sol no pot fer res, però cinc dits d'una mà poden fer moltes coses.
• El camí de l'infinit és saber vèncer sense combatre, respondre sense parlar, atraure sense cridat l'atenció i actuar sense agitar-se. 

UNA PARADA AL CAMÍ

Un grup d'assessors financers anaren a una convenció. Havien promès a les seves famílies que arribarien a temps per sopar el divendres, no obstant la convenció acabà amb més retard de l'hora prevista i feien tard per agafar l'avió.

 

De sobte i sense voler amb les presses ensopegaren en una parada de pomes i totes van anar per terra. Ells sense aturar-se ni mirar enrere continuaren directes cap a la porta d'enbarcament, excepte un que va sentir dins seu el sentiment de compassió per la nena de la paradeta. 

 

Tothom passava de llarg sense ajudar, les pomes escampades per tot l'entorn i la nena amb llàgrimes als ulls les anava recollint com podia, ja que per més desgracia la nena gairebé no hi veia. Després l'ajudà a muntar la parada de bell nou.

Quan va haver acabat es va treure de la cartera uns diners i li va dir: Té, si us plau, aquí tens aquests diners pel dany que t'hem fet. Et trobés bé?. La nena li feu que si amb el cap i amb una mirada espantada amb aquells ulls que quasi no hi veia, li digué: Tu ets Jesús?

 

Ell va perdre l'avió, mentre esperava el proper, no es podia treure del cap aquella pregunta...

Quantes vegades a la vida si parem a pensar, hem estat parlant, ens ha estat ajudant algú que ens podríem fer moltes preguntes, molts interrogants...

Un exemple: un noi molt angoixat estava  a l'estació del metro disposat a ... i un altre senyor se li va apropar i van estar parlant una estona, al despedir-se "l'altre li diu", cap on anava vostè, el noi respon: on anava ja no hi aniré.  Qui era el segon senyor? Què hauria fet el noi? Quan de bé poden fer unes paraules, un gest...

 

 

 

 

OCTUBRE, GAUDIM DE  LA TARDOR

POEMA del mes: El sol va perdent altura, les ombres es fan més llargues, el jorn poc a poc s'escurça i allà dalt a les pastures aviat una nevada, farà de l'estiu retirada.

Sembla que hi ha discrepàncies sobre els horaris, però de seguir com sempre, Espanya el cap de setmana del 26-27 endarreriren una hora els rellotges.

Enguany tenim aigua als pantans, però les pluges en aquests moments són escasses, això perjudica els bolets. El que si tenim és un arbre molt especial que en aquest temps ens regala els seus fruits, és el castanyer, arbre amb uns troncs molt originals, meravelles de la naturalesa.

 

És important contemplar els paisatges, uns arbres es desprenen de les seves fulles i queden com esquelets, boniques imatges en les fagedes molt properes a casa nostra, algunes fulles de color groc, són com una pluja d'estels, amb el sol,  són com paperets brillants caiguts del cel. D'altres amb colors vermellosos,  daurats... transformen les muntanyes en paisatges dignes de contemplar.

 

Estimem i admirem la natura, gaudim d'aquesta meravella que molts pintors reprodueixen en els seus quadres. Per una servidora la tardor és una de les estacions més boniques, ja que  la meva edat de "la jubilació" és comparable també amb la tardor de la vida i és una etapa  molt viscuda, plena d'experiències, vivències.. En una paraula MESTRES DE VIDA. 

 

 

 

LES BONES ACCIONS SEMPRE TENEN RECOMPENSA (és un conte però...)

Cada matí ben aviat en Joaquim sortia a pescar en una barca molt vella, remava fins allunyar-se de la costa, llençava la xarxa i esperava que els peixos l'omplissin.

 

Un dia tot i esperant molt i molt els peixos no apareixien, en caure la nit en Joaquim va recollir la xarxa i era buida, només un peixet petit havia quedat enganxat i el mirava amb cara de pena -- si et plau pescador, deixa'm tornar a casa, la meva família m'esperarà.

 

En Joaquim no s'ho va pensar gens i va alliberar el peixet, el va tornar a l'aigua. Va passar força temps i l'home seguia sortint a pescar cada dia. Un matí de desembre, una tempesta ferotge el va sorprendre en mig del mar, en Joaquim s'aferrava a la barca amb totes les seves forces, però ja era un home gran, desesperat en veure que no aguantaria es va posar a cridar. - Oh, rei dels mars, si em sents, ajuda'm a tornar a casa sa i estalvi!.

 

En aquell moment en Joaquim va perdre el coneixement. Quan va obrir els ulls de nou, va respirar alleugerit, jeia a la platja sota un cel seré i un sol radiant. Aleshores va sentir una veu que el cridava. Era un peix gros i fort que li parlava des de la vora del mar.

 

Amic, un dia em vas salvar la vida quan era molt petit i avui t'he tornat jo el favor. Estem en paus. En Joaquim ho va comprendre tot: aquell peixet petit que havia ajudat feia un temps s'havia convertit en tot un rei.

 

Així és la vida, ajudem sempre que puguem i de ben segur un dia rebrem la recompensa

SANTS NO IDENTIFICATS

No voldria ser irreverent ni ofendre a ningú, només són una colla de reflexions en veu alta. Com ho fan per seleccionar qui ha de ser sant o primer beat? Sóc una persona creient, tenia entès que s'havien de poder demostrar uns miracles com a mínim, Amb els anys he sentit de molts que els han posat aquesta etiqueta, però mai tants com ara.

 

Aquests dies mirant el santoral, em pregunto: quina vestimenta portava cada un d'ells, no sé perquè però em sembla que la majoria porten hàbit, de ben segur degut al seu "currículum humà" tenen més puntuació, han estat més observats per la jerarquia clerical.

 

Reflexiono: Quantes persones del carrer, també amb un bon currículum humà i que moren en situacions anomenades "víctimes" arribaran als altars? Possiblement la majoria passaran desapercebudes, quan igual com els d'aquesta setmana van morir en aquella maleïda guerra i que ningú els ha fet un seguiment de les seves vides.

 

I em segueixo preguntant: Aquests darrers dies i en tantes ocasions pàteres i més pàteres que no arriben a ports, fins i tot nens gairebé despullats, no se'ls pot considerar víctimes? Víctimes de les injustícies dels nostres mons materialistes, que arrisquen les vides per sobreviure, per poder menjar, per culpa de l'especulació dels països més desenvolupats?

 

He buscat al diccionari que vol dir "VÍCTIMA": Persona que ha patit un mal corporal, material o moral per culpa d'un tercer... Alguns d'aquests que el nostre estimat mediterrani ha engolit arribarà als altars? ells són víctimes de la guerra constant "DE LES INJUSTÍCIES", víctimes d'un cel oblidat.

CURIOSITATS -  per passar una estona

QUINA SANTA ÉS AQUESTA?                                        QUIN SANT ÉS AQUEST ?

Es regala per sant Jordi                                                Que envolta un quadre
De bon matí quan neix el dia                                        Guanyador de pel·lícules
Té muntanyes molt boniques                                        Arriba la flama del Canigó
Té nom de pastís                                                          Caiguda d'estels, llàgrimes
Envolta el rovell de l'ou                                                Se'n diuen les flors de camp
És el nom d'unes galetes                                               Sempre l'acompanya un porc
1ª dona del paradís                                                      Es va partir la capa amb un pobre
Hi van molts pelegrins                                                  Patró dels enamorats
Mantega, margarina                                                     Amb ales i ens guarda
La recordem quan plou                                                 Llac dels Pirineus
Pobles de mar, anem a....                                            Per sant ... pluja o neu
Blanqueja el paisatge, plural                                       3 reis que arriben d'orient
Els arquers volen fer...                                                 Muntanya de Montserrat
Té el nom d'una pruna                                                  Alt i guapo defensa del Barça

EN PODRÍEM TROBAR ENCARA MÉS... 

MÉS SOBRE LA SÍNDROME DE DWON

El 21 de març del 2012 dia mundial d'aquesta síndrome i en l'etiqueta "Solidaritat" podeu llegir un tema molt tendra d'uns joves atletes que van ajudar-se mútuament en una competició,  molt bonic.

Ahir 30 setembre per TV3 en el programa "EL CONVIDAT" el periodista Albert Om amb una gran professionalitat i amb aquell somriure de complicitat va entrevistar un noi de Barcelona fill del ja finat polític Trias Fargas, us recomano buscar-lo per Internet, val la pena de veure'l.

 

Quines persones més humanes, més senceres que potser molts de nosaltres que per sort hem nascut sense cap deficiència, com estimen en tots els casos, quina tendresa, cap malícia, tot bondat. Tant de bo tothom fos com ells, de ben segur el món aniria millor.

 

Té quaranta anys, s'ha independitzat, viu amb parella (unes persones especialitzades els fan un seguiment tres dies a la setmana i no cal dir de la mare) i tot gràcies a la confiança que la seva família va dipositar en ell, és conscient de les seves mancances però  se sent un més dels humans, no se sent un deficient, sinó una persona "diferent".

 

Em vaig emocionar, quin programa!!!, i pensar que abans la gent els amagava.