Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 13 d’octubre del 2013

SANTS NO IDENTIFICATS

No voldria ser irreverent ni ofendre a ningú, només són una colla de reflexions en veu alta. Com ho fan per seleccionar qui ha de ser sant o primer beat? Sóc una persona creient, tenia entès que s'havien de poder demostrar uns miracles com a mínim, Amb els anys he sentit de molts que els han posat aquesta etiqueta, però mai tants com ara.
 
Aquests dies mirant el santoral, em pregunto: quina vestimenta portava cada un d'ells, no sé perquè però em sembla que la majoria porten hàbit, de ben segur degut al seu "currículum humà" tenen més puntuació, han estat més observats per la jerarquia clerical.
 
Reflexiono: Quantes persones del carrer, també amb un bon currículum humà i que moren en situacions anomenades "víctimes" arribaran als altars? Possiblement la majoria passaran desapercebudes, quan igual com els d'aquesta setmana van morir en aquella maleïda guerra i que ningú els ha fet un seguiment de les seves vides.
 
I em segueixo preguntant: Aquests darrers dies i en tantes ocasions pàteres i més pàteres que no arriben a ports, fins i tot nens gairebé despullats, no se'ls pot considerar víctimes? Víctimes de les injustícies dels nostres mons materialistes, que arrisquen les vides per sobreviure, per poder menjar, per culpa de l'especulació dels països més desenvolupats?
 
He buscat al diccionari que vol dir "VÍCTIMA": Persona que ha patit un mal corporal, material o moral per culpa d'un tercer... Alguns d'aquests que el nostre estimat mediterrani ha engolit arribarà als altars? ells són víctimes de la guerra constant "DE LES INJUSTÍCIES", víctimes d'un cel oblidat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada