Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 15 de setembre del 2013

LA LLAVOR DELS ESTUDIANTS

Un home per allò de caminar, s'acosta als camps i observa els sembrats, parla amb un pagès i li diu: vos creieu que farà res tot això?, arriba la fredor de l'hivern, la neu, les glaçades. El pagès li respon: ara és temps d'arrelar i treure grifolls, esperi que el sol es desperti i el dia s'estiri, llavors veurà.

Caram, si que és optimista va insinuar ell. - No, sóc confiat respon el pagès, nosaltres som gent que tresquem tot l'any per camins d'esperança, tenim un peu sobre la llavor i la feina ben feta i amb l'altra temptegem el futur imprevisible, anem poc a poc, però confiats.

Va continuar la seva caminada, va arribar al poblat, eren tres quarts de nou del matí. Grups de mainada i adolescents amb les maletes carregades de llibres, anaven cap a l'escola. De sobte va pensar: Això és el sembradís d'hivern. Quants cursos els manquen encara? Què fan? Perden el temps? NO, ARRELEN, aprofundeixen conceptes, treuen grills d'idees noves que donaran fruit al seu temps.

Cal anar creixent en edat i saviesa davant la societat que vivim. No hi ha naixença sense gra, ni pollada sense incubació, ni  professió sense aprenentatge, ni felicitat sense paciència i amor.

COM ELS CAMPEROLS CAL ESPERAR EL FRUIT PRECIÓS DE LA TERRA. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada