Sembla que als EUA ja fa temps es va posar de moda que els pares regalin a les seves filles una operació de cirurgia estètica un cop acabats els estudis universitàris.
Els contertulians d'un programa radiofònic comentaven precisament que aquesta moda americana ja havia entrat a casa nostra, que augmenta un 8% cada any i que fins i tot la gent arriba a demanar préstecs bancaris quantiosos per sotmetre's a tota mena d'aquests tractaments.
Podríem parlar també de la gran quantitat de gimnasos, dietètiques i recursos per a transformar la silueta d'una persona, del valor que donem a la imatge. Sembla ser que el que compta és l'aparença i la façana i que aquesta preocupació és més important que la part interior de les persones.
Tenim una gran necessitat de polir el xassís, netejar la carcassa externa, donar-li brillantor, però oblidem el més profund de les persones. El culte al cos no pot satisfer les expectatives personals, perquè la persona és quelcom més.
Si el centre de tot és solament el cos, l'aparença, condueix a la persona a situacions de buidor espiritual que genera malestar interior. Segons un gran pensador danès Kierkegaard diu: "L'esperit és el que dóna seriositat a l'existència humana". També Thomas Merton diu: "El nostre veritable camí en la vida és interior".
Extret d'un programa radiofònic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada