Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 18 de desembre del 2012

DIA INTERNACIONAL DELS MIGRANTS

Avui dia 18 és una dada més del nostre calendari, MIGRANTS, és el nom que donem a les persones que arriben i als que marxen, és el desplaçament d'un país a un altre per raons econòmiques, polítiques, culturals...

Hi ha molts animals migradors, com per exemple les orenetes, però elles a la propera primavera emprenen el seu retorn. Molts humans no tenen aquesta sort, han d'arrelar en un país diferent, amb problemes d'adaptació per les llengües, cultures...
 
Aquí a casa nostra hem estat sempre terra d'acollida, moltes famílies  arribades de terres enllà, avui la seva descendència ja es considera casa seva, ja que aquí els seus pares van escollir el seu futur.  Els joves que avui han de marxar per problemes de manca de feina en no poder treballar, TORNARAN?
 
Al llarg de la història sempre hi ha hagut moviments migratoris, és per això que avui les races i cultures han de conviure agermanats en qualsevol part del món, i no deixa de ser una riquesa veure pels carrers pells blanques, brunes, negres, vestimentes ben diferents, que no haurien de ser motiu de crítiques com alguns fan, quan nosaltres no som ni millors ni pitjors, ni les nostres modes són les perfectes.
 
Hem d'aprendre a conviure tots junts, ja que aquest és el futur del món.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada