Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 8 de desembre del 2012

TEMES DE NADAL  (6)   UN ALTRE NADAL

Les mil cares de la TV fa dies que ens anuncien que arriba Nadal, ple de regals i ens convida a consumir compulsivament. El Nadal de debò és més discret, passa desapercebut, molta gent l'ignora, quanta gent no obrirà cap obsequi?, qui pensa en els que busquen feina?, en els que pateixen FAM?, en els que no poden pagar el lloguer?.
 
El Nadal que celebrem ve del neixament d'un infant que va venir al món entre  els més pobres, en la misèria d'una cova deshabitada, en l'anonimat dels sense sostre, va escollir en primer lloc portar la bona nova a uns pastors i a gent senzilla. Ell volia un regne de pau, sense injustícies, un regne d'igualtat per a tots.
 
El Nadal de veritat és però, encara, en el cor de moltes persones que fan possible petits detalls com el que ens va explicar el Cesc, un jove de dinou anys estudiant, i que havia sentit parlar dels Amics de la Gent Gran i va sentir la preocupació d'ajudar a algun avi.
 
Feia unes quantes setmanes que acompanyava a l'avi Miquel i, essent molt a prop el Nadal, el va convidar a dinar a casa seva. Això es va anar repetint de manera que aquest avi és el convidat d'honor en totes les festes familiars.
 
Aquest hauria de ser el sentit del Nadal, petits detalls de solidaritat, en aquest cas: compartir una llar, una taula, un caliu d'amor i amistat. És un convit gratuït a sortir de la nostra cuirassa i descobrir un nou risc de vida, compartir un mos de pa, unes paraules acollidores i encoratjar-nos a anar pujant graons pel bell mig del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada