Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 6 de juliol del 2014

JA ESTEM A L'ESTIU

Tot i que el temps no ens hi acompanya massa, podem dir que estem a l'estiu. Aquests primers dies de juliol hi ha un munt de coses que us vull comentar, poc a poc us aniré passant informació de temes que m'han arribat per mitjà del meu correu personal, però avui en especial us vull parlar de dues activitats que per per poc que pugui no em deixo perdre, una, és el concert que cada any per la festa major de Vic ens acostuma a fer la Principal de la Bisbal, i l'altre les havaneres de Calella de Palafrugell.
 
Abans però, us recomano llegir el tema que vaig escriure l'any passat en aquesta mateixa data, el trobareu en l'etiqueta de la meva AUTO BIOGRAFIA i amb el nom de: "NOSTÀLGIA D'UN TEMPS NO MASSA LLUNYÀ", entendreu millor el perquè d'aquest d'avui.
 
Ahir asseguda a la plaça de Vic escoltant el concert, notava una cadira buida, com deia l'any passat, una companya ja no hi és, però és que l'altre tampoc, està en una residència, quan demà l'aniré a veure, no li puc explicar com ha anat la festa major de Vic, ella és possible que passi de tot, viu en un temps trist i d'acceptació, hem d'acceptar que ens fem grans, però encara podia gaudir uns anys més dels petits plaers de la vida.
 
No sé que em passa aquesta diada, quan al vespre per TV3 escoltava les havaneres, em va tornar aquella nostàlgia de l'any passat. Em venia al cap la meva companya reclosa en aquella residència, immòbil amb la seva cadira de rodes, en aquell aparador d'avis tots col·locats en bateria, mirant-se els ulls els uns als altres i entre ells poques converses enriquidores, Jo, molt tristament en diria el corredor de la mort.
 
Espero l'any vinent poder escriure de nou i no posar més faltes d'assistència i donaré gràcies a Déu de poder-ho fer, serà  senyal que jo encara estic mig en forma.
 
BON ESTIU A TOTS
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada