- La perfecció és una neurosis. Quan volem fer-ho tot molt bé i controlar-ho tot, és una neura. En canvi si ens donem permís per ser normals i deixar que hi fiquem la pota, som humans.
- En néixer hem rebut moltíssimes capacitats i diuen que la majoria de la gent es mor havent-ne fet servir només el 10%. Persones per ex. com Einstein i grans investigadors en van desenvolupar només el 16%, és una pena, així resulta que la majoria marxem gairebé amb el precinte encara posat.
- El drama de la nostra vida és que intentem tenir moltes coses, anem augmentant les nostres necessitats i al final es converteixen en desitjos. Aquests són com un pou sense fons, que mai acabarem d'omplir.
- Hauríem de tenir la ment ben oberta. Diuen que una persona normal en un dia pot tenir aproximadament 60.000 pensaments. El 10% solen ser positius i el 90% repetitius, aburrits o culpant als altres. Els pensaments negatius ens treuen frescura i vitalitat, vivim preocupats. Hem de viure amb la ment sana i gaudir del moment.
- Cada dia ens regalen una pàgina en blanc, procurem anotar-hi moments importants que hem viscut, pot ser interessant. Recordem dues coses positives d'alguna persona que hem parlat. Dos moments que ens hem deixat estimar. I si has tingut algun moment personal de silenci, sinó és així el pots trobar?
Dades personals
- Recull de reflexions
- Vic, Osona
- Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.
diumenge, 11 de març del 2012
ALGUNES REFLEXIONS PERSONALS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada