Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 21 de març del 2012

AVUI  DIA  DEDICAT A  LA  SÍNDROME  DE  DWON

Després de sentir una entrevista als Matins de TV3 a un jove amb aquesta discapacitat, m'ha semblat oportú escriure aquesta historieta molt tendra, "els que ells són", unes persones com tots nosaltres i amb una gran capacitat d'estimar i d'innocència, sense aquella malícia que caracteritza a masses humans. 

Fa uns anys en les olimpíades de persones amb discapacitat a Seattle, un grup d'atletes es van posar a punt per a la sortida d'una cursa.  Quan va sonar la senyal, tots volien ser el primer en arribar a la meta. Un d'ells a la sortida va ensopegar, va caure i va esclafir a plorar.

La resta d'atletes, en veure el que passava van interrompre la cursa i van córrer al seu costat. Un d'ells amb síndrome de Dwon es va agenollar, el va ajudar i li va dir: "No et preocupis".

Tots els atletes junts es van agafar de les mans i van córrer fins a la meta.

L'estadi sencer es va posar dret, la gent emocionada van fer un aplaudiment que va durar molta estona. Quina lliçó de bondat i generositat. Qui ho faria això?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada