Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 14 de març del 2012

1r  TEMA PEL DIA DEL PARE, estem a les portes de St. Josep

L'Albert es va despertar el dia de Reis molt content, esperava molts regals, tenia 6 anys.

Aquell matí va observar que no hi havia cap regal a casa seva. El seu pare era a l'atur, amb els ulls plens de llàgrimes mirava atentament al seu fill i amb el cor ple de dolor li va dir:

Albert fill meu, vine aquí. - El nen - "Els Reis s'han oblidat de mi" i també de tu pare. Els altres nens bé que en tindran de regals, perquè nosaltres no?

El pare el va abraçar fortament i els dos van esclafir a plorar.- El pare li diu: el meu millor regal és tenir-te entre els meus braços. Avui et portaré a fer una de les millors aventures de la teva vida.

Van anar a un parc i els dos van jugar tot el dia. Ja de tornada el nen va escriure una carta als Reis:  Estimats Reis, vull agrair-vos el regal que m'heu donat. Desitjo que molts dies pugui jugar amb el meu pare i veure que s'oblida dels problemes quan està amb mi, passant la tarda com avui he descobert que no és amb joguines que podem ser feliços i se'n va anar a dormir.

Quan el pare va entrar a dir bona nit, el nen ja dormia i va veure aquella carta. a partir d'aquell dia es va proposar estar més amb el nen, dedicar-li més temps.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada