Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 5 de març del 2012

PETITS TEMES

El temps és:  massa ràpid per els que temen
                    massa lent per els que esperen
                    massa llarg per els que pateixen
                    massa curt per els que gaudeixen
però... per aquells que estimen, el temps és eternitat.

**********************************************************************************************************

Missatge de "satanàs als homes":  Que els homes es comportin més humanament, que no em facin la competència, que mesurin més les coses, que siguin més homes, menys dimonis. Si continuen així, els hauré de denunciar i posar a l'atur els meus dimonis temptadors.

***********************************************************************************************************

S'acostava l'època de les pluges monsòniques i un home vell indi, feia forats al terra del seu jardí.  - Què fas?   Li preguntà un veí - Planto anacards, respongué ell  -  És que esperes arribar a menjar-ne tu d'aquest arbre? - No, no viure pas tant, però d'altres els podran menjar.  Tota la meva vida n'he menjar i eren plantats per altres persones i he decidit mostrar el meu agraïment, així d'altres en podran menjar.

**************************************************************************************************************

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada