Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 22 de juliol del 2013

MÉS PETITS TEMES

ELS VIDRES DE LA FINESTRA

Un matrimoni se'n va anar a viure en un barri molt tranquil. El primer dia que passaven a casa, mentre prenien el cafè, la dona mirant per la finestra va veure a la veïna que estenia llençols i comentà al seu marit: quin llençols més bruts que està estenent. El marit la guaità amb silenci.

Pocs dies després, de bell nou la dona repetia el mateix discurs. Passat un temps la dona se sorprengué en veure que els llençols eren nets i blancs.

El marit amb tota la calma li diu: Ahir em vaig aixecar d'hora i vaig netejar els vidres de la finestra. No eren els llençols, sinó els vidres.

Quantes vegades abans de parlar...

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

RECONÈIXER ELS NOSTRES DEFECTES

Un home que tenia un greu problema de miopia, va oblidar les ulleres a casa a l'hora d'anar a visitar un museu. Ell que es considerava un expert en avaluà diferents obres d'art, amb aires de superioritat es posà a criticar un quadre.

El marc és totalment inadequat, l'home va vestit d'una manera molt ordinària, vulgar, és una falta de respecte... seguia parlant fins que la seva esposa arribà a ell i apartant-lo discretament li digué en veu baixa: Estimat, estàs mirant un mirall, aquest ets tu.

Quantes vegades ens costa reconèixer els nostres propis defectes? Ens hem de mirar més sovint al mirall i procurar corregir el que calgui, deixar de banda l'orgull i amb més humiliat podrem veure els nostres defectes.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada