Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 26 de juny del 2013

LA VIDA ÉS LA VIDA
Recorda a somriure fins i tot sense motiu, perquè la VIDA ÉS BONICA.

Fa pocs dies vaig conèixer l'AMIN SHEIKH, un jove INDI de Bombay que ens va presentar el seu llibre "LA VIDA ÉS LA VIDA,  SÓC QUI SÓC GRÀCIES A TU". És un noi feliç, ell ens va dir aquesta frase "LA VIDA ÉS BONICA" i dedica aquest llibre a tots els nens del món que malviuen pels carrers, perquè així va ser la seva infantesa.
 
No sé si aquest llibre es troba en llibreries, no és una gran obra literària, però de veritat enganxa, vius minut a minut la seva vida, és com si ell en persona t'ho anés explicant, us en faré un petit resum:
 
Amb molts de problemes familiars, econòmics... als cinc anys va marxar de casa i fins als 8 vuit va malviure pels carrers, estacions, sota ponts de Bombay, va  pidolar, va robar, va estar violat, carregava maletes, venia diaris...però va sobreviure. Als vuit anys una monja d'un centre d'acollida que recorria aquests llocs recuperant infants del carrer, sense sostre, el va ingressar a ell i una germana amb dos anys menys, en un centre de nom "SNEHASADAN".
 
Allà va anar creixent amb moltes anècdotes per llegir, gent meravellosa, uns pares per a ell i la seva germana, fins que un gran senyor benefactor del centre se'l va emportar a treballar amb ell, allà es va formar la gran persona que és avui i de com ha passat de ser nen del carrer a tenir un treball estable, un somni: "una empresa de Taxis", la seva germana ja és infermera i ha pogut ajudar a la seva mare i bla bla bla.
 
Aquest llibre traduït a l'anglés, el francès i l'espanyol amb ell recorrent món, és com vol portar a terme un més dels seus somnis, obrir una cafeteria-biblioteca a Bombay amb el nom de "BOMBAY TO BARCELONA", allà pensa poder ajudar a nens que com ell, tenen una infantesa molt trista.
 
Us recomano entrar al seu bloc i el podreu conèixer millor:  aminbombay.blogspot.com  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada