Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 16 de març del 2013

RESUM DE PENSAMENTS (5)

  • Les paraules que surten de la boca arriben a les orelles, però les paraules que surten del cor, arriben al cor.
  • El que pensis de tu mateix, és molt més important del què en puguin arribar a pensar els demès.
  • Hauríem de portar un registre de les tonteries que fem i criticar-nos nosaltres mateixos, abans de fer-ho dels altres.
  • L'ahir és un somni, el demà una visió, però l'avui ben viscut, fa de cada ahir un somni de felicitat i de cada demà una visió d'esperança.
  • No paguem amb la mateixa moneda als nostres enemics, perquè si ho fem, ens farem més mal del que els puguem fer a ells.
  • He vist a un pobre demanant almoina i he vist a un ric desitjar més diners, el pobre no és qui no té i demana, sinó el ric que sempre vol més i més.
  • Tinc una pedra a les mans, cada nit la deixo caure al pou del son i la'n trec l'endemà, xopa de vida.
  • Els vertaders amics venen a compartir la nostra joia quan els hi demanem i les nostres penes sense ser cridats.
  • La naturalesa fa que els homes convisquem els uns amb els altres tot i les diferències de cultures, però l'educació fa que siguem diferents i ens allunyem.
  • El teu Crist és jueu, el teu cotxe japonès, la teva pizza italiana, el teu cafè brasiler, les teves vacances ???, les teves xifres àrabs, les teves lletres llatines... i goses dir que el teu veí és estranger?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada