Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 19 d’abril del 2014

REFLEXIONS:  ESTEM A SETMANA SANTA

La riquesa es fa envejar, el poder es fa témer, la saviesa es fa escoltar i la bellesa es fa admirar, només la bondat es fa estimar. JOSEP M. VIDAL, era el rector de la parròquia del PI de Barcelona, va morir el 22 d'abril del 2003, dimarts farà 11 anys, en el seu enterrament hi havia bisbes, capellans, polítics, representants de sindicats, immigrants de tots colors i religions, gais, lesbianes, captaires...
 
Què havia fet aquest capellà?  Senzillament ESTIMAR, va passar pel món escampant bondat, acollia a tothom, per a tots tenia una paraula amable, des del més senzill captaire, per a tots tenia sempre les portes obertes. El 2001 va obrir les portes de l'església a més de 300 immigrants il·legals.
 
Ell ho tenia molt clar "La llei de l'evangeli està per sobre de la llei d'estrangeria". A aquells que de vegades li recomanaven que fos prudent, els responia: a veure si encara ens prohibiran ESTIMAR.
 
=============================================================================
 
Al néixer ens regalen molta capacitat d'estimar i diuen que la majoria de la gent quan mor sols n'ha fet servir un 10%, és una pena que sovint la gent morim amb el precinte encara per obrir.
 
=============================================================================
 
  •  Les persones som allò que fem cada dia, de manera que no és el tracte, sinó l'hàbit
  •  De l'abundància del cor en parla la boca, si el cor vessa,  parlen els ulls.
  •  Les persones valem pel que som, no pel que fem o el que tenim.
  •  Anem posant anys a la vida, però cal posar vida als anys.
  • Qui té un bon cor, escriu tot l'odi sobre el gel i espera que surti el sol.
========================================================================
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada