Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 26 d’agost del 2014

PETITS TEMES

Quan no estem prou bé cerquem tota mena d'anàlisis i ens oblidem que el cos té un cap que el governa i el cap quan li manquen punts de referència les emocions el destrossen i el tornen inestable, llavors comencem a pensa el pitjor.
Potser el metge el primer que ens hauria de demanar fora: Perquè fa uns ulls tan tristos? Quin pes li oprimeix el cor? Quan fa que no va a respirar aire sa i contemplar el cel, el mar, les muntanyes, el cant dels ocells?  Ha sentit alguna vegada gratitud pel fet de ser en aquest món i formar part d'aquesta gran aventura que és la vida?
 
==============================================================================
 
Estem pujant una mainada per ser els amos del món, des del seu naixement els hem posat una catifa, viuen envoltats de cotó fluix, no els pot mancar res, no fos cas que tinguéssim un trauma. L'ordinador, el mòbil, el tennis, la dansa... Totes les hores ocupades, així seran ésser humans complerts i capaços de triomfar.
Però poc en ocupar la seva vida interior, és així com els adults formem els menuts, fan anar l'ordinador com nosaltres jugàvem a la cuit. El veritable èxit de la vida no consisteix en saber gran quantitat de conceptes, sinó en assumir grans veritats fonamentals.
Qui sóc?   Quin sentit té la vida?   Què vol dir estimar?   Què és l'educació?
Per a tot això l'ordinador no té respostes.
 
==============================================================================
 
El cor és com la terra, meitat llum i meitat ombra. Sovint el mal triomfa sobre el bé, el mal és fàcil, vulgar, espontani, no requereix esforç, és com una drecera. El bé és un camí aspre, solitari, difícil, amb caigudes.
No és que hi hagi persones bones o dolentes, és que hi ha persones conscients, que prenen aquesta decisió, recórrer aquest camí, que no són conformistes, els prejudicis els fan créixer amb força.
No serem bons seguin la moda que dicten, la bonda és un camí que coneix la discreció, perquè la bondat és amor.
 
=============================================================================

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada