Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 6 de febrer del 2015

SEGON DIUMENGE DE FEBRER   CAMPANYA CONTRA LA FAM

Aquí parlem cada dia més de mainada amb problemes alimentaris, però NO  de morir de FAM com és en moltes parts del món. Aquest és un tema que sempre m'ha preocupat i pel que he treballat i m'agrada fer-ne participar a la gent. Per això cada any en l'etiqueta INJUSTÍCIES aquest mes de febrer, procuro dedicar-hi un tema.  
 
QUÈ VOL DIR FAM:
 
FAM vol dir misèria, malalties, ignorància, pobresa, limitacions...
 
FAM vol dir manca d'aigua, de sanitat, d'habitatge, d'escoles, d'hospitals...
 
FAM vol dir manca de treball, de cultura, de llibertat, de justícia...
 
FAM vol dir manca d'alegria, d'esperança, manca de Drets Humans.
 
PERÒ PER SOBRE DE TOT AIXÒ  F A M    vol dir...  manca d'amor
 
Imaginem un nen plorant que diu  MARE TINC GANA, i el plat està buit.
 
POEMA:  EL COR D'UNA MARE

Sota la mirada dels estels, contemplo la nit serena, remors llunyanes, confoses com el meu pensament. El meu cor està trist com la foscor...

Sento el respir dels meus fills dins la cabana, els ha costat dormir, tenien gana!
Quan els estels fugiran tornarà de nou el dia. I els ulls dels meus infants, despertaran i em diran: Tenim gana!

Suplicaré a l'aire i a la terra. Però el meu gemec s'esvairà, i només la mirada al cel, compadirà el meu cor de mare.

POEMA AFRICÀ 
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada