Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 15 de setembre del 2017

PARLEM DE DIMONIS?

Diuen que una vegada es van reunir uns quants dimonis amb l'objectiu de jugar una mala passada als humans. En un debat van decidir prendre'ns la felicitat. Ja sabeu que els dimonis són àngels ressentits i això és molt perillós.

En el conte original la volien amagar en un lloc on els humans no la poguessin trobar, però on? Allà va començar el debat, on podien trobar l'amagatall.

Ara deixant el conte, com exemple ens endinsarem en els dimonis que aquest mes d'agost han fet de les seves. Jo imagino que es deurien trobar unes quantes vegades, que un mal dirigent, ajudat d'un grup d'assessors van marcar el camí a uns joves dimoniets inexperts i febles i els van convèncer que per aconseguir la seva pròpia felicitat el que havien de fer (és el què van fer).

Van trobar l'amagatall, una casa deshabitada, unes lliçons i a treballar. El que no imaginaven era que la mà d'un "Àngel bo" enemic seu, els faria una mala passada i en un tres i no res, tot se'n va anar en orris.

Ells mal alliçonats es van revelar, era tant l'odi que'ls havien inculcat que ja sabem el que va passar. De tot això en diem TERRORISME - VIOLÈNCIA.

Però hi ha moltes variants de Terrorisme i Violència i el diumenge la gent va sortir al carrer manifestant la seva tristor per les víctimes, però també en contra del gran negoci de l'estat Espanyol i la Monarquia en la fabricació d'armament. Això és el que la gent xiulava (no l'independentisme com volen fer creure), sinó a tantes i tantes guerres que fins i tot el Sant Pare n'ha fet crítica.

Diners guanyats amb sang humana, això no és Terrorisme i Violència? Aquests no són dimonis que tenen els seus amagatalls milionaris en les seves fàbriques d'armament? Espanya ha fabricat milions de mines d'aquelles que es colguen al terra i produeixen morts i mutilats.

També hi ha molta violència VERBAL, una fàbrica de mentides per tapar el que convé.

QUANTS DIMONIS SENSE BANYES i que no són perseguits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada