Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 1 de maig del 2012

DIA DEL TREBALL   L'OFICI D'ESTIMAR

On s'aprèn?   També nota la crisi?

No, al contrari, pots trobar molts llocs de treball. A la família, amb la parella, els fills, amb els amics, fins amb un desconegut a qui pots ajudar. Quin ofici més bonic i no hi ha diners de per mig. Avui rellegint coses del meu arxiu, he trobat uns recordatoris de persones que van viure i morir estimant i ens ho recorden en el seu comiat.

  •  He viscut per estimar.
  • Quan sigui mort, guarda per mi una paraula en el teu silenci, oh món! He estimat.
  • Tota la vida estimant i si mesuro la balança encara tinc la recança de si he obrat amb correcció. He estimat prou? O he estimat massa?  L'únic que sé segur és que moriré estimant.
Procurem en el silenci estar atents a la vida, aquesta, ens va portant a cada moment una pregunta o una resposta, la vida és com una despesa de manteniment.

Reflexió: La vida comença amb un somriure, segueix amb un petó i acaba amb una llàgrima.
Quan naixem estem plorant i tothom al nostre entorn està rient. Procurem viure de tal manera que quan morim, siguem nosaltres qui riem, mentre els altres ploren. Perquè al final de la vida ens examinaran d'amor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada