Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 6 de maig del 2012

UNA SOCIETAT AMB VALORS, ÉS UNA SOCIETAT AMB FUTUR

Només canviant els cors, canviaríem el món. Si no ens agrada viure en una societat anònima, procurem conèixer els veïns i escoltar-los, fer costat al que queda sol, escoltar a qui no té interlocutor. Fem servir aquests materials:

UN LLAPIS O UN BOLÍGRAF que dibuixi rialles, que sigui capaç d'omplir fulls amb paraules plenes d'alè, d'esperança, d'alegria i amor.

UNA GOMA que esborri rancors i llàgrimes, tot allò que ens impedeix ser feliços, donar a tothom una segona oportunitat. Esborrar, vol dir perdonar.

UNA MAQUINETA per poder fer punta de nou a tot allò que s'ha desgastat, ajudar a sortir de la rutina, ajudar a despertar somriures, que rebroti de nou l'ànim.

UNA GRAPADORA O UNS CLIPS per ajuntar companys, amics, familiars, no permetre que s'allunyin, ordenar els pensaments, les actituds, no llençar-ho a la paperera.

UNA AGENDA que ens permeti recordar dades assenyalades, que amb unes paraules amables puguem ajudar a l'auto estima de les persones.

UN REGLE que ens ajudi a mesurar les coses, de vegades pocs centímetres de detalls poder ser més importants que uns metres de grandeses.

UNA GRAVADORA que puguem gravar a la memòria tot el bé que podem escoltar o veure, de ben segur un dia també ho posarem en pràctica.

PROCUREM SER: Una clau que obri cors, una agulla per curar ferides, un gra d'arròs que acabi amb la FAM, un foc per escalfar qui té fred, uns llapis de colors que no hi falti el verd de l'esperança i sobre tot:

UNA BUTXACA FORADADA PER POSAR-HI LES PENES<.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada