Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 1 de juliol del 2012

20 ANYS DE LES OLIMPÍADES

Del 26 al 30 de juliol de 1992, VIC va ser seu Olimpica d'Hoquei sobre patins, un esdeveniment únic, que de ben segur no veurem repetit mai més.

Amb motiu de la festa major d'enguany, en el mitjà informatiu INFO taronja que hem trobat a les bústies en fa un resum, amb fotografiess dels voluntaris olímpics, en una, hi ha la meva filla i m'ha fet molta il·lusió, ja que guardo com una relíquia tot l'equipament, samarreta, xandall... un dia les meves nétes (les seves filles) en tindran un record.

I, és que aquells dies Vic va ser una gran festa, potser per a molts no va significar gran cosa, però per a mi, el CLUB PATÍ VIC era la meva segona casa, allà el novembre de 1983, jo com a Delegada, juntament amb l'Imma Ponsa com entrenadora vàrem començar a donar vida a un esport que durant anys havia quedat oblidat "EL PATINATGE", avui encara molt viu.

Anys enrere, l'any ???, la vigatana "Eugènia Porta" va ser subcampiona a un sol punt de la primera en els campionats d'Espanya celebrats a Barcelona. En aquella ocasió van actuar fora concurs la parella infantil també vigatana "Roser Fuster i Josep Cassany", que varen obtenir molts aplaudiments i simpatia dels assistents. Per això vaig lluitar molts anys perquè el patinatge tornes a reviure a VIC i ho vaig aconseguir, gràcies al llavors President senyor Estrada.

En tinc un molt bonic record i desitjo molts anys de vida al CLUB PATÍ VIC. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada