Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimarts, 25 de setembre del 2012

EL VISITANT

Com bé diu el nom del meu bloc "recull de reflexions", és que la vida si escoltem el silenci i parem a pensar, és una constant reflexió en tots els aspectes. Avui us recomano un petit llibret "EL VISITANT", representat en teatre en moltes ocasions. Es va estrenar el 1996 al  Poliorama de Barcelona en una producció del centre dramàtic de la Generalitat i amb un repartiment de luxe, un dels dos protagonistes va ser el Pere Arquillué.
 
Tot transcorre en el despatx del savi doctor FREUD a Viena amb la visita d'un desconegut.
L'autor ERIC EMMANUEL SCHMITT, llibre editat per "LLIBRES DE L'ÍNDEX", en el seu pròleg ens diu:
 
Un dia al mirar el tele notícies se'm va acudir: "Els tele notícies deuen deprimir a Déu" i tot seguit vaig pensar; "Però quan Déu pateix, amb qui pot parlar? A qui pot consultar? I se'm va imposar l'imatge evident, fulgurant de Déu ajagut al divan del doctor Freud.
 
Durant les setmanes següents l'idea va covar en mi: Déu i Freud, heus aquí dos personatges tan diferents, contradictoris que tenien segurament mil coses a dir-se... sobretot perquè cap dels dos no creia en l'altre.
 
Us el recomano, si és que encara es pot trobar, és una constant reflexió, per mi molt interessant. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada