Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 15 de setembre del 2012

RESUM DE PENSAMENTS    (1)
  1. Els bons pensaments són per al cor com l'aigua en les plantes.
  2. T'he mirat de lluny i he vist un estrany, m'he apropat i he descobert una persona, t'he donat la mà i he trobat un amic.   
  3. Benaventurats els que saben on posen els peus, evitaran moltes relliscades.
  4. Quan un peix comença el seu viatge per descobrir el seu propi món, l'últim que descobreix és L'AIGUA. Així mateix ens passa a les persones només ens adonem i valorem L'AIRE que respirem quan ens ofeguem o estem a punt d'asfixiar-nos, per això el contaminem. 
  5. Entre nosaltres, la nostra ànima i el nostre cos, hi ha un munt de finestretes a través de les quals, si estan obertes passen les emocions. Si estan tancades sols filtren, només l'amor les pot obrir de bat a bat totes a l'hora com una ràfaga de vent.
  6. Quan Cristòfol Colom va arribar a aquelles terres americanes, es va trobar amb uns poblats que anomenaven al CAUTXO arbre que plora i a la terra MARE. Van voler-los civilitzar i el millor ensenyament que els van transmetre va ser que L'AMBICIÓ ho pot tot, per això els van espoliar de totes les seves riqueses. Encara avui els seus cors, els seus arbres i les seves terres si que ploren, però llàgrimes d'injustícia.
  7. Vaig demanar força i em van donar problemes per resoldre. Vaig demanar prosperitat i em van donar intel·ligència per treballar. Vaig demanar coratge i em van donar perills per superar. Vaig demanar amor i em van donar persones per ajudar. Vaig demanar favors i em van donar oportunitats.
        No em van donar res del que demanava, però vaig rebre tot el que necessitava. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada