Fa uns dies amb l'anunciat "Escrius cartes" parlàvem del gran avantatge d'expressar el que sents, el que t'amoïna o els sentiments, mitjançant escrits, sovint més fàcil que de paraula, ahir vaig tenir la sort de llegir la resposta d'una mare al la seva filla.
Hi és que encara que ja estigui jubilada, tinc la sort de tenir a prop mainada escolar que cada any els reparteixo escrits com els que heu pogut llegir del dia de la mare.
Sempre els recomano com diu el paper, llegir-ho i comentar-ho i com no, acabar amb petons i abraçades.
Sempre els recomano com diu el paper, llegir-ho i comentar-ho i com no, acabar amb petons i abraçades.
Una nena d'onze anys em va ensenyar un escrit de resposta que la seva mare li havia donat una vegada llegit i comentat el "segon tema" i en veritat em va confirmar la gran necessitat de dir coses per escrit que generalment no diem de paraula.
Quin escrit més tendre, més sincer, quina manera d'expressar a la seva filla el que l'estimava. M'hauria agradat per un forat veure com "mare i filla" deurien d'acabar en una forta abraçada.
Amb un detall així pot començar l'estimació a trobar motius per sortir de la cuirassa que de vegades la tenim massa ben tancada, tots, grans i petits, parelles... tenim els sentiments molt amagats, ens costa exterioritzar-los i són tant necessaris. He pensat... ha quantes famílies els aniria bé fer un exercici així.
Gràcies mare de l'Aina, només amb el teu escrit he sentit que ha valgut la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada