Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 30 de març del 2015

RESUM D'UN POWER QUE ACABO DE REBRE

Un periodista arriba al cel i fa una entrevista als àngels, que per cert n'hi havia molts i ben enfeinats, cada dia reben moltes peticions,  repartits en diferents departaments:

1ª secció: RECEPCIÓ, allà hi entren totes les peticions que la gent fa, demanant ajuda, favors a Déu, en fan una primera selecció.

2º secció EMPAQUETAT, enviament de favors, després d'un llarg procés.

3ª secció ACÚS DE REBUT, només un àngel assegut, poca feina, molt trist.

Jo que li demano, com és això, què passa?

L'àngel respon: La gent rep els favors, però pocs ens envien l'acús de rebut.

I com s'ha de fer per enviar-ho, a quina adreça, ja que els favors es demanen de pensament.

L'àngel angoixat respon: senzillament dient GRÀCIES.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada