Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 30 d’octubre del 2015

L'ÚLTIMA ABRAÇADA

Un taxista rep una trucada per anar a recollir algú.

Surt una iaia amb un carret de rodes amb una maleta i una bossa, li dóna un paperet amb una adreça, però li demana que no hi vagi directament, abans li agradaria fer una volta per la ciutat, ja que serà la darrera vegada que podrà reviure els seus records, ja no té ningú més, el seu marit va morir i a ella no li queda gaire temps de vida.
 
El taxista baixa el taquímetre i decideix fer una volta. La iaia amb llàgrimes als ulls va fent comentaris dels llocs on passen. En aquest parc vaig conèixer el meu marit i ens vam enamorar, en aquest edifici vaig treballar molts anys, i així...
 
Per fi la iaia diu al taxista que ja n'hi ha prou. Arriben davant una residència, truca a la porta i surten dues infermeres amb una cadira de rodes, l'estaven esperant.
 
La iaia obre el moneder i demana al taxista que li deu. El taxista li diu que res, que és un regal i li fa una forta abraçada, potser la darrera.
 
S'acomiaden els dos amb llàgrimes als ulls. El taxista es pegunta: Si en lloc d'haver-me trobat a mi, hagués trobat un taxista malhumorat o poca solta, quin darrer record per aquesta iaia.
 
ES VA SENTIR TRIST I FELIÇ ALHORA.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada