Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 30 de gener del 2016

30 de gener, dia per la PAU i contra la VIOLÈNCIA

En l'etiqueta Pau i Violència amb la mateixa data d'avui d'altres anys, podeu trobar algun tema més que parla de la vida de MAHATMA GANDHI, gran persona que va treballar per la Pau i contra la violència, i que avui fa 48 anys que va morir assassinat.
 
Avui llegia en un escrit d'AJUDA EN ACCIÓ que la FAM del món també és violència, perquè de la FAM en depèn la vida de moltes persones. Per exemple tots els refugiats que entren cada dia a Europa fugint de les guerres.
 
Recordo les imatges d'aquesta setmana a TV3 amb l'arribada d'aquelles barcasses plenes de "persones", que s'ho juguen tot, molts d'ells la vida i la dels seus fills fugint del seu país perquè els poderosos del món no saben com fer-ho per acabar amb aquesta desgràcia.
 
Recordo les paraules d'aquell fotògraf que va dir que aquelles imatges d'aquí uns anys ensenyarien al món que en ple segle que sembla que tot està a les mans dels homes, no som capaços d'aturar les guerres (fins i tot moltes són provocades) i deixem que la gent hagi de marxar de casa jugant-se la vida.
 
I per més, nosaltres els privilegiats "Europeus" no som capaços de donar acollida, els hem de veure com ramats de bestiar per les carreteres en busca de qui els vol acollir.
 
TOT AIXÒ NO ÉS VIOLÈNCIA ?        COM SOM ELS HUMANS...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada