Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

diumenge, 4 de setembre del 2016

FEM BALANÇ DE LES VACANCES

Setembre, massa calor, rius, camps, gespa, tot molt ressec, en general per la gent un estiu BO, amb sol, poques molèsties per pluges, però per la natura... Tornem doncs a la rutina del curs escolar, de treball, d'activitats de la gent gran, d'esports... Aquelles vacances tant esperades s'han acabat, fem-ne un repàs:

Ens hem relacionat més amb els fills, néts, germans, pares, amics?

Hem dedicat temps al descans, llegir, pensar, tenir un temps mort per la TV, el mòbil, l'ordinador, els videojocs?...

Hem fet noves amistats, hem descobert les meravelles de la naturalesa?

Ens hem dedicat més a la nostra persona, fora el bullit de la gent, de la feina, hem pensat en els nous projectes, segurament en els problemes?

Hem combinat el mar i la muntanya o el silenci de casa si no hem anat de vacances, amb alguns moments de reflexió, de solidaritat amb qui també aquest estiu s'ho ha passat malament, o només hem pensat en el nostre benestar?

A la maleta hi vas ficar un record d'agraïment a Déu? Oh bé arribat al lloc ens vam oblidar de treure'l i no vam tenir temps per donar-li gràcies?

Ell no tanca per les nostres vacances. De ben segur en algun moment ens ha donat un cop de mà a la carretera, a l'avió, amb la mainada... Tant se val en això no hi parem atenció.

PENSEM-HI  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada