Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dilluns, 29 d’agost del 2016

RESUM FINAL DELS NENS DEL MÓN PER REFLEXIONAR-HI ELS ADULTS

Amb aquestes històries molt INDIVIDUALS, hem conegut algunes de les INJUSTÍCIES que pateixen milions de nens i nenes. Molts d'ells no saben què és jugar, anar a escola, en una paraula: descobrir la bellesa de la vida amb ulls d'infant.

Gairebé totes aquestes injustícies les podríem qualificar d'ESCLAVITUD: "la circumcisió femenina", "els casaments i prostitució infantil", "els nens soldat"... Hi podríem afeixi els maltractaments, els treballs en condicions perilloses, com "fabricant petards, llumins, totxanes per a la construcció" i "quants nens i nenes han de viure en abocadors d'escombraries recollint deixalles per llavors vendre".

Tot això amb l'agravant de la desnutrició i la FAM, el que fa que només sobre visquin. En el nostre mal anomenat "primer món" van sobrats de pes, el que llavors porta a l'anorèxia...
Alguns dels nostres infants i joves també són esclaus, però esclaus de les noves tecnologies, del consumisme, de l'alcohol, les drogues, el tabac...

Rendim massa culte al desmesurat benestar i al diner "el vedell d'or" i ens oblidem que la terra, aquesta bola rodona hi som tots representats, entre totes les races, cultures i racons som com un supermercat d'idees, formes, costums i que tots hauríem de tenir el bàsic per viure. La nostra "mare terra" produeix per a tots, som els humans que no ho repartim bé.

LA SOLIDARITAT hauria de ser l'eix de les nostres vides per dos costats: una amb ajudes als més desvalguts i l'altre controlant el nostre dia a dia en les nostres esclavituds abans dites.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada