Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

divendres, 19 d’agost del 2016

STEVENS, va ser nen soldat a Sierra Leone Àfrica

Fins els 10 anys vivia amb la seva família a Kamabuí. Un dia els soldats van arribar al poble i van matar davant seu a tota la seva família a cops de matxet, només es va salvar ell i el seu germà Norman, van córrer i córrer a amagar-se dins la selva. Morts de caminar, no tenien menjar estaven esgotats, fins que van ser trobats per uns soldats del Front Revolucionari, els van donar una mica de menjar i un fusell "un kalasnikov" i els van obligar a anar amb ells, no podien fer res més si volien seguir vivint.

La seva història és cruel fins els 14 anys, va haver de fer coses horroroses,  sempre  amb molta por procurava protegir al seu germà, era tant petit això no els havien ensenyat els pares. Seria molt fort explicar-vos tot el que van haver de fer.

Allà arribava molt d'armament des de Rússia, avions que meitat era ajuda i l'altre meitat armes, aquests avions de retorn al seu país carreguen peix del llac Victòria, "Perca del Nilo" és el nom d'aquest peix un aliment que ha empobrit a tots els pescadors de les voreres del llac i ells el van repartint per tot Europa, també a Barcelona i a casa nostra.

Un dia, un missioner espanyol que es diu Chema "Xaverià" els va rescatar i portar en un centre de rehabilitació, allà va ser casa seva durant un temps. Els ha costat molt tenen molts traumes, han patit molt, ell somniava en ser jugador de futbol, va arribar a la selecció de Sierra Leone el seu país. prefereix lluitar amb una pilota als peus que amb el seu fusell.

Han hagut de començar una nova vida, fer coses que mai havien fet com: rentar-se, estudiar i el millor jugar a futbol, però abans oblidar tot el que han passat, només quan corre cap a la porteria de l'altre equip i veu que la pilota entra i sent un crit de GOOOOOOOOOOL, llavors si que creu que algun dia serà feliç.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada