Quantes manifestacions de l'11 de setembre, quanta gent acompanyant a polítics en els judicis i quanta gent ahir en favor dels refugiats, què ens mou als catalans? Ah!!! i sempre de caire festiu, sense violència. Fins ahir anava fent zàpping a La Sexta i ens va fer un molt bon seguiment.
Llavors la resta d'Espanya ens ignora, ens tenen gelosia, ens admiren però no poden manifestar-ho...? Jo crec que som ESPECIALS i per això no ens comprenen. Què faran ara? alguna còpia de la nostra manifestació o no faran res per por a ofendre al PP. Ahir un dels entrevistats ho va dir ben clar, la majoria de governs Europeus de dretes d'anar en favor dels refugiats perdrien vots. Això vol dir que és abans el partit que les persones.
On és la consciència de la gent? Queda amagada per un vot? És allò que diu en Trump i l'Anglada "abans els de casa". Casa d'aquí? Al néixer ens han dit on és casa teva, casa meva? Qui és l'amo del món? Ens barallen fins i tot entre famílies per un pedaç de parcel·la d'una casa, per un terme a la carretera que separa dos pobles, per uns llibres d'història d'unes guerres que han delimitat i separat els països.
Al llarg dels segles la majoria de gent ha estat nòmada, els països s'han fet grans gràcies a gent d'aquí, d'allà, si tots miréssim els nostre arbre geneològic descobriríem arrels de tants diferents llocs d'on venim. D'aborígens ens queden pocs a cada lloc, llavors que és el que ens fa barallar? El petroli, la religió, el poder del més fort?
Molt bé ho deia aquella cançó: CASA TEVA ÉS CASA MEVA si és que hi ha casa d'algú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada