30 de gener, dia per la PAU i contra la VIOLÈNCIA

En l'etiqueta Pau i Violència amb la mateixa data d'avui d'altres anys, podeu trobar algun tema més que parla de la vida de MAHATMA GANDHI, gran persona que va treballar per la Pau i contra la violència, i que avui fa 48 anys que va morir assassinat.

 

Avui llegia en un escrit d'AJUDA EN ACCIÓ que la FAM del món també és violència, perquè de la FAM en depèn la vida de moltes persones. Per exemple tots els refugiats que entren cada dia a Europa fugint de les guerres.

 

Recordo les imatges d'aquesta setmana a TV3 amb l'arribada d'aquelles barcasses plenes de "persones", que s'ho juguen tot, molts d'ells la vida i la dels seus fills fugint del seu país perquè els poderosos del món no saben com fer-ho per acabar amb aquesta desgràcia.

 

Recordo les paraules d'aquell fotògraf que va dir que aquelles imatges d'aquí uns anys ensenyarien al món que en ple segle que sembla que tot està a les mans dels homes, no som capaços d'aturar les guerres (fins i tot moltes són provocades) i deixem que la gent hagi de marxar de casa jugant-se la vida.

 

I per més, nosaltres els privilegiats "Europeus" no som capaços de donar acollida, els hem de veure com ramats de bestiar per les carreteres en busca de qui els vol acollir.

 

TOT AIXÒ NO ÉS VIOLÈNCIA ?        COM SOM ELS HUMANS...

TROBAR GUST A LA LECTURA

El primer pas a la Cultura i a l'educació és aprendre a llegir. I per agafar-hi afició són necessaris llibres infantils,  juvenils, bons mestres i bons escriptors.

Fa poca estona en l'entrevista als matins de TV3 han homenatjat a un escriptor català JORDI SIERRA I FABRA, nascut a Barcelona el 1947 i que ha obtingut un nou premi dels molts que li han estat atorgats. Té centenars de llibres, el d'avui és "APRENENT DE BRUIXOT".

 

Va començar a escriure als 8 anys, tot i que la seva mestre li va dir que mai se'n sortiria. Als 12 anys va escriure la seva primera novel·la de 500 pàgines. Jo el vaig descobrir fa una colla d'anys amb un llibre juvenil "LA MÚSICA DEL VIENTO", fins el vaig aconsellar a algunes escoles per a la llista de llibres recomanats.

 

És una història en part real i en part novel·la d'uns nens que fabriquen catifes a l'Índia. Tal com ha explicat en els seus llibres sempre busca destacar vivències, sentiments, humanitat. Els seus llibres tenen molt bona acollida, n'ha venut milions.

 

Comparteixo molt amb el seu pensar i actuar, ha dit una frase que sovint jo faig servir: TOTS VENIM AL MÓN AMB UNS DONS I ENS CAL DESENVOLUPAR-LOS". Creu que l'escriure el fa feliç a ell i ajuda als joves a descobrir el gust per la lectura. (la mateixa frase la va dir PAU CASALS en el seu testament pòstum).

 

ELS LLIBRES SÓN COM LES ABELLES, PORTEN EL POL·LEN D'UNA INTEL·LIGÈNCIA A L'ALTRE.

 

UNA CASA SENSE LLIBRES, ÉS COM UN JARDÍ SENSE FLORS.

PETITES LLAVORS

En un autobús un senyor que cada dia feia la mateixa ruta,  solia asseure's al costat d'una iaia, ella sempre amb un somriure i tenia la costum d'anar llençant per la finestra unes coses molt menudes. El senyor molt intrigat, un dia li pregunta:

Què és això que va tirant per la finestra. L'àvia li respon: són llavors de floretes, aquest paisatge és molt sec i m'agradaria veure-hi més vegetació. L'home que li diu; que no veu que els cotxes les trepitgen, el vent se les emporta, difícilment que arribin a bon port.

La iaia li respon: alguna en quedarà. Van passar uns mesos, va ploure,  les petites llavors fan anar arrelant i poc a poc la vorera de la carretera es va anar omplint de flors. L'home feia dies que no veia a l`àvia i va preguntar per ella al conductor, aquest li diu que l'àvia havia mort.  

 

Llavors més que mai l'home va pensar: de què li ha servit tot aquell esforç si no ha tingut temps de veure-ho, però en algun seient de l'autobús va sentir una nena que deia: Mira pare quines flors tant boniques hi ha a la vorera de la carretera.

 

Llavors aquell bon home va pensar... No fan falta paraules per entendre-ho.

 

MESTRES, EDUCADORS, PARES...  tot el que ensenyeu als vostres alumnes, fills, són petites llavors que un dia donaran fruit.

EL  CONVOI  DE  LA  VIDA

És un tren molt bonic i un paisatge meravellós. Al llarg del viatge poden passar moltes coses. En el trajecte hi ha varies estacions i parades, sorpreses, tristeses, emocions... a la primera parada de ben segur baixaran els nostres pares, no ho voldríem, quedarem orfes, però pel camí de ben segur en pujaran d'altres i seguirem el viatge amb germans,  parella, fills, amics...

 

El viatge no és igual per a tots, per a uns pot ser com un passeig, d'altres només veuen tristeses, d'altres ajuden a tothom. N'hi haurà que baixaran i ningú els trobarà a faltar, deixaran un seient buit i prou.

 

Procurem que en el nostre viatge hi hagi somnis, despedides i noves companyies, el més important és buscar la manera de relacionar-nos i buscar en cada un el millor que tenen.

 

Mai sabem on ens tocarà baixar a nosaltres, tampoc als altres. És trist separar-nos, ens queda enyorança. Però al final hi ha una estació que ens retrobarem de nou, llavors ens abraçarem i l'enyorança morirà.

 

Fem que aquest viatge sigui una oportunitat per aprendre, ensenyar i entendre, perquè no ha estat l'atzar que ens ha posat allà. Hem d'aprendre a estimar, compartir i perdonar, estar preparats per l'estació que ens tocarà baixar.

 

Observem el paisatge, busquem com ocupar les hores al costat de les persones que segueixen de prop el viatge amb nosaltres.

 

PENSA-HI  I  BON  VIATGE

 

 

 

ELS NENS DEL MÓN VOLEM LA PAU

El món és la casa de més de set mil milions de persones, nosaltres els infants i joves representem la meitat dels habitants del planeta, ben aviat si ens deixen viure i no ens maten en alguna guerra, serem els hereus d'aquesta terra, n'haurem de tenir cura, intentar guarir-la per tal de què quan sigui l'hora, la puguem llegar als nostres fills.

 

Demanem als dirigents del món que es comprometin a destruir les seves armes, les bombes... Tot això és un joc de bojos i no fa més que empènyer cap a les guerres, nosaltres volem la PAU, tenim moltes ganes de viure.

 

Quan fem el pessebre no hi posem soldats, ni tampoc canons que escupen metralla, ni bombes que cauen causant moltes morts.

 

Al nostre pessebre hi volem gent de pau com els humils pastors de les contrades, gent de cor senzill que l'Infant espera.

 

Si el món fos un pessebre com el que sempre fem, FELIÇ tothom viuria i plens d'amor diríem:

 

QUE AQUEST NADAL ENS PORTI LA PAU.

SÓC INVISIBLE, però estic al teu costat

Pot ser un conte per adults per saber-lo transmetre als infants i joves.
 

Sóc el cap de personal d'una gran empresa. Tinc una escola d'àngels i la meva missió és enviar-los a la terra per fer costat a tots els humans, el meu nom és "L'ÀNGEL DE LA GUARDA", de ben segur n'heu sentit parlar veritat?

Els humans viviu molt atabalats, si dediquéssiu uns minuts cada dia a pensar en com ha anat el dia, en les coses positives i les negatives, segurament trobaríeu moments que heu sortit d'algún entrebanc i no sabeu ni com ni perquè. Podeu estar segurs que allà hi ha intervingut un dels meus treballadors.

 

Feu-ne la prova, confieu en el vostre àngel i expliqueu-ho als menuts, ni ells ni vosaltres  sentireu mai la seva veu, però SI per mitjà de la veu del COR, de vegades us deixem algun missatge al contestador i no l'escolteu o no en feu cas.

 

Bé, me'n torno al meu despatx, allà hi tinc molta feina. Us puc dir que a la meva empresa no hi ha cap ERO, no sobren treballadors, al contrari encara me'n falten.

 

I ensenyeu als nens i nenes aquesta petita oració:  ÀNGEL DE LA GUARDA DOLÇA COMPANYIA, NO EM DEIXEU MAI SOLA DE NIT NI DE DIA.

 

Penseu en moments especials de les vostres vides, com s'han solucionat.

Fins i tot podeu mirar el programa de TV3 d'aquella "JOSEFIN", és un àngel.

Com ella us podeu trobar amb personatges que us poden ajudar, si més no a PENSAR.

 

 

UN ANY MÉS TORNA EL NADAL

Dies de l'any que tots ens adrecem als altres per mitjà de felicitacions, de correus, algunes trucades, però en general missatges curts que el vent se'ls emporta:  com "BONES FESTES, BONS DESITJOS PEL NOU ANY, PAU I AMOR... boniques paraules, però...

 

Què esta passant al món?  Aquest nadó que avui a nascut, quan vegi els telediaris es deprimirà, si que algunes imatges de generositat, d'estimació, però... més que res, guerres, desplaçats, camps de refugiats,  infants que el mar engoleix, corrupció, poca entesa entre partits polítics, uns que s'insulten als altres, sembla que tots hem perdut el nord, que tot ho fem malament, bé que deuen haver-hi coses positives veritat? 

 

Desconectem una estona i centrem-nos en aquests pensaments, ens fem una entrevista personal i pensem en aquestes frases de MAHATMA GANDHI:

 

NO POTS DONAR LA MÀ AMB EL PUNY TANCAT.

TENIM MASSES HOMES DE CIÈNCIA I POCS HOMES DE DÉU.

VIU SENZILLAMENT PERQUÈ ELS ALTRES SENZILLAMENT PUGUIN VIURE.

 

Tot seguit entraré uns temes més i podràs seguir fent-te l'entrevista.

 

QUE SIGUIS MOLT FELIÇ.