Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 28 de novembre del 2012

ALLÀ ON HEM NASCUT, CAL SABER-HI FLORIR

És un petit resum d'eslogans que pengen d'un arbre que té l'Associació Cultural Oratge

NO SOM ESPECTADORS DE LA VIDA.- no hem vingut al món per contemplar-lo, hem de viure intensament i actuar.

NO RENUNCIEM A PENSAR.- no podem permetre que ens rentin el cervell en tantes i tantes coses, hem tenir opinió pròpia.

ATURAR-SE ÉS MORIR.- si en creuar un pas de vianants ens parem, bé que ens poden atropellar veritat?, igual passa a la vida,  en el moment que pares, la vida s'ha acabat, hem de tenir sempre interès en noves activitats, noves amistats, noves coses...

REBUTJAR L'ENSOPIMENT.- és una de les pitjors derrotes d'una vida, allò del "tant em fa", "que facin el que vulguin", vol dir que ja estàs mort.
 
DEIXAR PETJADA.- el dia que marxem, no deixarem cap monument, però si hem deixar petjada en el que sigui, tenir un programa de vida, potser no el portarem a terme, però ho hem d'intentar.
 
CREIXEM TOT FENT CAMÍ.- de ben segur portem alguna cicatriu, algun pedaç, notícies desagradables, coses que et fan agafar por o angoixa, és igual, continuar endavant, viure sense pors.
 
SOM COM UNA FLOR EN MIG DEL DESERT.- ella intenta sobreviure, intenta posar aquella nota de color allà en solitari. Així hem de ser nosaltres, no ens cal ser centre d'atenció, però si ser un referent, que la gent ens pugui recordar com "UNA BONA PERSONA". 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada