Ens volem treure el mal regust de l'anterior escrit, endavant doncs, hi ha gent molt bona.
Aquest matí de diumenge 11 de maig en el programa que tinc per costum de seguir "Signes del temps de TV3" han fet una entrevista a una dona meravellosa, la Mercè Riera, fundadora del menjador "AMICS DEL XIPRER" de Granollers.
En aquests escrits, impossible expressar temes sencers, per això sempre us recomano buscar-los a Internet, avui la Mercè ens explicava com va néixer aquesta gran obra, a quanta gent acull, quants voluntaris li donen suport, ajudes d'aliments, econòmiques...
El Xiprer és convertir una casa familiar, en una casa d'acollida, un menjador familiar, amb persones que no tenen prous recursos: econòmics i humans, és un cor obert per acollir i estimar, una taula parada per compartir.
La podem trobar a Granollers, a la cra. de la Roca, una casa del segle XIX i un jardí amb un xiprer. Uns temps de problemes, amb dos fills disminuïts, en una pregària, aquest matrimoni va demanar ajuda a Déu, senyor què vols d'aquesta casa? . Van obrir el llibre sagrat de les escriptures, van obrir una pàgina a l'atzar, i es van trobar amb aquest escrit:
"És aquí on vull quedar-me per sempre, m'agrada, hi vull residir, beneiré les provisions, i abundaran, els seus pobres menjaran fins a saciar-se, vestiré de festa els seus sacerdots i els seus fidels esclataran en crit d'alegria. La paraula de Déu no podia ser més explícita, una resposta tan clara i concreta els deixà sorpresos.
Però, i com es farà això? Així que el dia de la Candelera de 1996 demanaren llum per trobar la manera de fer-ho realitat. Fins avui el Xiprer ha estat una realitat ben viva. FELICITATS, busqueu l'entrevista, val la pena. Va seguir el seu exemple, el menjador d'acollida EL TUPI DE VIC.
"És aquí on vull quedar-me per sempre, m'agrada, hi vull residir, beneiré les provisions, i abundaran, els seus pobres menjaran fins a saciar-se, vestiré de festa els seus sacerdots i els seus fidels esclataran en crit d'alegria. La paraula de Déu no podia ser més explícita, una resposta tan clara i concreta els deixà sorpresos.
Però, i com es farà això? Així que el dia de la Candelera de 1996 demanaren llum per trobar la manera de fer-ho realitat. Fins avui el Xiprer ha estat una realitat ben viva. FELICITATS, busqueu l'entrevista, val la pena. Va seguir el seu exemple, el menjador d'acollida EL TUPI DE VIC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada