Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dijous, 15 de maig del 2014

FESTA DE PRIMAVERA DE LA GENT GRAN DE VIC

Cada any el mes de maig el departament de Benestar i família de l'Ajuntament de Vic organitza aquesta festa. Jo hi he participat per primera vegada, em començo a sentir que ja formo part d'aquest col·lectiu, com passen els anys!!!
 
Una missa a la Catedral i un dinar al recinte firal del Sucre, no sé, però crec que sobrepassavenm les 450 persones. El que més em va agradar, és que preparar les taules i servir el dinar va anar a càrrec d'uns 50 nois i noies voluntaris de secundària de diferents escoles de la ciutat, aquest contacte intergeneracional el vaig trobar molt acertat.
 
Un músic d'aquells que toquen de tot, va amenitzar la festa. Un dels senyors allà presents va escriure un poema, que també van musicalitzar, molt apropiat per aquesta festa, aquí podreu llegir-ne la lletra:
 
Hem escrit la nostra vida enmig de llums i foscors. De les lluites n'hem fet forces convertides en clarors. De l'amor n'hem fet bandera, de l'esperança conhort i de la fe, la foguera que encoratja nostres cors.
 
Dins el clos de la memòria guardem els records ben vius. Són les branques d'un vell arbre on molts ocells hi fan niu. Des d'on som, mirant enrere, proclamem: SEMPRE ENDAVANT!!. Per tenir una vida plena, ens cal viure cada instant.
 
Hem  fressat tots els camins, remoguts per tots els vents, en la lluita aferrissada per la vida. Res no ofega el nostre clam, res no atura el nostre anhel. El demà serà millor, el cor sospira.
 
Tu també un dia seràs gran.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada