Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dimecres, 18 d’abril del 2012

AGRAÏMENT-  HO VALOREM?

Si comences poden llegir aquest article, sorpresa... estàs viu.

Si gaudeixes d'una acceptable salut ja tens molt de guanyat, si a més pots tenir el plat a taula cada dia, roba, calçat, habitatge i feina, Déu n'hi do, oi?

Segurament que tens una família, amistats, ets acceptat i valorat pel que fas o pel que saps, encara molt millor. Saps llegir i escriure, tens estudis, responsabilitats, ets respectat. Segurament despertes enveges, quina meravella, no és poca cosa, no passa a tothom.

Vius en un lloc tranquil, amb una climatologia que no fa disbarats, ets lliure, no ho pot dir tothom això. Si dónes una ullada al nostre món, has d'admetre que tens una gran sort. Però segur que encara et queixes i dintre teu tens una necessitat de cada dia més i més, sol passar a tothom, mai estem contents del tot.

Hem de saber acceptar quan vénen moments difícils, l'arbre perd les fulles i podríem dir que ja és mort...torna la primavera i el brancam tornarà a florir i donar fruits.

Així és la vida, temps de bones collites i temps difícils, pensem en aquella història de les vaques grasses i les flaques, set anys d'abundància i set de sequeres, potser hem abusat d'un temps gras, ara ens toca vigilar, valorem el que tenim i pensem que demà serà un nou dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada