Tingues sempre present que la pell s'arruga, els cabells es tornen blancs, els dies esdevenen anys...
Però el que és més important no canvia, la teva força i la teva convicció no tenen edat, el teu esperit és com el filat d'una teranyina, darrera cada línia d'arribada n'hi ha una de sortida, darrera cada guany hi ha una nova fita.
Mentre estiguis viva, has de sentir-te viva.
Si enyores el que feies, torna-ho a fer.
No visquis de fotografies esgrogueïdes.
Segueix endavant encara que tothom esperi que abandonis.
No deixis que es rovelli el ferro que hi ha dins teu.
Fes que en comptes de llàstima et tinguin respecte.
Quan els anys no et permetin córrer, trota, quan no puguis trotar, camina, quan no puguis caminar, fes servir el bastó, PERÒ, NO T'ATURIS MAI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada