Dades personals

La meva foto
Vic, Osona
Hola, benvinguts, Em dic Maria Gil, sóc una dona jubilada però amb moltes inquietuds i somnis encara per realitzar, d’aquesta etapa que ara em toca viure, jo en dic “la joventut de la vellesa”. Des de sempre els meus dits han estat enganxats a un teclat, primer de màquines d’escriure, sóc més coneguda com “la Maria de màquina”, puc dir que a milers de joves i no tant joves els he encomanat l’art de dominar un teclat, aquell aprenentatge que se’n diu MECANOGRAFIA. Aquest any es veu que m’he portat molt bé i els Reis de casa, “els meus fills” m’han regalat un ordinador nou i l’entrada a Internet, amb la condició que m’havien d’obrir “El meu bloc” a fi de poder transmetre una inquietud que ha estat sempre la meva assignatura pendent: i és per mitjà de temes amb continguts humans, solidaris... ajudar a despertar sentiments que de vegades tenim un xic adormits, així doncs , ara els treure del calaix i els podré compartir amb qui pugui estar-hi interessat.

dissabte, 7 d’abril del 2012

CAL ARRISCAR-SE!

Si t'apartes del rusc per la por que et produeix el fibló de l'abella, mai no podràs gaudir de la dolçor de la seva mel.

Si allunyes la mà del roser per por de les espines, mai no podràs agradar a ningú amb l'obsequi d'una bella rosa.

Si t'asseus a la vall acovardit davant el gran espectacle de les muntanyes, no sabràs el què és la plenitud que es gaudeix al arribar al cim.

Si no encens foc per por de cremar-te amb les seves flames, et moriràs tremolant de fred i no podràs gaudir amb els beneficis de la seva llum.

I... si no ets capaç de sofrir i sacrificar-te pels altres, mai no gaudiràs de la felicitat d'estimar i ser estimat. Perquè tot el que val la pena exigeix grans sacrificis.

No ho oblidis mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada